"Que plogui, que va bé per les plantes!"

Ahir em vaig mullar com si hagués pujat al Tutuki Splash (que per cert, per què hi ha gent que hi puja amb impermeable (groc)? La gràcia és mullar-te, no?) Portava dos dies arrossegant el paraigües a la motxilla i el dia que el deixo a casa, plou. Típic. Sé que si l’hagués agafat no hauria caigut ni una gota. Correcte companys, el temps de Barcelona depèn de que jo agafi o no el paraigües. Demano perdó als que es van mullar per culpa meva.

Crec que la pluja ens bloqueja el cervell. La gent fa coses rares. Per exemple, hi ha persones (sobretot dones grans) que a falta de paraigües es posen una bossa de plàstic al cap i no només es mullen sinó que fan un ridícul espantós. Per la Diagonal vaig veure una parella, ella amb una bossa del Condis i ell amb un xaleco reflectant. Vaig estar a punt de preguntar-los: on heu aparcat la nau espacial?

El nostre país és com un telèfon mòbil, si es mulla es trenca. Semàfors que no funcionen, catenàries que es trenquen, els autobusos triguen més... Dins l’autobús hi ha dos llocs per validar el bitllet. No sé per què tothom el posa a la mateixa màquina i es genera una cua que fa que els que anem últims ens mullem. I la senyora puta que no porta preparada la targeta i la busca i no la troba i torna enrere per comprar un bitllet i fa moure a tothom hauria de baixar immediatament de l’autobús i ser detinguda pels Mossos Esquadra (i si és possible, passi la nit a la comissaria de Les Corts).

Ara toquen les festes del barri i demà marxo a Saragossa per les festes del Pilar. Dilluns us explicaré què hi he trobat. Ei! Portaré paraigües, eh?