X&Y

Dos amics qualsevol...

X: Que tal?
Y: Bff! Estressadíssim amb la Uni. Aquesta setmana he de fer 2 treballs i 1 examen.
X: Bua! Doncs jo he de fer 3 treballs i 1 examen.
Y: Si, però els meus dos treballs són llargs, eh? De 20 pàgines.
X: De 20? Els meus de 40.
Y: Si però el meu examen és de tot el curs.
X: El meu també.
Y: A més és d'una assignatura que se'm dona fatal.
X: Doncs jo no he nat mai a classe de l'assignatura que tinc, així que...
Y: I a sobre he d'anar a treballar.
X: Ah! Quanta estona treballes?
Y: 5 hores cada dia.
X: Ah, tu encara! Jo en treballo 15.
Z: Doncs jo la setmana que ve no he de fer res.

Ascensor

Visc en un sisè amb entresol així que l’ascensor és imprescindible. Des de fa 5 mesos no hi ha setmana que no s’espatlli. A principis d’estiu, per no sé quin coi de normativa, vam posar portes automàtiques i botons que s’il·luminen, com si visqués a la Dexeus. Vaig haver de pujar i baixar a peu innumerables vegades, dues d’elles carregat de maletes per marxar de vacances, però quan van acabar va valer la pena. Mentida! L’obra l’havia fet Manolo i Benito Corporeision.

Per començar, la reforma implica que si jo X baixo des del sisè i el veí Y demana l’ascensor al quart, em paro al quart. I si Z demana l’ascensor a l’entresol, X i Y s’aturen a l’entresol. En definitiva, una puta merda. Diuen que és l’ascensor intel·ligent. Doncs preferia el tonto.

Ara al meu estimat ascensor dret li ha agafat per no obrir les portes. No li dona la gana. Ell puja, baixa, s’atura... Tot correcte. Però no li surt dels ous obrir les portes. No fa ni el so. Truquem als tècnics, venen a arreglar-ho. COBREN, d’això no s’obliden. I a l’endemà l’ascensor torna a fer vaga de portes. Tornem a trucar, venen... Així és el dia a dia al meu bloc. Mentrestant vaig fent stepping, amunt i avall, amunt i avall.

Foto: una broma clàssica, com el pastís a la cara o el piano de cua que cau sobre algú.

Bibliotecaris

Ahir vaig buscar la paraula bibliotecari a la wikipedia i curiosament no ens diu que una de les seves principals funcions és fer callar, fer el sifón. Serà que la wikipedia no és tan completa com em pensava? Potser els bibliotecaris no estan autoritzats a fer callar i ho fan il·legalment. Sempre he pensat que fer callar és una mania que al final et deu quedar i fora del lloc de treball els bibliotecaris segueixen fent callar a tothom.

Arriben a casa, "Que hi ha per sopar?" "XXXXX!!". Pel carrer, quan passa un quillo amb una d'aquelles motos amb motor de Boeing 747, "XXXXX!!". A les quatre de la matinada, quan el veí que arriba borratxo surt al replà, "XXXXX!!". Al Camp Nou, en canvi, es troba en la seva salsa perquè hi ha silenci i quan algú crida massa, alguns socis l'ajuden a fer callar. El pitjor lloc per a un bibliotecari és un concert, allà es torna boig. Va de banda a banda fent "XXX!!" i acaba sent atès per la Creu Roja.

Recordo que a l'institut teníem a la Emilia que jo pensava que dormia a la biblioteca amb un sac de dormir perquè sempre estava allà. Tot i la seva avançada edat, era una evolució de bibliotecària. La Bibliotecària 2.0. La Robot Emilia, alguns li deien. Quan xerraves amb un company o feies soroll, et venia i en comptes de fer-te callar t'analitzava psicològicament "a ver, ¿Por qué estas haciendo tanto ruido? ¿Que te estas aburriendo? ¿Tienes mucho trabajo? ¿Estás cansado?". Sempre estava classificant llibres, cosa que no entenc perquè les biblioteques d'institut s'utilitzen menys que les cabines de telèfon. Crec que quan acabava d'ordenar-los, els desordenava i tornava a començar. Era la manera de fer passar l'estona.

