Dijous vaig ser testimoni d'un fet paranormal als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (coneguts també com altres línies Defa Jesé). Tornant de la UAB, assegut, em poso a jugar al Solitari del mòbil. Des de fa mig any intento batre el meu propi rècord (3:02). A la meva dreta, també assegut, un home vermell amb barba blanca (entre 60 i 70 anys). Tenia calor perquè s'abanicava amb el Qué!.A Peu del Funicular (una estació que hauria de ser demolida, com Tarragona de la Línia 3), me n'adono que fa estona que em mira. Quina pressió! K Q J 10... En aquestes que l'home vermell em toca amb el dit a la espatlla. Em trec un dels dos auriculars i poso Pause. Em diu: "m'atrau això que jugues". No sé què collons li havia de dir. Em pregunta "D'on ho has tret?" i jo dic, "d'internet".
En aquestes que em treu un mòbil Nokia i me l'entrega: "fes-m'ho". La senyora del davant ja havia deixat de llegir La Sombra del Viento i era espectadora d'una escena única. Em vaig fixar que el mòbil portava enganxat amb celo el número de telèfon (serà un boig?). Intento descarregar-me el joc però no em deixa, estic sota un túnel. Li dic amb veu de metge que comunica la mort d'un pacient als seus familiars:
–No em deixa fer-ho, ho sento. Ho ha de fer així...
–No em parlis de vostè!!!
–Ho sento, és la costum...
–Jo no sóc tan gran. Piloto avions, em tiro en paracaigudes, tinc 5 guitarres country i toco el teclat...
–Així fa més coses que jo...
–FaSSSSSSS més coses que jo!! De vostè no, si us plau!!
–Vaja!! Muntaner, he de baixar!
La senyora que llegia va aplaudir l'escena. Vaig haver d'entrar a saludar tres vegades. En fi, al dia següent ja no vaig jugar al Solitari. El rècord quedarà en 3:02.
|