30 d’oct. 2007

Idea per fer-me multimilionari

Des de que he tornat a la Universitat que he de passar cada dia per Provença ja que l'interconnector del Metro amb el Ferrocarril està en obres. I he observat com cada vegada es congreguen més jubilats per veure com treballen els obrers. Jo pensava que això que els jubilats anaven a veure les obres era una llegenda urbana, però ha quedat demostrat que no. La foto és d'ahir al migdia i la vaig fer jo mateix amb el mòbil.

He estat donant-li voltes i crec que ja he descobert com fer-me multimilionari. He decidit crear un DVD que reculli les millors obres que es fan a Espanya!

(Apreta per ampliar-la, mandrós!)

Aquellas maravillosas obras! Amb aquest DVD obriré un nou mercat i espero que tingui una gran acollida. A més, com diu a la caràtula, anirà carregat de extres: entrevistes amb els obrers, escenes eliminades, un recopilatori dels millors esvorancs de l'AVE, els plànols de les obres... I ja m'he posat en contacte amb Magdalena Álvarez perquè hi afegeixi els seus comentaris durant les obres. Per vint eurets pot ser a casa teva. Truca ara! Puede pagar contra reembolso, con tarjeta de crédito o con la tarjeta de compra de El Corte Inglés.

29 d’oct. 2007

Està clar, no?

“El objeto de análisis es algún "elemento" p, definido como un rasgo o disposición relativamente perdurable (por ejemplo, el latido de un corazón) que aparece en un sistema s (por ejemplo, el cuerpo de un vertebrado vivo), y el análisis trata de demostrar que s se encuentra en un estado o condición interna ci, y en un entorno que presenta ciertas condiciones externas ce, tales que bajo dichas condiciones ci y ce (ambas referidas como c), el rasgo i tiene efectos que satisfacen alguna "necesidad" o "requerimiento funcional" de s, es decir, una condicion n que es necesaria para que el sistema permanezca en un orden de funcionamiento adecuado, efectivo o apropiado”

Hempel 1959

Sóc de lletres, però si me’n poses massa tampoc entenc res.

24 d’oct. 2007

Tot em fa mandra

La mandra és una de les epidèmies més greus que la humanitat ha conegut. És el tifus del segle XXI. I s'encomana ràpidament. Els catedràtics de la Universitat de Seattle (siàtel) encara no han trobat un remei. Recentment he estat infectat per aquest virus i no sé on el dec haver agafat. Suposo que als Ferrocarrils, que allà hi ha molt de freak suelto.

He notat els primers sintomes. De sobte em trobo al sofà de casa i penso "ara m'agradaria anar al gimnàs" però a continuació la meva ment genera una resposta "quina mandra preparar-te la cartera! I anar fins allà què?", i les ganes d'anar al gimnàs responen "només són dos carrers!" però la mandra contesta "i l'ascensor? Segur que no està al teu pis i l'has d'esperar 2 minuts". D'acord, tu guanyes. Esperar l'ascensor fot mandra. Em quedo a casa.

Passa la estona i me n'adono que fa mitja hora que miro un programa que no m'agrada. Per què no canvio de canal? No sé on està el comandament i fa mandra buscar-lo. Aguanto mitja hora més veient España directo. Em canso i començo a buscar el mando, al principi intentant no moure'm del sofà. Quan ja he mirat sota el mateix coixí 5 vegades, el busco per tot el menjador. Sé que podria canviar pels botons de la televisió però això vol dir que si més tard vull tornar a canviar m'hauré d'aixecar un altre cop. Millor trobar el mando i m'aixeco una vegada. Economia de l'esforç.

Un altre dels síntomes més característics dels mandrosos és desenvolupar habitats especials amb els peus. Per exemple, apagar la tele amb el dit gros, agafar objectes de terra per no ajupir-te... De totes maneres he de denunciar que Calcedonia, amb la venta massiva de mitjons gruixuts de llana, està fent molt de mal al col·lectiu de mandrosos... No sé com acabar. Fi del post.

22 d’oct. 2007

Magdalena, jo t'ajudo tia!