Editors

L'últim concert pel que havia pagat era Coldplay fa exactament dos anys (20 de novembre de 2005). Sembla mentida com tot coincideix, eh? Ahir vaig anar a l'Espai Movistar a veure Editors, un grup que no està entre els meus 5 preferits però que escolto regularment. Preu de la entrada, 27 euros. A les 20:15 vaig arribar (els teloners començaven a les 21:00) i no hi havia pràcticament ningú, així que em vaig posar a segona fila pensant que moriria esclafat però els veuria més a prop que mai.

Puntualment van començar els teloners How I Became The Bomb, un grup molt freak però que a mi m'agraden bastant. Els vaig posar a l'iPod fa dues setmanes. Entre el públic no arribabem a les 500 persones. Van fer 8 cançons i van marxar quasi en silenci. Arriben The Boxer Rebellion, un grup sobre el que no havia sentit a parlar i que em va agradar força. Per als interessats, em van semblar la suma de Coldplay + Stereophonics. Tenen bona pinta. I a les 22:20 arriba Editors per fi!

El concert va durar hora i quart, amb un sol bis. La mitja d'edat era de 30 anys. Ningú em va apretar, suposo perquè sóc alt i si t'enganxes a mi no veus res. El cantant deu perdre 3 kilos cada concert perquè no para de saltar, correr, pujar i baixar del piano... Un show-man que va aparèixer a l'escenari amb bufanda. El vídeo no el vaig gravar jo però és l'actuació més similar a la que van fer ahir a Barcelona (Editors - Bones). La foto sí que és meva, amb el mòbil.

Meme - Temps enrera

L'Eva m'ha passat aquest meme i jo que sóc un egòlatra no puc fer altre cosa que contestar-lo aquí en directe:

1. Jo 10 anys enrere: Tenia 9 anys i sincerament no recordo ben bé qui era ni què feia. L'etapa escolar està molt borrosa a la meva ment, no m'ho debia passar bé. Només recordo que feia quart de primària i anava amb una professora que es deia Charo que sempre portava bata verda.
2. Jo 5 anys enrere: Tenia 14 anys i era imbécil, com la majoria d'adolescents. Per sort amb el temps em vaig fer menys imbécil i ara casi no se'm nota.
3. 1 any enrere: Any d'inici de projectes. Començava la carrera de Periodisme amb ganes i aviat vaig veure que no era el que esperava. També vaig començar el Lectura Obligatòria, que va sortir molt bé, i el Res a Veure. Ah! I vaig recuperar amics que tenia mig oblidats.
4. Ahir (19 de novembre): Vaig saltar-me la universitat per fer feina però vaig acabar mirant el documental de Oasis i tots els seus extres. Després em van agafar les presses i vaig fer el treball fins la 1.
5. Avui (20 de novembre): M'he despertat d'hora (a les 9:30 és d'hora per algú que fa horari de tardes) i he fet un treball asquerós per Teories de la comunicació I. Ara marxaré a la uni a fer pràctiques de ràdio amb una professora que m'odia i després sortiré una horeta abans per arribar al concert de Editors a l'espai movistar.
6. 5 cançons de les quals em sàpiga la lletra: de totes les cançons que m'agraden. És de les primeres coses que faig quan em compro un CD (o me'l descarrego). Llegeixo la lletra i enseguida se'm queda.
7. 5 llocs ideals per visitar: no he viatjat suficient però diré la Tate Modern de Londres, la Défense de Paris, el Camp Nou, el bar de pinxos de l'Agustín de San Sebastià i el bar-restaurant de l'Aleixar per menjar un bon conill amb patates fregides.
8. 5 coses que m’agrada menjar: un iogurt + un postre de xocolata després de dinar, tots els formatges del planeta, turro suchard, ous ferrats amb patates fregides i els convinats del Restaurant Ivorra.
9. 5 joguines preferides: els playmobil, els lego, els cotxes aquells de metall petits, plastelina i la playstation.
10. 5 distribucions de GNU/Linux preferides: no tinc ni idea de què és això. Ara ho buscaré a la wikipedia.

