Jo sempre compro els ous al VERITAS perquè a casa ens han agradat les gallines ecològiques des de sempre.
Dels supermercats ecològics m’agraden els noms. Els cereals normals es diuen Capitán Espiga, els de fruita Frutis i els de chocolata Turbochoc. El menja per gossos es diu Yarrah. Els Dodot es diuen Bambo i la resta de productes tenen un nom lògic: als espàrrecs els anomenen Espàrrecs, a les llenties Llenties, a la col·lombarda li diuen Col·lombarda... Tot molt lògic i molt bé.
Allà, excepte el sucre, tot és sense sucre. No sé si els productes sosos són més ecològics per l’estómac. Potser sí. El que realment m’agrada és veure el nom de les cerveses. Tenen noms impossibles d’aprendre: Ökokrone, Riedenburger Brauhaus, Lammsbrau, Benediktinerabtei... Tu imaginat a un bar
—Una benediktinerabtei por favor!
—¿¿Una queeeee??
Als bars s’ha de demanar en castellà, ho recull l’Estatut. Només comentar que a la sortida vaig comprar uns cacauets i una poma, no volia que pensessin que havia entrat amb la intenció d’agafar idees per fer un post al meu blog. La senyora de la caixa, que em sembla que deu ser de Cal Brinco de Ventdelplà, estava embarassada i encostipada. Va estornudar i es va tapar la boca. A continuació va llepar-se el dit per obrir la bossa de plàstic en la que va posar la poma i els cacauets. Segur que el refredat li durarà 8 mesos perquè tenia pinta de anti-medicaments. Jo ja m'he curat.
|