Com sou, eh? Com sou! Magdalena Álvarez necessita la nostra ajuda i vosaltres criticant-la de mala manera. En aquests moments el que necessitem és unitat! Què volieu? Anar amb el Rodalies i que de sobte es fotés un forat a terra i passessiu d'anar amb tren a anar amb metro? Jo que sóc un ciutadà de bé he decidit col·laborar amb ella, que em consta que em llegeix cada dia, i li dono diverses propostes per si això de les autocars no funciona bé.

La primera, he pensat que es podrien posar estacions de Bicing a Sant Vicenç de Calders i la gent podria anar amb bicicleta fins Barcelona. És ecològic, fas exercici, veus món... Crec que és una bona opció. A més, la autopista fa més de cinc metres d'amplada!

Una altra alternativa és per el mar. Les golondrines del port de Barcelona, amb aquell motor d’avió incrustat entre quatre fustes podrides, podrien servir. Potser la gent hauria de fer un tros nedant, però no és problema. Si porten maleta i aquesta flota, quasi no es mullarien.

Donat que moltes estacions fora de servei estan a prop de la platja, proposo utilitzar els clàssics patinets amb el tobogan. Càlcul ràpid. En un tren de rodalies entren potser 300 passatgers. En un patinet podem encabir a 7 persones (una sobre el tobogan, l’altre a l’escala...). Necessitem 42 patinets per cada tren de Rodalies. No són tants. Quan algú vulgui baixar, es tira per el tobogan i a nedar fins la costa!

Aquestes són les meves propostes. I ja està bé de tan criticar! Mals ciutadans! Que us queixeu per qualsevol cosa. Proposeu coses útils i deixeu de demanar dimissions que no teniu res millor que fer!

18 d’oct. 2007

Coses que fa temps que vull dir en un post

Moltes coses que anoto no les sé introduir en cap post, així que he optat per fer un recull de "coses que fa temps que vull dir en un post".

- Odio quan el públic de les espanyes coreja "To-re-ro! To-re-ro!" a un payo que no és torero. Això passa, per exemple, a Mira Quien Baila.

- Cada any hi ha un eclipse que no tornarà a donar-se fins centenars d'anys. No és lògic.

- Hi ha gent que encara no entén els dos botons de les ascensors amb la fletxeta. A veure nens, està el de pujar i el de baixar. Si apretes el de pujar vol dir que TU vols pujar. Si apretes el de baixar vol dir que TU vols baixar. El que no heu de fer: si esteu a la planta 3 i l'ascensor a la 1, no cal que apreteu el botó de pujar perquè vingui l'ascensor quan el que voleu fer és baixar. D'acord?? És molt més senzill de com ho he explicat jo, no us preocupeu.

- Odio que la gent mengi coses fortes als Ferrocarrils (FGC). Què vol dir això de fotre's una amanida amb 15 litres de vinagre? Un dia em fotré una sardinada i fliparan.

- Els pantalons que en comptes de cremallera porten botons són molt útils, només els cordes tots el primer dia. Després només descordes el gran i dos més.

- Al quiosc, per què mai agafem el diari que està a dalt de tot de la pila?

- Quan ets petit, t'agradaria entrar als locals de jocs recreatius però està prohibit perquè no ets major d'edat. Quan passes dels 18 et fot una mandra de collons. No és lògic.

- La gent que es pixa a la dutxa, es dutxa al water?

- Normalment, quan és buffet lliure i pots repetir beguda és Pepsi. Mai és Coca-cola.

17 d’oct. 2007

Meme - música

En Clint m'encarrega un meme sobre música. És fàcil, hi ha una sèrie de preguntes que he de respondre amb el meu reproductor en el mòdul aleatori. Així surten respostes curioses. Em dóna la sensació que és el típic meme que et fa il·lusió fer i mandra llegir dels altres. De totes maneres, allà va. Ah! Si apreteu la E podreu escoltar la cançó al YouTube. Això no cal fer-ho però he pensat que el post seria més profitós així.