Ara hauria de nominar a 5 persones però no sé qui dir, així que... us nomino a tots! (Però en especial si els ve de gust fer-ho al Clint, al Robert, a l'Adri i al Xarli).

Teoria i Pràctica de Màrqueting I

Llegeixo sorprés a la publicitat del Messenger Live una oferta única; Enciclopedia Temática Larousse + PlayStation 3. En què pensaven els responsables de màrqueting de Planeta?

• Situació A: alguns joves que volen la PlayStation 3 estudien i necessiten una enciclopèdia poden acollir-se a la oferta. Fals, pocs joves volen 20 llibrots a la seva estanteria quan poden accedir a la wikipedia amb una velocitat rècord.

• Situació B: les mares dels joves compraran la PlayStation 3 amb la enciclopèdia perquè tenen por que els seus fills es converteixin en japonesos vegetals que no surten de l'habitació ni amb un incendi. Probable, les mares tenen molta por dels japonesos vegetals.

• Situació C: gent culta i intel·lectual podria optar per comprar-se la enciclopèdia i aprofitar per aprendre a jugar a la Playstation 3. Fals, els intel·lectuals desprecien la Playstation i els videojocs en general per enveja, ja que ells són incapaços de jugar sense mirar el comandament.

• Situació D: els responsables de màrqueting estan desesperats perquè no saben com vendre enciclopèdies. Molt probable, amb la conya d'internet i els pisos de 30 metres quadrats ningú vol tenir 20 llibres per consultar un cop a l'any.

En definitiva, els responsables de màrqueting de Planeta s'han equivocat. Al carrer. Tothom sap que la millor forma de vendre enciclopèdies és porta a porta i enganyar als pobres beneits que no saben dir que No.

Toca vaga d'estudiants

Cada any cau una vaga d'estudiants que espero amb il·lusió. Si us dic la veritat, mai sé per què protestem (ni m'importa). Jo faig vaga perquè estic a favor de no fer classe i prou. Quan surt el delegat i pregunta a la classe "voleu fer vaga el dijous?" tothom diu que sí de primeres. Rara vegada algú pregunta per què fem vaga. El delegat diu "però aneu a la manifestació, eh?". Sí, sí... quedem allà. Jo només aniria si m'asseguressin que saquejarem El Corte Inglés i m'emportaré un pernilet a casa. Després, a la classe, es produeix una situació com aquesta:

Alumne 1: (parlant amb el professor) Faràs classe el dijous?
Professor: Jo vindré aquí perquè és la meva feina. Si no hi ha ningú marxaré.
Alumne 1: Però si hi ha algú avançaràs matèria?
Professor: Si hi ha un mínim de gent faré classe normal.

Els empollons es caguen a les calces "I si fa classe i jo no estic i no puc prendre apunts i avança matèria i en comptes de un 10 trec un 9 i no trec matricula d'honor... nononono vindré, vindré". Al final s'acaben reunint els 8 empollons amb el professor i fan exercicis de repàs, no s'avança matèria perquè el professor és humà i tampoc té ganes de treballar.

Serà sensació meva però la gent que surt a les imatges de TV a les manifestacions d'estudiants tenen pinta de tot menys d'estudiants. No me'ls veig davant d'un llibre a la biblioteca. Me'ls imagino millor penjats d'unes cordes intentant evitar la desocupació d'una masia abandonada. Com no pot ser d'una altra manera, sempre hi ha aldarulls. Són els mateixos que trenquen aparadors quan guanya el Barça, quan perd el Barça, quan es manifesten a favor de ETA, quan es manifesten en contra de ETA, amb els okupes, contra els okupes, amb el Glasgow Rangers... Sempre són els mateixos imbècils.

(Actualització 23.17) Imbècils els que causen aldarulls, no la gent que es manifesta. Quedi clar.

Al mal tiempo...

Contingut de l'anunci: EL JUEVES PASADO, EN LA FIESTA DE LA AUTÒNOMA, DELANTE DEL RECTORADO, PERDÍ ESTA MOCHILA DE COLOR NEGRO DE LA MARCA EASTPAK CON LA ETIQUETA ARRANCADA.

