14 de nov. 2007

Toca vaga d'estudiants

Cada any cau una vaga d'estudiants que espero amb il·lusió. Si us dic la veritat, mai sé per què protestem (ni m'importa). Jo faig vaga perquè estic a favor de no fer classe i prou. Quan surt el delegat i pregunta a la classe "voleu fer vaga el dijous?" tothom diu que sí de primeres. Rara vegada algú pregunta per què fem vaga. El delegat diu "però aneu a la manifestació, eh?". Sí, sí... quedem allà. Jo només aniria si m'asseguressin que saquejarem El Corte Inglés i m'emportaré un pernilet a casa. Després, a la classe, es produeix una situació com aquesta:

Alumne 1: (parlant amb el professor) Faràs classe el dijous?
Professor: Jo vindré aquí perquè és la meva feina. Si no hi ha ningú marxaré.
Alumne 1: Però si hi ha algú avançaràs matèria?
Professor: Si hi ha un mínim de gent faré classe normal.

Els empollons es caguen a les calces "I si fa classe i jo no estic i no puc prendre apunts i avança matèria i en comptes de un 10 trec un 9 i no trec matricula d'honor... nononono vindré, vindré". Al final s'acaben reunint els 8 empollons amb el professor i fan exercicis de repàs, no s'avança matèria perquè el professor és humà i tampoc té ganes de treballar.

Serà sensació meva però la gent que surt a les imatges de TV a les manifestacions d'estudiants tenen pinta de tot menys d'estudiants. No me'ls veig davant d'un llibre a la biblioteca. Me'ls imagino millor penjats d'unes cordes intentant evitar la desocupació d'una masia abandonada. Com no pot ser d'una altra manera, sempre hi ha aldarulls. Són els mateixos que trenquen aparadors quan guanya el Barça, quan perd el Barça, quan es manifesten a favor de ETA, quan es manifesten en contra de ETA, amb els okupes, contra els okupes, amb el Glasgow Rangers... Sempre són els mateixos imbècils.

(Actualització 23.17) Imbècils els que causen aldarulls, no la gent que es manifesta. Quedi clar.