Us proposo un joc. Imagineu que sou els amos d’una discogràfica. Entre els vostres artistes, teniu al millor guitarrista del món. Fa uns anys havia rebut varios Grammy, havia omplert tots els estadis del món, havia venut discos com xurros... Però després d’aquesta etapa de gran èxit, va començar a creure-s’ho i va deixar de practicar amb la guitarra.Amb el temps, la velocitat dels seus dits va deixar de ser la del millor guitarrista del món. A més, amb els diners aconseguits, va dedicar-se a anar de discoteca en discoteca i va perdre la inspiració a l’hora de composar cançons.
Inicia la nova gira i tu, amo de la discogràfica, veus que no està bé. Ho intenta, s’esforça molt, però ja no aconsegueix sonar com sonava abans. Allà on va, rep crítiques dolentes del públic. Acaba la gira i et reuneixes amb ell. T’assegura que no tornarà a passar, que s’aplicarà i serà de nou el millor guitarrista del món.
Comença la nova gira i veus que tot segueix igual. El públic no accepta el baix nivell del guitarrista, que s’arrossega pels escenaris. A la discogràfica li està costant molts diners mantenir el contracte del guitarrista. El despatxes? Potser anirà a una altra discogràfica i tornarà a ser el millor. Però tampoc et serveix com està ara... Què faríeu?
|