DENTRO TENIA UN UNIFORME DE TRABAJO COLOR GRIS Y CAMISAS ROJAS, EL CARGADOR DEL MÒBIL, UNA PETACA, EL ESTUCHE, LA LIBRETA CON MIS APUNTES Y ALGUNA PARIDA ESCRITA, LA COMPRA DEL DIA (CUS-CUS Y NOODLES QUE COMPRE EN UNA TIENDA DE UNA FILIPINA) ADEMÁS DE UN KIT-KAT Y TRES DONETES (TRES!!).

TAMBIÉN ESTABAN LAS LLAVES DE CASA Y AHORA DEBO DORMIR EN LA CALLE.

SI ALGUIEN SABE ALGO O HA ENCONTRADO ALGUNO DE LOS CONTENIDOS, QUE ME LO HAGA SABER POR FAVOR. SERA RECOMPENSADO.

GRACIAS,
TONI.

PD: es nota que no tinc temps per escriure un post normal?

Ho sé, sóc guay

Trobat a la UAB. Amic o amiga, et recomano comprar-te unes ulleres normals. Les Ray-Ban no són imprescindibles per conduir. I tampoc per treballar, a no ser que siguis guardaespatlles o et facis passar per cec.

X&Y

Abans de l'examen

X: Com ho portes?
Y: Uuuu... Molt malament. Fatal, fatal. Esque vaig molt estressat, eh? No paro!! He de fer un treball d'una pàgina i mitja, estudiar els 4 fulls d'apunts que entren a l'examen, veure la tele i a sobre quedar amb la novia! No paro! Estic molt estressat. MOLT ESTRESSAT!!! I tu? Com ho portes?
X: Bé, bastant bé...

Final de l'examen

X: Que tal t'ha anat?
Y: Buah! Fatal. Crec que suspendre. A més, la última pregunta no l'he ni contestat! Si suspenc aquest examen deixo la carrera. Quina merda d'examen he fet. No trauré més d'un 3 segur. I a tu? Com t'ha anat?
X: Jo crec que bé...

Tres dies després

Y: Mira, he tret un 9!! No m'ho esperava, eh? De debó. I tu? Tu el portaves bé, no?
X: He tret un puto 3 de merda.
Y: Hòsti, quina ràbia... (tan se me'n fot. Serà perquè ets imbècil. Jo he aprovat, que et donguin pel cul mamón).

L'habitació de l'hotel

Quan vas de viatge és molt important encertar l'hotel. Si t'equivoques i acabes a la pensió de la Carmen de Mairena t’asseguro que no disfrutaràs de les teves vacances. Podem diferenciar dos tipus d'habitació d'hotel; les que s'obren amb clau, que porten un clauer gegant amb el número de l'habitació ben gros perquè el lladre no s’equivoqui de porta, i les que van amb targeta magnètica.

Entres i ho regires tot. Dels primers llocs on vas a mirar és al minibar. Quina il·lusió ens fa el minibar, eh? Quan l’obres, t’ho menjaries tot: el kit-kat, la coca-cola, les patates fregides, els cacauets... Allà dins hi foten coses que normalment no estarien a una nevera. Fins i tot hi posen l’obreampolles metàl·lic. De totes maneres, quan consultes els preus, se’t talla la gana de cop. Jo opto per anar al supermercat més proper i posar la compra dins el minibar o, si em veig molt apurat, menjo del minibar i reemplaço el que m’he menjat per un producte igual comprat al súper.

El lavabo de l’hotel desperta el nostre esperit cleptòman. T’estàs secant i penses “es notaria si m’emportés aquesta tovallola?”. O els sabonets de la cistella, que hi ha gent que els amaga perquè en posin de nous i així tenir xampú tot l’any. Tema apart són les dutxes de disseny. Jo m’he trobat que de tan moderna no sabia obrir l’aixeta i vaig haver de trucar a la recepció com si fos de Lepe: “perdone, ¿cómo se enciende la ducha?”. Per cert, gràcies a Déu la majoria de dutxes ja van amb mampara de vidre perquè mira que era fastigosa la cortina de plàstic que se t’enganxava a la cama...

(Article escrit el 29 d'agost i oblidat a "borradores")