1. Com em veu el món?
- World at your feet (Embrace) - E

2. Tindré una vida feliç?
- Stand by me (Oasis) - E

3. En realitat, què creu la gent de la mi?
- My Friend of Misery (Metallica) - E

4. Les persones pensen "fer-me algo" en secret?
- Doorman (Stereophonics) - E

5. Com puc ser feliç per mi mateix?
- Polly (Nirvana) - E

6. Què hauria de fer amb la meva vida?
- Australia (The Shins) - E

7. Tindré fills alguna vegada?
- Sometimes you can't make it on your own (U2) - E

8. Un bon consell:
- Change your mind (The Killers) - E

9. Quin és el meu "main theme" actualment?
- The love of Richard Nixon (Manic Street Preachers) - E

10. I l'altra gent quina cançó creu que és la meva "main theme"?
- 15 minutes (The Strokes) - E

11. Quina cançó es tocarà en el meu funeral?
- Tiny Vessels (Death cab for cutie) - E

12. Com serà el meu dia avui?
- Kings Horses (Jet) - E

13. Per què estic aqui?
- She moves in her own way (The Kooks) - E

14. Per quina raó la gent em recordarà?
- I hope, I think, I know (Oasis) - E

15. Quina cançó se m'enganxarà demà?
- Reason to Mourn (Ben Harper) - E

16. Hi ha gent allà fora que em vol segrestar?
- Morning Glory (Oasis) - E

17. De què tractarà aquest any?
- Matchbox (The Kooks) - E

18. Si arribessis al cim del Everest, cridaries:
- Recycled Air (The Postal Service) - E

19. La pròxima vegada que estiguis amb gent, cridaràs:
- Heart in a cage (The Strokes) - E

20. El teu missatge al món:
Halflight (Athlete) - E

21. El teu secret més top secret:
- Pain on pain (Feeder) - E

22. El teu desig més profund:
- White Shadows (Coldplay) - E

23. La teva memòria més antiga et fa pensar:
- Fragments (Manic Street Preachers) - E

24. Algun dia en el teu casament, inclouràs...
- Questions (Budapest)

25. Quan et despertis demà, murmuraràs:
- Little by litlle (Oasis) - E

26. Ara mateix, els teus sentiments són:
- Believe me Natalie (The Killers) - E

27. El dia que m'enamori serà...
- Speed of sound (Coldplay) - E

28. Durant el sexe, cridaré:
- A man and a woman (U2) - E (Al·lucinant! Juro que no està trucat!)

29. El teu missatge per a la gent que llegix això:
- Such great heights (The Postal Service) - E

Una mica pessimista el que ha sortit no? Bé doncs, passo el post sense cap tipus de compromís (és a dir, si no el voleu fer no passa res), al Robert, a l'Eva i a qualsevol dels bloggers de Buscant a Wally. Tots aquells que no tingueu blog i us fa il·lusió, ara és una bona oportunitat. Bona nit i tapat.

16 d’oct. 2007

Festes del Pilar a Saragossa (II)


Després de la festa només es podia tornar amb bus. Hi havia una cua impressionant, com si regalessin entrades per la final de la Champions. Per començar ja vam fer els novatos i vam perdre mitja hora en una cua que no era per agafar el nostre autobús. Un cop a la nostra parada ens vam trobar amb unes 500 persones que pretenien pujar al mateix bus sense fer cua.

Arriba el V2, l’autobús que havíem d’agafar, i es produeix una allau a la porta davantera. Allà en mig estava jo, arrossegat per la multitud maña. Mentre ens empenyíem els uns als altres, esclafant als més dèbils i ofegant als més baixets, van arribar tres furgons de la policia nacional. La tropa de policies va aplicar el codi 321 que consisteix en dir “atrás, vamos! Todo el mundo atrás”. I ningú feia cas. Aleshores van utilitzar el codi 321.2 que consisteix en dir “atrás, vamos! Todo el mundo atrás” amb una porra a la mà. La gent va començar a tirar enrera.

Arriba un altre V2 i tothom torna a amuntegar-se. Però l’autobús s’atura una mica més endavant, tothom es mou cap a la dreta i quasi 100 persones caiem a terra. Alguns maños es rebel·len contra la multitud “¿pero estáis tontos o que? ¡No empujéis, co!”. Marxa el V2 amb tres dels nou amics que érem. Després d’aquest últim bus havia aconseguit una bona posició per al següent i va i arriba un autobús que no ens anava bé, però vam pujar igualment. Un cop a dins un noi em pregunta “¿sabes donde va este bus?” i jo “ni idea”. Veig que li pregunta a un altre i tampoc ho sap. Ens podrien haver portat a Auschwitz.

