Meme dels sentits

Jo mateixa em proposa un meme i jo, que sóc molt educat i avui no sabia què publicar, m'apunto ben ràpid. Parlem dels sentits, ja ho veuen!

1.- Que t’agrada contemplar?
M'agrada contemplar la ciutat mentre escolto música. Sembla mentida però sense música el paisatge no és el mateix.

2.- Que no pots deixat de tocar?

El telèfon mòbil. És una mania que se m'ha quedat i estic contínuament agafant-lo i mirant l'hora. A vegades, ni me n'adono i el desbloquejo i el torno a bloquejar inconscientment sense mirar res.

3.- Quina olor et torna boig?

La gasolina. Quan anem a la gasolinera baixo del cotxe per olorar.

4.- Quina cosa t’agrada que et diguin?

Encara que típic i cursi, t'estimo o qualsevol sinònim. M'agrada que la gent em digui el que pensa de mi sincerament (que no necessariament ha de ser t'estimo).

5.- Que t’agrada mossegar?
Phoskitos recent extrets de la nevera de casa.

Per mi, la part més difícil dels memes és passar-los. Aquesta vegada li passaré al Vier, que em dóna la sensació que li costarà fer-lo tan com a mi (encara que em sembla que no en fa mai cap), al Robert, que fa temps que no actualitza i potser li faré un favor, al Carles per la mateixa raó que al Robert i a la Maria, perquè aprofunditzarà molt més que jo. I ja està. Bon cap de setmana!

Teoria i pràctica de les fotos de grup II

Primera part: Teoria i pràctica de les fotos de grup I

Continuem el nostre peculiar estudi sobre el fenomen de les fotografies de grup. Avui escriuré la segona part i, per ara, última on analitzaré dues fases més de les problemàtiques derivades de la fotografia de grup com a objecte.

- Segona fase, la reacció: aquesta fase sí que ha aparegut amb la càmara digital. Abans, no sabies com havia sortit la fotografia fins que revelaves el carret. Actualment, després de fer la foto, tothom vol veure com ha quedat i hi ha cua davant la càmara digital. Tots volen ampliar-la per veure quina cara fan. Això provoca que molts vulguin repetir-la perquè han sortit malament i altres que han quedat bé s'hi neguin. En el moment de visualitzar-la hi ha una mescla d'alès poc recomanables, sobretot en discoteques on la gent porta a les venes més alcohol que sang. També provoca l'esgotament de la bateria i del propietari de la càmara.

- Tercera fase, la còpia: entrem en el moment clau de la fotografia de grup. A la primera fase hem vist com hi ha gent que dóna la càmara per fer exactament la mateixa foto. Quan es produeix aquesta situació, molts diuen "bah! És igual, ja em fareu una còpia". La meva investigació demostra que 4 de cada 5 vegades no es fa cap còpia de la foto. De fet, estadísticament, només guarda la foto de grup 1 persona de cada 10. Aquesta problemàtica no només es produeix amb les fotos de grup. El 79% de les imatges preses amb càmara digital només les veus el mateix dia a la pantalleta. Consell: quan algú diu "tranquils, ja la faig jo i després us faig còpies", no li feu cas. Menteix.

3. Conclusió

Fins aquí el meu estudi sobre les fotos de grup. Pròximament tornaré al meu registre habitual i parlaré altre cop de coses banals i sense importància.

Teoria i pràctica de les fotos de grup I

La problemàtica de les fotos de grup no ha esdevingut amb l'aparició de la càmara digital sinó que sempre ha existit. Diferenciaré dos tipus de problemàtiques: les relacionades amb el contingut de la imatge i les derivades de la fotografia com a objecte.

1. Problemàtiques relacionades amb el contigut de la imatge

En la meva recerca he observat que la probabilitat de sortir amb els ulls tancats és molt elevada (si ets Quim Monzó, aquesta probabilitat augmenta fins al 90 per cent). Aparèixer a la foto amb els ulls vermells com Darth Maul també és molt habitual a les fotos de discoteca o reunions sectàries. Finalment, que algú et faci els cuernos és directament proporcional a la quantitat d'amics 'simpàtics' que apareguin a la foto. Cal remarcar que és pràcticament impossible que tothom surti bé a la fotografia.

2. Problemàtiques derivades de la fotografia de grup com a objecte

Entrem ara a analitzar un altre camp de les fotos de grup. Partim de la hipòtesi que la gent que aparèix a la foto està interessada en el seu contingut. Diferenciarem tres fases bàsiques:

• Primera fase, la preparació: es busca un fotògraf extern al grup i se li demana que faci la fotografia, tot indicant-li quin és el botó. En un 75% de les ocasions el fotògraf ocasional tallarà els peus de la gent i el 25% restant tallarà el cabell o el cap dels situats als extrems. Un cop realitzada la foto, dos o tres persones del grup lliuraran la seva càmara al fotògraf per fer exactament la mateixa foto i assegurar-se tenir una còpia. També es pot realitzar la foto amb l'automàtic. En un 96% de les vegades, el propietari de la càmara no té ni punyetera idea de com funciona. Anirà tocant botons fins que l'activi per casualitat. L'amo de la càmara mai s'adonarà que l'ha activat i seran els que estan esperant per sortir a la foto qui l'avisin al crit de "ARA!! ARA!!". En tots dos casos (fotògraf extern i automàtic) i haurà algú que digui "fem-ne un altre per si de cas". Normalment la segona queda pitjor que la primera.

Pròximament, segona i tercera fase.

Primer post del 2008

Dinou anys després del meu naixement estic descobrint que la meva ment està per sobre de la mitjana. Jo vaig començar a menjar raïm amb les campanades als sis anys, així que només en porto tretze (gràcies ESO, per ensenyar-me a restar). Doncs bé, en tretze anys he captat perfectament lo dels quarts: abans de les 12 campanades principals, en sonen quatre amb un so diferent on no he de menjar raïm.

No entenc per què cada any ens ho han d’explicar com si fos el primer cap d’any que vivim. És clar que hi ha gent que sempre s’equivoca. A tots ells els recomano que en comptes de menjar 12 grams de raïm en mengin 16, els quarts inclosos. A la gent que s’ennuega amb el raïm: mengeu-ne només 6, un gra de raïm cada dos campanades. Alternatives al raïm per als al·lèrgics o tiquismiquis: olives, conguitos, flams, Cheeseburguers del Burger King o polvorons.

Potser ja és tard però procureu no passar-vos-ho bé la nit de cap d’any. Per exemple, si el raïm que has comprat és tan dolent que sembla passat per lleixiu: millor. Si has estat preparant la música durant dues setmanes i després no s’escolta res: millor. Si la teva beguda preferida és el Gintonic i t’has oblidat de comprar la tònica: millor. Si ballant al menjador et carregues la televisió una setmana després que ha acabat la garantia: millor. Començar malament l’any és el millor que et pot passar; segur que les coses només poden fer que millorar.

PD: mostra clara del meu domini del Photoshop.