El tren pinxo

L’altre dia, mentre llegia Neruda, reflexionava sobre la societat moderna. Estic preocupat. Què estem ensenyant als nostres fills? A les noves generacions? Sí, estic parlant de la cançó popular El Tren Pinxo de Banyoles.

El tren pinxo de Banyoles,
És el més bonic que hi ha.
Fet de llaunes i cassoles,
I barrets de capellà.

Un tren de merda, diguem-ho clar. Llaunes, cassoles i barrets de capellà. Per la descripció podria ser un tren de rodalies Renfe. Però la cosa no acaba aquí. Atenció a la següent estrofa.

Quan se’n puja una pujada,
Ja s’atura a mig camí.
Dóna temps al maquinista
D’anar a beure un got de vi.

No en tenim prou amb el pèssim estat del tren Pinxo. A sobre, el maquinista és alcohòlic i atura el tren per veure vi. La DGT pot gastar tots els milions que vulgui en campanyes de prevenció que, mentre cançons com aquesta estiguin a les nostres escoles, els nens seguiran agafant el cotxe beguts.

Declaracions d’última hora del conductor del tren Pinxo: “Las copas de vino que yo tengo o no tengo que beber, déjame que las beba tranquilo mientras no ponga en riesgo a nadie ni haga daño a los demás” J.M.A.

Tres dades sobre cotxes

Parlem de cotxes. Tres dades bàsiques i prou.

1. Utilitat de l’alarma del cotxe: despertar tots els veïns el diumenge a les 7 del matí. L’amo l’aparca a Plaça Universitat però viu al Born. És impossible que la senti a no ser que tingui l’oïda d’un linx ibèric. Si la sentís, la seva utilitat seria mínima ja que en el temps de despertar-se, vestir-se i baixar, el lladre ja hauria creuat la duana de Mèxic.

2. La degradació humana no té límits. Em refereixo als cartells enganxats al vidre posterior que diuen en Times New Roman majúscules ME VENDEN, en comptes d’utilitzar l’habitual EN VENDA. Me venden... Com si el cotxe parlés i hagués escrit el cartell. Ni el coche fantástico escriuria Me Venden. Fins i tot ell sap que és ridícul. Fa fugir als possibles compradors i atrau als bàndals que rebenten vidres.

3. Ja n'hi ha prou de subestimar als lladres. També tenen el seu cervell. Un cop t’han obert el cotxe i veuen que a la ràdio li falta la carcassa, el primer que faran serà obrir la guantera i trobar-la. Pensa un lloc millor per guardar-la.

Escenes eliminades

Gràcies als meus contactes, he aconseguit filtrar algunes escenes eliminades de la pel·lícula Vicky Cristina Barcelona, censurades per l'Ajuntament.

1. Scarlet perd 50 euros jugant als trileros de les Rambles.

2. Bardem compra dues llaunes de cervesa per tres euros a un pakistanès de la Plaça Reial.

3. Bardem no pot llançar la llauna a la paperera perquè està plena i la deixa a terra.

4. Penélope Cruz i Bardem sopen al Burger King de la Illa i no recullen la safata de la taula.

Esperança de vida

El concepte esperança de vida està mal utilitzat. Fa temps que ho penso. Que la mitjana de mort dels homes espanyols sigui als 84 anys no significa que aquesta sigui la nostra esperança de vida. Jo, per exemple, espero viure menys. Estaria bé que, quan parléssim d’esperança de vida, diguessin el que la gent espera viure de mitjana. Així les dades serien més útils i coneixeríem l’humor de cada país. Itàlia, 128 anys. Gent optimista. Finlàndia, 78,50. Gent realista. Quins estudis tenen allà dalt! Fantàstic. Són els millors. Go Finland! (Un dels meus somnis és veure una competició nens finlandesos contra els nens del programa Sabes Más Que Un Niño de Primaria).

Quan era petit i sentia aquestes dades, m’ho plantejava de la següent manera: si visc a Rússia, que l’esperança és de 67 anys, quan en faci 66 marxo a Espanya que és de 84 i visc 17 anys més. La estratègia perfecte. Sempre ho dic, de petit era més intel·ligent que ara.