Baixem a l’última estació i intentem situar-nos. Els mapes de les parades ens van ser molt útils. Com podeu veure, estàvem a dos llocs a la vegada.


Tot un miracle de la ciència. Vam agafar un taxi i cap al a estació.

Coherència informativa

Trobat al teletext de Tv3 el diumenge per la nit.

14 d’oct. 2007

Festes del Pilar a Saragossa (I)

Em sembla que dec tenir cara de passadís. Sempre que vaig a un concert o a una discoteca, es crea un passadís davant o darrera meu. No va ser una excepció la carpa que s’havia muntat a Valdespartera per les festes del Pilar a Saragossa. El planning era arribar la tarda del divendres 12, passar la nit allí i pel matí, a primera hora, agafar un autocar de tornada a Barcelona sense dormir.

Vam arribar a l'estació de las Delícias, una meravella arquitectònica comparada amb la depriment estació de Sants. Sempre he pensat que si el meu primer contacte amb Barcelona fos l'estació de Sants em tornava cap a casa. De camí al centre, miràvem els balcons i em va sorprendre la gran quantitat de “senyeres” penjades. Moltes més que banderes espanyoles i moltíssimes més que senyeres a Barcelona. També molta gent vestida amb la indumentària clàssica de la zona. A la sortida de la catedral una senyora cega em llegeix les mans: “mucha suerte, mucho amor y conseguiras lo que te propongas. Diez euros.” Li vaig donar quatre i em va donar una branca de romaní. Trade Fare.

Les festes del Pilar tenen el que totes les altres festes de ciutat: música, gent, música i gent. Vam anar fins a Valdespartera embotits en un autobús, cantant la del poropo porompompero pero i Oliver y Benji. Vaig estar a punt d’iniciar un ¿Quién se quema? ¡Madrid! però vaig recordar que estava a l’estranger. A Valdespartera, a les afores de Saragossa, una carpa amb un DJ que posava música pachangera. Van sonar Y.M.C.A., It’s Raining man, I will survive i també van fer un mix de cançons clàssiques espanyoles: Eva María se fue, la chica yeye, abanibi aboebe, melancolía, a quién le importa... Allò va acabar a les 6. El pitjor/millor va ser la tornada al centre de la ciutat.

(Demà, més)

11 d’oct. 2007

"Que plogui, que va bé per les plantes!"

Ahir em vaig mullar com si hagués pujat al Tutuki Splash (que per cert, per què hi ha gent que hi puja amb impermeable (groc)? La gràcia és mullar-te, no?) Portava dos dies arrossegant el paraigües a la motxilla i el dia que el deixo a casa, plou. Típic. Sé que si l’hagués agafat no hauria caigut ni una gota. Correcte companys, el temps de Barcelona depèn de que jo agafi o no el paraigües. Demano perdó als que es van mullar per culpa meva.

Crec que la pluja ens bloqueja el cervell. La gent fa coses rares. Per exemple, hi ha persones (sobretot dones grans) que a falta de paraigües es posen una bossa de plàstic al cap i no només es mullen sinó que fan un ridícul espantós. Per la Diagonal vaig veure una parella, ella amb una bossa del Condis i ell amb un xaleco reflectant. Vaig estar a punt de preguntar-los: on heu aparcat la nau espacial?

El nostre país és com un telèfon mòbil, si es mulla es trenca. Semàfors que no funcionen, catenàries que es trenquen, els autobusos triguen més... Dins l’autobús hi ha dos llocs per validar el bitllet. No sé per què tothom el posa a la mateixa màquina i es genera una cua que fa que els que anem últims ens mullem. I la senyora puta que no porta preparada la targeta i la busca i no la troba i torna enrere per comprar un bitllet i fa moure a tothom hauria de baixar immediatament de l’autobús i ser detinguda pels Mossos Esquadra (i si és possible, passi la nit a la comissaria de Les Corts).

