Els vòmits dels desconeguts fan fàstic. Quan per casualitat topes amb una amanida de bilis t’entren ganes de contribuir-hi tu també. No vull entrar en detalls perquè és un tema desagradable però el vòmit té molts colors: existeix el vòmit aigua, el de color taronja, el groc, etc. També té moltes textures; hi ha vòmit amb tropezones, vòmit líquid... Els científics han demostrat en diverses ocasions que la pitjor classe de vòmit és el que conté espagueti. M’informen que a l’escola on anava, en certes ocasions ens servien espagueti amb salsa gàstrica com a entrant. Estava bo.La wikipedia ens defineix el vòmit com la “expulsió violenta y espasmòdica del contingut de l’estómac a través de la boca”. Estic d’acord que és espasmòdica, això no ho pot discutir ningú. Però a vegades el vòmit no és violent. Després d’un dinar generós, dia de Nadal per exemple, després de menjar la carn d’olla (que és com menjar-te alguna figura de l’exposició Bodies) fas el rotet i suaument et torna a la boca el liquidet vomístric. I tu tragues. No et fotràs a escopir a la taula de Nadal com si estiguessis posseït, sobre els plats de la rebesàvia i les tovalles d’or. Tragues i bona nit.
Hem de combatir aquesta creença. Prou de dir que el vòmit és violent. És espasmòdic però no violent. No confonguem conceptes, si us plau!
PD: conscient de la sensibilitat que desperten els vòmits, he posat un tomàquet que tapa el centre del pastís.
|