Visc en un sisè amb entresol així que l’ascensor és imprescindible. Des de fa 5 mesos no hi ha setmana que no s’espatlli. A principis d’estiu, per no sé quin coi de normativa, vam posar portes automàtiques i botons que s’il·luminen, com si visqués a la Dexeus. Vaig haver de pujar i baixar a peu innumerables vegades, dues d’elles carregat de maletes per marxar de vacances, però quan van acabar va valer la pena. Mentida! L’obra l’havia fet Manolo i Benito Corporeision.Per començar, la reforma implica que si jo X baixo des del sisè i el veí Y demana l’ascensor al quart, em paro al quart. I si Z demana l’ascensor a l’entresol, X i Y s’aturen a l’entresol. En definitiva, una puta merda. Diuen que és l’ascensor intel·ligent. Doncs preferia el tonto.
Ara al meu estimat ascensor dret li ha agafat per no obrir les portes. No li dona la gana. Ell puja, baixa, s’atura... Tot correcte. Però no li surt dels ous obrir les portes. No fa ni el so. Truquem als tècnics, venen a arreglar-ho. COBREN, d’això no s’obliden. I a l’endemà l’ascensor torna a fer vaga de portes. Tornem a trucar, venen... Així és el dia a dia al meu bloc. Mentrestant vaig fent stepping, amunt i avall, amunt i avall.
Foto: una broma clàssica, com el pastís a la cara o el piano de cua que cau sobre algú.
|