Continuació de: dormir en una butaca (1)
Primer vaig adoptar una postura clàssica, coneguda per tothom com l’oncle a la seva butaca davant la llar de foc amb el Brandy però sense Brandy ni llar de foc: assegut normal, braços als reposabraços i a dormir. Vaig aguantar cinc minuts en aquella postura fins que vaig descobrir que al seient de davant no hi tenia ningú. Aprofitant l’ocasió vaig posar una cama sobre el seient de davant, formant amb el meu cos una K. Després vaig estirar l’altre cama, formant una V.Durant uns 15 segons vaig arribar a pensar que podria adormir-me allà. Aleshores va sortir el metge frustrat que tots portem dins dient “vols dir que això és bo per la circulació? A veure si se’t gangrenaran les cames...” Collons, quin mal rotllo! Ràpidament vaig tornar a la posició de l’oncle. Estaria incòmode, però conservaria les dues cames.
La meva ment em maltractava. Tota l’estona repetia “has de dormir, has de dormir, has de dormir...” i cada cinc segons mirava el rellotge i pensava “encara és aquesta hora?!”. Em va arribar a sembla que les 3:53 van durar més de cinc minuts, la qual cosa és altament improbable.
Cura de humildad. M'estiro a la moqueta polsegosa. Em vaig posar entre les dues butaques de la foto, que vaig fer al matí següent. Vaig intentar posar-me de costat, sobre el meu braç dret. La meva faceta de metge va tornar a aparèixer “Cuidado con el brazo tio! La sangre no circula!”. I la por de convertir-me en la Petra em va fer posar cara amunt un altre cop.
I en total devia dormir 2 hores. Em vaig despertar amb fred i pàl·lid com l’Iniesta. A les 5, de camí a la coberta, vaig veure una parella dormint en un Restform. Primer pensament: que llestos aquests fills de puta. Vaig pensar en rebentar la colxoneta amb les claus de casa però les havia deixat a la motxilla i em feia mandra tornar a la sala de butaques. El meu cervell s’auto-enganyava “Que bé!! Podràs veure com surt el sol!”. I una merda. Tot núvol.
Ara ve la meva conclusió: per què els senyors d’Iscomar no fan una sala sense butaques, només amb matalassos o un terra tou per dormir encara que sigui amb cinquanta persones més? Gràcies.
La meva ment em maltractava. Tota l’estona repetia “has de dormir, has de dormir, has de dormir...” i cada cinc segons mirava el rellotge i pensava “encara és aquesta hora?!”. Em va arribar a sembla que les 3:53 van durar més de cinc minuts, la qual cosa és altament improbable.
Cura de humildad. M'estiro a la moqueta polsegosa. Em vaig posar entre les dues butaques de la foto, que vaig fer al matí següent. Vaig intentar posar-me de costat, sobre el meu braç dret. La meva faceta de metge va tornar a aparèixer “Cuidado con el brazo tio! La sangre no circula!”. I la por de convertir-me en la Petra em va fer posar cara amunt un altre cop.
I en total devia dormir 2 hores. Em vaig despertar amb fred i pàl·lid com l’Iniesta. A les 5, de camí a la coberta, vaig veure una parella dormint en un Restform. Primer pensament: que llestos aquests fills de puta. Vaig pensar en rebentar la colxoneta amb les claus de casa però les havia deixat a la motxilla i em feia mandra tornar a la sala de butaques. El meu cervell s’auto-enganyava “Que bé!! Podràs veure com surt el sol!”. I una merda. Tot núvol.
Ara ve la meva conclusió: per què els senyors d’Iscomar no fan una sala sense butaques, només amb matalassos o un terra tou per dormir encara que sigui amb cinquanta persones més? Gràcies.
|