La problemàtica de les fotos de grup no ha esdevingut amb l'aparició de la càmara digital sinó que sempre ha existit. Diferenciaré dos tipus de problemàtiques: les relacionades amb el contingut de la imatge i les derivades de la fotografia com a objecte.1. Problemàtiques relacionades amb el contigut de la imatge
En la meva recerca he observat que la probabilitat de sortir amb els ulls tancats és molt elevada (si ets Quim Monzó, aquesta probabilitat augmenta fins al 90 per cent). Aparèixer a la foto amb els ulls vermells com Darth Maul també és molt habitual a les fotos de discoteca o reunions sectàries. Finalment, que algú et faci els cuernos és directament proporcional a la quantitat d'amics 'simpàtics' que apareguin a la foto. Cal remarcar que és pràcticament impossible que tothom surti bé a la fotografia.
2. Problemàtiques derivades de la fotografia de grup com a objecte
Entrem ara a analitzar un altre camp de les fotos de grup. Partim de la hipòtesi que la gent que aparèix a la foto està interessada en el seu contingut. Diferenciarem tres fases bàsiques:
- Primera fase, la preparació: es busca un fotògraf extern al grup i se li demana que faci la fotografia, tot indicant-li quin és el botó. En un 75% de les ocasions el fotògraf ocasional tallarà els peus de la gent i el 25% restant tallarà el cabell o el cap dels situats als extrems. Un cop realitzada la foto, dos o tres persones del grup lliuraran la seva càmara al fotògraf per fer exactament la mateixa foto i assegurar-se tenir una còpia. També es pot realitzar la foto amb l'automàtic. En un 96% de les vegades, el propietari de la càmara no té ni punyetera idea de com funciona. Anirà tocant botons fins que l'activi per casualitat. L'amo de la càmara mai s'adonarà que l'ha activat i seran els que estan esperant per sortir a la foto qui l'avisin al crit de "ARA!! ARA!!". En tots dos casos (fotògraf extern i automàtic) i haurà algú que digui "fem-ne un altre per si de cas". Normalment la segona queda pitjor que la primera.
Pròximament, segona i tercera fase.
|