El cas és que amb el temps em vaig adonar que això no era possible. L’edat de mort no canvia encara que viatgis. Si la meva teoria fos veritat, si viatgessis a Zàmbia amb 40 anys, morires només aterrar a l’aeroport perquè l’esperança és de 39 anys. És més, si fessis un viatge llarg sobrevolant els països de l’Àfrica, moriries i reviuries sense parar. No és lògic. No seria bo per l’organisme.

Finalment, la visió pessimista. Endavant: "totes aquestes dades de l’esperança de vida no serveixen per res. Potser demà creues la Diagonal i t’atropella un camió de l’Àrea de Guissona." L’aportació del graciós que no fa gràcia: "i et tallen a trossos, t’envasen al buit i et venen." Amén.

Vendre bé

A la vida, és bàsic saber vendre les coses. Per exemple, la Tienda en Casa fa anys que ven productes inútils amb una bona publicitat. “Hola, soy Catherin Rasklet y hoy vengo a presentarles este magnífico producto!” i t’ensenyen l’abans amb unes imatges en blanc i negre d’una senyora gorda que menja enciam amb cara de fàstic i el després, una noia prima mirant la televisió amb unes ventoses clavades a la panxa. I tu piques. Jo en tinc tres d’aparells d’aquests.

Tot això us ho explico per dir-vos que és molt important vendre bé les vostres vacances. Aquí us poso l’exemple d’un suposat viatge a Dublín.

VERSIÓ REAL: Vam estar donant voltes per Dublín dues hores fins trobar l’hotel, que era cèntric, però la decoració era del segle XII. Els llits semblaven de palla.
VERSIÓ PER EXPLICAR: Vam estar en un hotel molt cèntric i vam anar a tot arreu caminant.

VERSIÓ REAL: Va ploure tot el dia.
VERSIÓ PER EXPLICAR: No vam passar gens de calor.

VERSIÓ REAL: Al migdia vaig discutir amb la parella sobre on anàvem a dinar i no ens vam parlar fins al matí següent.
VERSIÓ PER EXPLICAR: No es menciona.

VERSIÓ REAL: Com no portàvem mapa, ens vam perdre varies vegades i vam caminar més que mai.
VERSIÓ PER EXPLICAR: Vam passejar molt i vam veure tot Dublín.

VERSIÓ REAL: Vam fer una visita guiada al Museu d’Història de Dublín que va ser llarga, cara i avorrida. Bàsicament vam perdre una tarda.
VERSIÓ PER EXPLICAR: Si algun dia vas, ves al Museu d’Història i fes una visita guiada. És molt interessant. A la Mercè i a mi ens va encantar.

PD: Retocar les imatges amb Photoshop abans d'ensenyar-les també és molt important.

Teletext

L’espècie humana ha evolucionat al llarg dels anys. Abans, al paleolític inferior, els cotxes tenien rodes de pedra i el conductor havia d’arrossegar el vehicle amb els peus. O a l’època dels dinosaures, quan plovia, es mullaven perquè no van ser capaços d’inventar el paraigües o l’impermeable groc. Amb molt d’esforç, hem progressat i ho hem millorat tot. Tot excepte el Teletext. Hem aconseguit que al menjador de casa puguis tenir una pantalla de plasma més gran que la del Cinesa Diagonal i més fina que una T-10 (i amb home cinema, que en castella és hombre cine), però el Teletext segueix tenint pitjors gràfics que la Sega Mega Drive.

El teletext va ser inventat per putejar. La norma que segueix és senzilla, sempre comença a buscar a partir del número que demanes. Jo sóc addicte a la 150 de TV3 (esports). Arribo a casa i el poso. 150. Doncs bé, estic fart que sempre comenci a buscar a partir del 400 i pico. (401, 402, 403...) I jo, mirant com passen els números amb cara de burro. Per acabar-ho de rematar, quan poso el 700 per saber com quedarà el Barça (Tarot), comença a buscar a partir de 100. És desesperant. Comentar també que a televisión espanyola, els números van a la inversa, de més a menys. Per cert, quin logo més horrible han posat ara. Es veu que va ser el Uribarri, que ho va fer a casa amb Resplandor Exterior del Photoshop.

