3 de jul. 2008

Renfe: rogamos empujen i tal

Fa temps que veig que els trens indiquen la temperatura de l’exterior (la majoria de vegades incorrectament). El que no entenc és per què la segueixen mostrant als túnels. Quin interès té pels viatgers saber quina temperatura fa al túnel que va de Plaça Catalunya a Sants? Potser en temps d’avaries sí, perquè mai se sabia quan hauries de baixar. Sí amics, avui parlem dels trens de rodalies Renfe, que tenen els seients més incòmodes del planeta. A lo millor sóc jo que m’assec malament i se'm claven a la meitat de l’esquena.

Curiositats. Quan algú canvia de vagó, la porta sempre queda oberta. I va colpejant fins que algú se’n cansa i la tanca. Una altra dada. Proposo a Telecinco crear OT: Operación Tren. Allà podrien participar violinistes i acordionistes, guitarristes i cantants. El repertori clàssic: bésame mucho (una cançó creada per ser interpretada als metros) i Dime cuándo (cuándo cuándo). També podrien participar els que demanen: els que ho fan a crits i els que reparteixen la noteta i després la tornen a agafar. M’imagino el Risto: “¿tú te crees que con esa nota le vas a dar pena a alguien? ¡Que tengas suerte porque no te va a pagar ni Dios!”.

Més curiositats. El 80% de passatgers, davant la disjuntiva d’anar al pis d’amunt o el de baix, escullen el de dalt. “Esque té millors vistes...”. Enganyats! Després arriben els experimentats i es fan els xulos: diuen “jo sempre vaig a baix, que no hi ha ningú” amb la mateixa entonació que dirien “sóc el més llest del món”. Mentida. Si fossin tan llestos no anirien amb tren.

Sento si algun usuari habitual de Renfe esperava que tragués més suc del tema. Amb aquesta calor se’m desfà el cervell i no puc pensar correctament.

PD: A la foto, ens recorden que les dones que porten pilotes de futbol tenen prioritat per seure.