Idea per fer-me multimilionari

Des de que he tornat a la Universitat que he de passar cada dia per Provença ja que l'interconnector del Metro amb el Ferrocarril està en obres. I he observat com cada vegada es congreguen més jubilats per veure com treballen els obrers. Jo pensava que això que els jubilats anaven a veure les obres era una llegenda urbana, però ha quedat demostrat que no. La foto és d'ahir al migdia i la vaig fer jo mateix amb el mòbil.

He estat donant-li voltes i crec que ja he descobert com fer-me multimilionari. He decidit crear un DVD que reculli les millors obres que es fan a Espanya!

(Apreta per ampliar-la, mandrós!)

Aquellas maravillosas obras! Amb aquest DVD obriré un nou mercat i espero que tingui una gran acollida. A més, com diu a la caràtula, anirà carregat de extres: entrevistes amb els obrers, escenes eliminades, un recopilatori dels millors esvorancs de l'AVE, els plànols de les obres... I ja m'he posat en contacte amb Magdalena Álvarez perquè hi afegeixi els seus comentaris durant les obres. Per vint eurets pot ser a casa teva. Truca ara! Puede pagar contra reembolso, con tarjeta de crédito o con la tarjeta de compra de El Corte Inglés.

Està clar, no?

“El objeto de análisis es algún "elemento" p, definido como un rasgo o disposición relativamente perdurable (por ejemplo, el latido de un corazón) que aparece en un sistema s (por ejemplo, el cuerpo de un vertebrado vivo), y el análisis trata de demostrar que s se encuentra en un estado o condición interna ci, y en un entorno que presenta ciertas condiciones externas ce, tales que bajo dichas condiciones ci y ce (ambas referidas como c), el rasgo i tiene efectos que satisfacen alguna "necesidad" o "requerimiento funcional" de s, es decir, una condicion n que es necesaria para que el sistema permanezca en un orden de funcionamiento adecuado, efectivo o apropiado”

Hempel 1959

Sóc de lletres, però si me’n poses massa tampoc entenc res.

Tot em fa mandra

La mandra és una de les epidèmies més greus que la humanitat ha conegut. És el tifus del segle XXI. I s'encomana ràpidament. Els catedràtics de la Universitat de Seattle (siàtel) encara no han trobat un remei. Recentment he estat infectat per aquest virus i no sé on el dec haver agafat. Suposo que als Ferrocarrils, que allà hi ha molt de freak suelto.

He notat els primers sintomes. De sobte em trobo al sofà de casa i penso "ara m'agradaria anar al gimnàs" però a continuació la meva ment genera una resposta "quina mandra preparar-te la cartera! I anar fins allà què?", i les ganes d'anar al gimnàs responen "només són dos carrers!" però la mandra contesta "i l'ascensor? Segur que no està al teu pis i l'has d'esperar 2 minuts". D'acord, tu guanyes. Esperar l'ascensor fot mandra. Em quedo a casa.

Passa la estona i me n'adono que fa mitja hora que miro un programa que no m'agrada. Per què no canvio de canal? No sé on està el comandament i fa mandra buscar-lo. Aguanto mitja hora més veient España directo. Em canso i començo a buscar el mando, al principi intentant no moure'm del sofà. Quan ja he mirat sota el mateix coixí 5 vegades, el busco per tot el menjador. Sé que podria canviar pels botons de la televisió però això vol dir que si més tard vull tornar a canviar m'hauré d'aixecar un altre cop. Millor trobar el mando i m'aixeco una vegada. Economia de l'esforç.

Un altre dels síntomes més característics dels mandrosos és desenvolupar habitats especials amb els peus. Per exemple, apagar la tele amb el dit gros, agafar objectes de terra per no ajupir-te... De totes maneres he de denunciar que Calcedonia, amb la venta massiva de mitjons gruixuts de llana, està fent molt de mal al col·lectiu de mandrosos... No sé com acabar. Fi del post.

Magdalena, jo t'ajudo tia!

Com sou, eh? Com sou! Magdalena Álvarez necessita la nostra ajuda i vosaltres criticant-la de mala manera. En aquests moments el que necessitem és unitat! Què volieu? Anar amb el Rodalies i que de sobte es fotés un forat a terra i passessiu d'anar amb tren a anar amb metro? Jo que sóc un ciutadà de bé he decidit col·laborar amb ella, que em consta que em llegeix cada dia, i li dono diverses propostes per si això de les autocars no funciona bé.

La primera, he pensat que es podrien posar estacions de Bicing a Sant Vicenç de Calders i la gent podria anar amb bicicleta fins Barcelona. És ecològic, fas exercici, veus món... Crec que és una bona opció. A més, la autopista fa més de cinc metres d'amplada!

Una altra alternativa és per el mar. Les golondrines del port de Barcelona, amb aquell motor d’avió incrustat entre quatre fustes podrides, podrien servir. Potser la gent hauria de fer un tros nedant, però no és problema. Si porten maleta i aquesta flota, quasi no es mullarien.

Donat que moltes estacions fora de servei estan a prop de la platja, proposo utilitzar els clàssics patinets amb el tobogan. Càlcul ràpid. En un tren de rodalies entren potser 300 passatgers. En un patinet podem encabir a 7 persones (una sobre el tobogan, l’altre a l’escala...). Necessitem 42 patinets per cada tren de Rodalies. No són tants. Quan algú vulgui baixar, es tira per el tobogan i a nedar fins la costa!

Aquestes són les meves propostes. I ja està bé de tan criticar! Mals ciutadans! Que us queixeu per qualsevol cosa. Proposeu coses útils i deixeu de demanar dimissions que no teniu res millor que fer!