11 de des. 2007

Billy ha salvat el món

Si fos per les pel·lícules de cine, el món hauria estat a punt d'acabar-se tres milions de vegades i s'hauria acabat dos-centes mil més. Efectivament, estic parlant del cinema fantàstic. Us sona el tràiler?

Veu de tro (off): Billy descubre un secreto...
Nen gilipolles: ¿Que es esto?
Un vell misterios: Es la roca mágica. Da poderes sobrenaturales a aquel que la tiene.
Veu de tro (off): Y ahora... deberá salvar la humanidad... en una excitante aventura.

Sempre m'ha semblat curiós que el futur de tot el planeta recaigui en un nen rosset de 14 anys que viu en una casa unifamiliar de California. El nen en qüestió, com promet l'anunci, comença una excitant aventura sense avisar als seus pares. Billy marxa de casa sense dir res i se salta l'escola durant setmanes. Després surten els resultats de l'informe PISA i ens escandalitzem. Si ens encaparrem en que els nens salvin el món és impossible que després tinguin temps per estudiar.

Billy està a punt de morir diverses vegades, però sempre es salva. És un nen, home! No el mataràs! En tot cas morirà el seu millor amic o el seu gos Bobby. Mentre el dolent mata al gos Bobby, cridarà "Bobby, noooooooooooo!!!", tal i com ho marquen els convenis. Aleshores s'aproparà i l'agafarà plorant. El dolent, que també és gilipolles, no aprofitarà per atacar-lo i deixarà que plori. Llavors Billy s'aixecarà enfurismat i dirà al dolent "pagarás por ello" i el matarà i salvarà la humanitat. En alguns casos Bobby es recupera al final, en altres es podreix.

PD: aquests nens fan ràbia. El més emocionant que em va passar a mi a la seva edat va ser rebre un vinil de la Xuxa. Em consola que després la majoria acaben en clíniques de desintoxicació.

10 de des. 2007

Ja ho veuen

Ja ho veuen! Eh? Aquí... amb el Monegal. Eh? Vaig anar de públic la setmana passada. Ah! Ens van donar un entrepa de tonyina, ben bo. Vam acabar a les 00:20. Els estudis de BTV estan al Poble Nou, al costat de la torre Agbar. Tot són naus. No hi ha ni Déu. No et fan passar per cap detector de metalls. Va estar bé.

3 de des. 2007

Vòmit, un procés natural

Els vòmits dels desconeguts fan fàstic. Quan per casualitat topes amb una amanida de bilis t’entren ganes de contribuir-hi tu també. No vull entrar en detalls perquè és un tema desagradable però el vòmit té molts colors: existeix el vòmit aigua, el de color taronja, el groc, etc. També té moltes textures; hi ha vòmit amb tropezones, vòmit líquid... Els científics han demostrat en diverses ocasions que la pitjor classe de vòmit és el que conté espagueti. M’informen que a l’escola on anava, en certes ocasions ens servien espagueti amb salsa gàstrica com a entrant. Estava bo.

La wikipedia ens defineix el vòmit com la “expulsió violenta y espasmòdica del contingut de l’estómac a través de la boca”. Estic d’acord que és espasmòdica, això no ho pot discutir ningú. Però a vegades el vòmit no és violent. Després d’un dinar generós, dia de Nadal per exemple, després de menjar la carn d’olla (que és com menjar-te alguna figura de l’exposició Bodies) fas el rotet i suaument et torna a la boca el liquidet vomístric. I tu tragues. No et fotràs a escopir a la taula de Nadal com si estiguessis posseït, sobre els plats de la rebesàvia i les tovalles d’or. Tragues i bona nit.

Hem de combatir aquesta creença. Prou de dir que el vòmit és violent. És espasmòdic però no violent. No confonguem conceptes, si us plau!

PD: conscient de la sensibilitat que desperten els vòmits, he posat un tomàquet que tapa el centre del pastís.

Tenim un nom

Ja fa temps que tenia ganes d'escriure del Barça. Fa una setmana, en un bar d'aquells amb microclima (no penseu malament, vull dir que tenen molt de fum) (no penseu malament)... M'he perdut. Fa una setmana, comentava amb un amic anomenat Xarli que podríem fer un blog del Barça. La seva resposta va ser "jo et volia dir el mateix". Aleshores vam parlar amb el Robert, que s'apunta a tot i li agrada això dels blogs. I així neix el Tenim un nom que des d'avui i fins que ens avorrim parlarà del Barça.

Aquí en aquest segon paràgraf podria explicar-vos quina serà la nostra linea però la veritat és que no en tinc ni idea. Anirem fent. Això si, cadascú dirà el que li vingui de gust, sense auto-censura. Que per això és un blog, coi! Intentarem actualitzar regularment. Ah! Això no vol dir que jo deixi d'escriure al Ja ho veuen. És un a més a més.

http://tenimunnom.blogspot.com