Fets paranormals als FGC

Dijous vaig ser testimoni d'un fet paranormal als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (coneguts també com altres línies Defa Jesé). Tornant de la UAB, assegut, em poso a jugar al Solitari del mòbil. Des de fa mig any intento batre el meu propi rècord (3:02). A la meva dreta, també assegut, un home vermell amb barba blanca (entre 60 i 70 anys). Tenia calor perquè s'abanicava amb el Qué!.

A Peu del Funicular (una estació que hauria de ser demolida, com Tarragona de la Línia 3), me n'adono que fa estona que em mira. Quina pressió! K Q J 10... En aquestes que l'home vermell em toca amb el dit a la espatlla. Em trec un dels dos auriculars i poso Pause. Em diu: "m'atrau això que jugues". No sé què collons li havia de dir. Em pregunta "D'on ho has tret?" i jo dic, "d'internet".

En aquestes que em treu un mòbil Nokia i me l'entrega: "fes-m'ho". La senyora del davant ja havia deixat de llegir La Sombra del Viento i era espectadora d'una escena única. Em vaig fixar que el mòbil portava enganxat amb celo el número de telèfon (serà un boig?). Intento descarregar-me el joc però no em deixa, estic sota un túnel. Li dic amb veu de metge que comunica la mort d'un pacient als seus familiars:

–No em deixa fer-ho, ho sento. Ho ha de fer així...
–No em parlis de vostè!!!
–Ho sento, és la costum...
–Jo no sóc tan gran. Piloto avions, em tiro en paracaigudes, tinc 5 guitarres country i toco el teclat...
–Així fa més coses que jo...
–FaSSSSSSS més coses que jo!! De vostè no, si us plau!!
–Vaja!! Muntaner, he de baixar!

La senyora que llegia va aplaudir l'escena. Vaig haver d'entrar a saludar tres vegades. En fi, al dia següent ja no vaig jugar al Solitari. El rècord quedarà en 3:02.

Supermercats ecològics

Jo sempre compro els ous al VERITAS perquè a casa ens han agradat les gallines ecològiques des de sempre.

Dels supermercats ecològics m’agraden els noms. Els cereals normals es diuen Capitán Espiga, els de fruita Frutis i els de chocolata Turbochoc. El menja per gossos es diu Yarrah. Els Dodot es diuen Bambo i la resta de productes tenen un nom lògic: als espàrrecs els anomenen Espàrrecs, a les llenties Llenties, a la col·lombarda li diuen Col·lombarda... Tot molt lògic i molt bé.

Allà, excepte el sucre, tot és sense sucre. No sé si els productes sosos són més ecològics per l’estómac. Potser sí. El que realment m’agrada és veure el nom de les cerveses. Tenen noms impossibles d’aprendre: Ökokrone, Riedenburger Brauhaus, Lammsbrau, Benediktinerabtei... Tu imaginat a un bar
—Una benediktinerabtei por favor!
—¿¿Una queeeee??

Als bars s’ha de demanar en castellà, ho recull l’Estatut. Només comentar que a la sortida vaig comprar uns cacauets i una poma, no volia que pensessin que havia entrat amb la intenció d’agafar idees per fer un post al meu blog. La senyora de la caixa, que em sembla que deu ser de Cal Brinco de Ventdelplà, estava embarassada i encostipada. Va estornudar i es va tapar la boca. A continuació va llepar-se el dit per obrir la bossa de plàstic en la que va posar la poma i els cacauets. Segur que el refredat li durarà 8 mesos perquè tenia pinta de anti-medicaments. Jo ja m'he curat.

Revisió mèdica

Ahir em vaig apuntar a una auto-escola i ja vaig posar data per l’examen teòric (6 de novembre). Abans, però, vaig haver de passar una revisió mèdica (50 eurets).

Això de la revisió deu ser una màfia perquè no te la pot fer qualsevol. Ha de ser un doctor especialitzat en revisions per carnet de conduir. Un cop arribes allà, et foten 10 preguntes on respons el que et dona la gana: has estat malalt l’últim any, fumes, beus, tens problemes per dormir, tens al·lèrgies... Dius a tot que no i apa, aprovat. Molt bé!! Una mica com els test de les revistes, que ja saps el que has de respondre per treure bona nota.

Després em van fer fer una prova amb una pantalla d’ordinador i dues boles blanques que circulaven per carrils vermells. Jo havia de controlar les boles blanques amb unes palanques. Quan sortia del carril, pitava i jo tot el rato pitava però em van dir que ho vaig fer bé. O sigui, en 10 minuts aprovat. Conclusió; qualsevol pot passar la revisió mèdica.

Propòsits d'estiu

La principal diferència entre els propòsits d’estiu i els d’any nou, crec jo, és que els primers te’ls prens més en serio que no pas els segons. Potser és perquè els d’any nou els dius amb un litre de cava a les venes (mínim), portes un gorret ridícul de color lila amb forma de cono i un espantasogres i els d’estiu els formules de camí a la feina. A mà esquerra, us he adjuntat la llista de propòsits personals. Els més observadors i els que porteu ulleres del 5 comprades a farmàcia, trobareu entre parèntesi i en vermell el temps que crec jo que podré aguantar-los.

Anar al gimnàs cada dia (1 setmana): de moment ja m’he apuntat. Crec que aquesta primera setmana aguantaré però la que ve començaré a trobar excuses que m’evitaran anar a córrer a la cinta com el Barnabi, el hàmster del meu cosí.

Passar els apunts a net cada dia (2 dies): el primer dia no tindré gaires apunts així que no em costarà cap esforç. El segon dia en tindré una mica més però seguiré perquè tinc molta força de voluntat. Finalment, desistiré i em proposaré escriure a net directament. En aquest segon propòsit aguantaré mitja hora la primera classe.

Estudiar més (el primer examen): començaré estudiant molt pel primer examen i quan vegi que cansa molt, ho deixaré. Jo sóc així, si és difícil ho deixo i punt.

Aprendre a cuinar bé (mai m’hi posaré): suposo que és d’aquelles coses que m’agradaria fer però que mai trobaré el moment per posar-m’hi. No és culpa meva. Simplement és més còmode que et facin el dinar i el sopar que fer-lo tu mateix...

No posar-me nerviós amb el Barça (depèn si juguen bé): si juguem com l’any passat, no podré evitar insultar a Ronaldinho. Si juguen bé, casi no em posaré nerviós. Depenc totalment d’ells, la qual cosa no em tranquil·litza en absolut.

PD: si, jo començo la universitat avui així que vaig més tard que la resta de la societat.