Em sembla que dec tenir cara de passadís. Sempre que vaig a un concert o a una discoteca, es crea un passadís davant o darrera meu. No va ser una excepció la carpa que s’havia muntat a Valdespartera per les festes del Pilar a Saragossa. El planning era arribar la tarda del divendres 12, passar la nit allí i pel matí, a primera hora, agafar un autocar de tornada a Barcelona sense dormir.Vam arribar a l'estació de las Delícias, una meravella arquitectònica comparada amb la depriment estació de Sants. Sempre he pensat que si el meu primer contacte amb Barcelona fos l'estació de Sants em tornava cap a casa. De camí al centre, miràvem els balcons i em va sorprendre la gran quantitat de “senyeres” penjades. Moltes més que banderes espanyoles i moltíssimes més que senyeres a Barcelona. També molta gent vestida amb la indumentària clàssica de la zona. A la sortida de la catedral una senyora cega em llegeix les mans: “mucha suerte, mucho amor y conseguiras lo que te propongas. Diez euros.” Li vaig donar quatre i em va donar una branca de romaní. Trade Fare.
Les festes del Pilar tenen el que totes les altres festes de ciutat: música, gent, música i gent. Vam anar fins a Valdespartera embotits en un autobús, cantant la del poropo porompompero pero i Oliver y Benji. Vaig estar a punt d’iniciar un ¿Quién se quema? ¡Madrid! però vaig recordar que estava a l’estranger. A Valdespartera, a les afores de Saragossa, una carpa amb un DJ que posava música pachangera. Van sonar Y.M.C.A., It’s Raining man, I will survive i també van fer un mix de cançons clàssiques espanyoles: Eva María se fue, la chica yeye, abanibi aboebe, melancolía, a quién le importa... Allò va acabar a les 6. El pitjor/millor va ser la tornada al centre de la ciutat.
(Demà, més)
|