18 de febr. 2008

Un mal dia

"Com a soci honorífic del club dels pessimistes, crec que la diferència entre els mals dies i els bons dies només està en la percepció del que ho viu. Tots els dies són igual de dolents."

Això ho he dit jo,
però amb Courier New i
cometes sembla més important.



Els mals dies comencen sense raó aparent. Ja et despertes cabrejat, amb ganes de protagonitzar una matança i sortir a la FOX amb el cartellet vermell de BREAKING NEWS. TERROR ALERT IN CAPRABO. Avui et ve de gust un Nesquik. Fa dues setmanes que et vas comprar la llauna i encara no l'has obert. Avui és el 'gran' dia. Agafes una tassa, obres la nevera i no queda llet. I mira que a casa mai falta llet, mai!!! Potser faltarà peperoni o blat de moro o fins i tot podria faltar suc de préssec, però llet?!! Sempre en tenim de llet!! És la primera vegada en 5 anys que no queda llet!! En canvi, el dijous, que no et venia gens de gust un Nesquik, hi havia 2 tetrabricks per estrenar. El món està ple d'injustícies! Dijous dos, avui cap. I ja estàs creuat tot el dia, perquè no queda llet.

Per acabar d'enfonsar-te, apareix el porter amb la bata blava dient "bon dia" quan surts al carrer. Cínic de merda. Quina ràbia fa aquella entonació cada matí. L'escanyaries.