Dinou anys després del meu naixement estic descobrint que la meva ment està per sobre de la mitjana. Jo vaig començar a menjar raïm amb les campanades als sis anys, així que només en porto tretze (gràcies ESO, per ensenyar-me a restar). Doncs bé, en tretze anys he captat perfectament lo dels quarts: abans de les 12 campanades principals, en sonen quatre amb un so diferent on no he de menjar raïm.
No entenc per què cada any ens ho han d’explicar com si fos el primer cap d’any que vivim. És clar que hi ha gent que sempre s’equivoca. A tots ells els recomano que en comptes de menjar 12 grams de raïm en mengin 16, els quarts inclosos. A la gent que s’ennuega amb el raïm: mengeu-ne només 6, un gra de raïm cada dos campanades. Alternatives al raïm per als al·lèrgics o tiquismiquis: olives, conguitos, flams, Cheeseburguers del Burger King o polvorons.
Potser ja és tard però procureu no passar-vos-ho bé la nit de cap d’any. Per exemple, si el raïm que has comprat és tan dolent que sembla passat per lleixiu: millor. Si has estat preparant la música durant dues setmanes i després no s’escolta res: millor. Si la teva beguda preferida és el Gintonic i t’has oblidat de comprar la tònica: millor. Si ballant al menjador et carregues la televisió una setmana després que ha acabat la garantia: millor. Començar malament l’any és el millor que et pot passar; segur que les coses només poden fer que millorar.
PD: mostra clara del meu domini del Photoshop.
|