Ara toquen les festes del barri i demà marxo a Saragossa per les festes del Pilar. Dilluns us explicaré què hi he trobat. Ei! Portaré paraigües, eh?

9 d’oct. 2007

Buits legals

Llegeixo el codi penal i observo amb sorpresa que l’ús de WordArt (foto) a les portades dels treballs no està penat. D’igual manera, no he trobat cap llei que prohibeixi fer servir Comic Sans MS com a font ni una que impedeixi utilitzar aquell ninot horrible anomenat Screen Bean. On anirem a parar!

Necessitem renovar el codi penal d'immediat. No podem permetre que se'ns vengui com a minut de silenci els últims 20 segons del Cant dels Ocells. S'ha de prohibir d'immediat la cançó What A Wonderful Word en els típics vídeos de "este año nos han dejado". Aquells que tenen fotologs on penjen fotos seves fetes davant del mirall del lavabo haurien de ser detinguts per mal gust. ¿I la gent que al Messenger es posa No Disponible i en realitat està perfectament disponible? Això és frau.

Ahora la ley actua. És el que m'he de tragar cada vegada que compro un DVD legal. Per què no fan que l'anunci aquell només surti a les pel·lícules descarregades d'internet? Jo, que com un gilipollas vaig a comprar la segona temporada de The Office a la Fnac i buido la guardiola del porquet, he d'aguantar que em diguin lladre a la puta cara. I no m'ho deixa passar! "No robarías un coche. No robarías un televisor...". Doncs potser la pròxima vegada la pel·lícula me la descarregaré, per no veure el merda anunci aquest un altre cop.

7 d’oct. 2007

Fets paranormals als FGC

Dijous vaig ser testimoni d'un fet paranormal als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (coneguts també com altres línies Defa Jesé). Tornant de la UAB, assegut, em poso a jugar al Solitari del mòbil. Des de fa mig any intento batre el meu propi rècord (3:02). A la meva dreta, també assegut, un home vermell amb barba blanca (entre 60 i 70 anys). Tenia calor perquè s'abanicava amb el Qué!.

A Peu del Funicular (una estació que hauria de ser demolida, com Tarragona de la Línia 3), me n'adono que fa estona que em mira. Quina pressió! K Q J 10... En aquestes que l'home vermell em toca amb el dit a la espatlla. Em trec un dels dos auriculars i poso Pause. Em diu: "m'atrau això que jugues". No sé què collons li havia de dir. Em pregunta "D'on ho has tret?" i jo dic, "d'internet".

En aquestes que em treu un mòbil Nokia i me l'entrega: "fes-m'ho". La senyora del davant ja havia deixat de llegir La Sombra del Viento i era espectadora d'una escena única. Em vaig fixar que el mòbil portava enganxat amb celo el número de telèfon (serà un boig?). Intento descarregar-me el joc però no em deixa, estic sota un túnel. Li dic amb veu de metge que comunica la mort d'un pacient als seus familiars:

–No em deixa fer-ho, ho sento. Ho ha de fer així...
–No em parlis de vostè!!!
–Ho sento, és la costum...
–Jo no sóc tan gran. Piloto avions, em tiro en paracaigudes, tinc 5 guitarres country i toco el teclat...
–Així fa més coses que jo...
–FaSSSSSSS més coses que jo!! De vostè no, si us plau!!
–Vaja!! Muntaner, he de baixar!

La senyora que llegia va aplaudir l'escena. Vaig haver d'entrar a saludar tres vegades. En fi, al dia següent ja no vaig jugar al Solitari. El rècord quedarà en 3:02.

4 d’oct. 2007

Supermercats ecològics

Jo sempre compro els ous al VERITAS perquè a casa ens han agradat les gallines ecològiques des de sempre.

Dels supermercats ecològics m’agraden els noms. Els cereals normals es diuen Capitán Espiga, els de fruita Frutis i els de chocolata Turbochoc. El menja per gossos es diu Yarrah. Els Dodot es diuen Bambo i la resta de productes tenen un nom lògic: als espàrrecs els anomenen Espàrrecs, a les llenties Llenties, a la col·lombarda li diuen Col·lombarda... Tot molt lògic i molt bé.

