Vacances!

Fins l'1 de setembre. Disfruteu els que pogueu!!

Renfe: rogamos empujen i tal

Fa temps que veig que els trens indiquen la temperatura de l’exterior (la majoria de vegades incorrectament). El que no entenc és per què la segueixen mostrant als túnels. Quin interès té pels viatgers saber quina temperatura fa al túnel que va de Plaça Catalunya a Sants? Potser en temps d’avaries sí, perquè mai se sabia quan hauries de baixar. Sí amics, avui parlem dels trens de rodalies Renfe, que tenen els seients més incòmodes del planeta. A lo millor sóc jo que m’assec malament i se'm claven a la meitat de l’esquena.

Curiositats. Quan algú canvia de vagó, la porta sempre queda oberta. I va colpejant fins que algú se’n cansa i la tanca. Una altra dada. Proposo a Telecinco crear OT: Operación Tren. Allà podrien participar violinistes i acordionistes, guitarristes i cantants. El repertori clàssic: bésame mucho (una cançó creada per ser interpretada als metros) i Dime cuándo (cuándo cuándo). També podrien participar els que demanen: els que ho fan a crits i els que reparteixen la noteta i després la tornen a agafar. M’imagino el Risto: “¿tú te crees que con esa nota le vas a dar pena a alguien? ¡Que tengas suerte porque no te va a pagar ni Dios!”.

Més curiositats. El 80% de passatgers, davant la disjuntiva d’anar al pis d’amunt o el de baix, escullen el de dalt. “Esque té millors vistes...”. Enganyats! Després arriben els experimentats i es fan els xulos: diuen “jo sempre vaig a baix, que no hi ha ningú” amb la mateixa entonació que dirien “sóc el més llest del món”. Mentida. Si fossin tan llestos no anirien amb tren.

Sento si algun usuari habitual de Renfe esperava que tragués més suc del tema. Amb aquesta calor se’m desfà el cervell i no puc pensar correctament.

PD: A la foto, ens recorden que les dones que porten pilotes de futbol tenen prioritat per seure.

Preguntes trampa

Vaig pel carrer i se m’acosta una senyora estrangera, probablement finlandesa, amb una carpeta als braços d’aquelles per fer enquestes. Em diu: “¿Quieres adoptar un niño?”. Suposo que volia dir ‘apadrinar’. La resposta va ser no. “¡¡¿¿No??!!”, em va contestar sorpresa, com si hagués rebutjat una torre a l’Avinguda Pearson. No, als meus 19 anys no em puc mantenir ni a mi mateix. La estratègia per entrar-me era dolenta. Hauria estat millor “et preocupa que els nens es morin de gana?”, tu dius que sí i ja t’han enganxat.

És com al Pizza Hut. Demanes una pizza i et diuen “¿quieres que te ponga extra de queso, para que quede más sabrosa?” Sempre caus en la trampa i dius que si. T’ho diu com un secret “oye, me caes bien. Te pondré más queso y ya verás que rico” i et convenç. Dir que no, sembla impossible. La senyora et diria “¿no quieres la pizza más sabrosa?” amb la mateixa entonació que diria “¿Eres tonto o que?”. I com diu Mediamarkt, Yo no soy tonto. El que no et diuen és que el ‘extra de queso’ te’l cobren a preu d’or.

Fins aquí el tema d’avui. Sé que no és gaire res, però volia demostrar que sóc viu. Dimecres acabo exàmens i tornaré!

Exàmens!

Arriba l'època d'exàmens. Visca! Com estudiant, pots escollir entre anar a la biblioteca o quedar-te a casa. Jo opto per la segona perquè a les biblioteques em poso nerviós: tot de gent que bufa, carregada d'apunts i passa les pàgines frenèticament. Fan cara de 'suspendré' i si hi vas sovint, al final te l'encomanen. A més, si vas a la del teu barri, no pares de trobar-te coneguts i no estudies res. És clar que quedar-se a casa no és gaire millor...

Cada mitja hora, a la nevera buscant algo per menjar. Els exàmens són el pitjor enemic per l'operació bikini. Ja no et dic res si tens l'ordinador obert. Fotolog.com multiplica visites com mai. Potser per això últimament sempre surt Site Announcement. Cada cinc minuts, en busca d'una actualització o un nou comentari. No veieu que la gent no té temps per parlar!?! Per cert, que hi ha alguns que es connecten al messenger i posen al nick: estudiant. Llavors per què et connectes?

El meu mètode d'estudi és el següent: llegeixo les 5 primeres pàgines d'apunts i, com m'avorreixo, m'auto-convenço que és fàcil i ho faré més tard. A les sis, per exemple. Però com me'n recordo a les sis i quart, decideixo posar-me a les set. Però a les set em truca algú i... Vamos, que tampoc passa res si m'ho llegeixo al Ferrocarril, no? Si és mitja hora de trajecte!! No et dóna temps ni per llegir la meitat. Ho sé per experiència. I ho continuo fent. Què rebel! O que gilipolles... Aleshores, la meva ment diu: "Tranquil. És lògica. Si tens una mica de culturilla i saps enrotllar-te, ja està fet".

Sóc conscient que molts no llegiran aquest text perquè estan estudiant i no tenen cinc minuts lliures. I després suspenen. No ho entenc.

PD: La foto no té res a veure amb els exàmens, però fa gràcia.