29 de set. 2008

El tren pinxo

L’altre dia, mentre llegia Neruda, reflexionava sobre la societat moderna. Estic preocupat. Què estem ensenyant als nostres fills? A les noves generacions? Sí, estic parlant de la cançó popular El Tren Pinxo de Banyoles.

El tren pinxo de Banyoles,
És el més bonic que hi ha.

Fet de llaunes i cassoles,

I barrets de capellà.

Un tren de merda, diguem-ho clar. Llaunes, cassoles i barrets de capellà. Per la descripció podria ser un tren de rodalies Renfe. Però la cosa no acaba aquí. Atenció a la següent estrofa.

Quan se’n puja una pujada,
Ja s’atura a mig camí.

Dóna temps al maquinista

D’anar a beure un got de vi.


No en tenim prou amb el pèssim estat del tren Pinxo. A sobre, el maquinista és alcohòlic i atura el tren per veure vi. La DGT pot gastar tots els milions que vulgui en campanyes de prevenció que, mentre cançons com aquesta estiguin a les nostres escoles, els nens seguiran agafant el cotxe beguts.

Declaracions d’última hora del conductor del tren Pinxo: “Las copas de vino que yo tengo o no tengo que beber, déjame que las beba tranquilo mientras no ponga en riesgo a nadie ni haga daño a los demás” J.M.A.