Allà, excepte el sucre, tot és sense sucre. No sé si els productes sosos són més ecològics per l’estómac. Potser sí. El que realment m’agrada és veure el nom de les cerveses. Tenen noms impossibles d’aprendre: Ökokrone, Riedenburger Brauhaus, Lammsbrau, Benediktinerabtei... Tu imaginat a un bar
—Una benediktinerabtei por favor!
—¿¿Una queeeee??

Als bars s’ha de demanar en castellà, ho recull l’Estatut. Només comentar que a la sortida vaig comprar uns cacauets i una poma, no volia que pensessin que havia entrat amb la intenció d’agafar idees per fer un post al meu blog. La senyora de la caixa, que em sembla que deu ser de Cal Brinco de Ventdelplà, estava embarassada i encostipada. Va estornudar i es va tapar la boca. A continuació va llepar-se el dit per obrir la bossa de plàstic en la que va posar la poma i els cacauets. Segur que el refredat li durarà 8 mesos perquè tenia pinta de anti-medicaments. Jo ja m'he curat.

3 d’oct. 2007

Revisió mèdica

Ahir em vaig apuntar a una auto-escola i ja vaig posar data per l’examen teòric (6 de novembre). Abans, però, vaig haver de passar una revisió mèdica (50 eurets).

Això de la revisió deu ser una màfia perquè no te la pot fer qualsevol. Ha de ser un doctor especialitzat en revisions per carnet de conduir. Un cop arribes allà, et foten 10 preguntes on respons el que et dona la gana: has estat malalt l’últim any, fumes, beus, tens problemes per dormir, tens al·lèrgies... Dius a tot que no i apa, aprovat. Molt bé!! Una mica com els test de les revistes, que ja saps el que has de respondre per treure bona nota.

Després em van fer fer una prova amb una pantalla d’ordinador i dues boles blanques que circulaven per carrils vermells. Jo havia de controlar les boles blanques amb unes palanques. Quan sortia del carril, pitava i jo tot el rato pitava però em van dir que ho vaig fer bé. O sigui, en 10 minuts aprovat. Conclusió; qualsevol pot passar la revisió mèdica.

1 d’oct. 2007

Propòsits d'estiu

La principal diferència entre els propòsits d’estiu i els d’any nou, crec jo, és que els primers te’ls prens més en serio que no pas els segons. Potser és perquè els d’any nou els dius amb un litre de cava a les venes (mínim), portes un gorret ridícul de color lila amb forma de cono i un espantasogres i els d’estiu els formules de camí a la feina. A mà esquerra, us he adjuntat la llista de propòsits personals. Els més observadors i els que porteu ulleres del 5 comprades a farmàcia, trobareu entre parèntesi i en vermell el temps que crec jo que podré aguantar-los.

Anar al gimnàs cada dia (1 setmana): de moment ja m’he apuntat. Crec que aquesta primera setmana aguantaré però la que ve començaré a trobar excuses que m’evitaran anar a córrer a la cinta com el Barnabi, el hàmster del meu cosí.

Passar els apunts a net cada dia (2 dies): el primer dia no tindré gaires apunts així que no em costarà cap esforç. El segon dia en tindré una mica més però seguiré perquè tinc molta força de voluntat. Finalment, desistiré i em proposaré escriure a net directament. En aquest segon propòsit aguantaré mitja hora la primera classe.

Estudiar més (el primer examen): començaré estudiant molt pel primer examen i quan vegi que cansa molt, ho deixaré. Jo sóc així, si és difícil ho deixo i punt.

Aprendre a cuinar bé (mai m’hi posaré): suposo que és d’aquelles coses que m’agradaria fer però que mai trobaré el moment per posar-m’hi. No és culpa meva. Simplement és més còmode que et facin el dinar i el sopar que fer-lo tu mateix...

No posar-me nerviós amb el Barça (depèn si juguen bé): si juguem com l’any passat, no podré evitar insultar a Ronaldinho. Si juguen bé, casi no em posaré nerviós. Depenc totalment d’ells, la qual cosa no em tranquil·litza en absolut.

PD: si, jo començo la universitat avui així que vaig més tard que la resta de la societat.