26 de maig 2008

Eurovisión

No entenc per què TVE va retransmetre Eurovisión. Però si estava clar qui guanyava! Ho havia dit Pitoniso Uribarri. Per què no el fem president d’Espanya? O creem una religió al seu voltant, amb ell com a déu únic i omnipotent. Victor Amela i Marius Carol podrien ser els apòstols. Són persones que tot ho saben i sempre tenen raó. Éssers exemplars de la raça humana.

Uribarri, com sempre, cantava els resultats abans de temps. "Y ahora Polonia dara doce puntos a Letonia", "Twelve points go to... Latvia!" (Letonia i Latvia són el mateix país). La gala no va tenir cap emoció. És com si a la final de Champions, en Joan Maria Pou hagués dit: “Ara dintre d’un minut entrarà Belletti i marcarà el gol de la victòria, a passe de Larsson” i quan hagués marcat, en comptes de celebrar-ho, hagués cridat: “Estava clar! Ja ho havia dit jo!!”. Que a Eurovisión es votin entre els països de l’est fa ràbia. Hi ha països que no sé ni on són. Andorra, per exemple.

Després va sortir Raffaella Carrà presentant el post-eurovisión. TVE hauria d’intentar agafar presentadors que parlessin l’idioma mínimament bé. Pel nivell, podria haver presentat Louis Van Gaal. És com si Aznar presentés els Oscars a la CBS. Van muntar un debat dels que jo en dic de-water (WC). Només sortia gent amargada que encara pensa que a Eurovisión es veu la millor música del planeta. Fent zapping vaig acabar a La Noria, on una senyora amb nom de botiga de medicina alternativa (Remedios Amaya), que va fer 0 punts, lamentava la imatge que havia donat Espanya. Que es presenti ella un altre cop l’any que ve, que potser riurem més que amb el Chikichiki.