Tornem al teletext. La informació sol ser útil. Faré una prova, obriré la tele i posaré números a l’atzar, a veure que surt. Som-hi. 562.

¿Su banco le dice “no”? DINERO YA! Solucion con escritura y en 24 horas.
Veus que bé?! S’ha acabat la crisi. A veure, un altre número. 712.

Tarot Super Economico. Equipo de expertos en videncia y tarot.
Tot és informació imprescindible!

Ja per acabar, exigir un canvi de colors immediat. Colors que no et destrossin la vista si mires la tele a les fosques. Odio el vermell, el verd, el groc, el blau i el blanc teletext. Proposo el taronja pastel o el granate fosc.

Jocs Olímpics

No voldria deixar passar l’oportunitat de parlar de les Olimpíades. Aquells que es lleven a les set del matí per veure les proves de tir amb arc... Ah! No els entendre mai. Hi ha esports que em costen de seguir. Un d’ells és el judo. Vaig estar seguint a San Miguel, la lluitadora espanyola, que no va fer honor al seu eslògan (allà on va, triomfa). Quan feia una clau, mai sabia qui l’estava fent. Les veia a totes dues estirades a terra, movent-se... I la puntuació? 11-8, 31-0... Com es compta això?

El hockey sobre gespa. La pilota es veu bé fins que entra a l’àrea. Aleshores desapareix i fins que no surt a fora o fan gol, no saps on és. La natació. Només localitzava al Phelps, no sabia contar els altres carrils. “Atención al carril 3” i jo mai sabia si era per dalt o per baix. Després estan els esports que, al meu parer, ho fan tots bé: els salts de potro, les anelles, la gimnàstica rítmica... Totes em semblen or, excepte els que cauen de genolls, clar. Després guanya el que a mi m’havia semblat vulgar. No ho entenc.

Proposo afegir nous esports per fer les olimpíades més entretingudes. Encertar la pròxima cançó que reproduirà un iPod quan està en aleatori, un esport molt difícil. Competició de Uno, el popular joc de cartes. Un Singstar també estaria molt bé. Carrera de patins de platja, amb el tobogan i tota la pesca. També es podria afegir alguna prova del Gran Prix, com la cursa sobre els troncs o el de les disfresses de bebè. També m’agradava molt aquella de la caputxeta i el llop, que havien de travessar per un cub ple de cordills. Uuuu! Que viene el lobo! I el llop es llençava de cap al laberint de cordes i li quedava el cap tort.

Enveja

L’enveja post-vacacional és inevitable. Un dia qualsevol et trobes amb aquell amic que a etapes et cau bé i altres el mataries i et diu “Què has fet aquest estiu?”. No creguis que escolta el que respons. Només t’ho pregunta per contestar ell.

–He anat a Platja d’Aro – contestes.
–A sí? Doncs jo he anat a Tokio.
–I que tal?
–Molt bé. Molt guapo. Molt diferent. Gent a tot arreu. Tecnologia a punta pala...
–I al final no t’atabala tanta gent?

Dius tu, que has passat l’estiu dormint en un sac de dormir del càmping més barat de la Costa brava, que gairebé tenies alemanys dins la tenda de campanya. És normal que et vulguis enganyar quan el mig-amic t’explica les seves vacances perfectes. És per això que us faig una llista amb algunes propostes útils per desacreditar les vacances guays dels demés:

1. Val molts diners.
2. Masses hores d’avió.
3. A mi, a les vacances m’agrada estar tranquil i no fer res.
4. Un amic hi va anar i em va dir que era una merda.
5. A (nom de la ciutat) no se m’ha perdut res.
6. M’han dit que a (nom de la ciutat) es menja molt malament.
7. Ja t’entens amb l’idioma?

Amb això quedareu amb la consciència tranquil·la. El més important és creure’s que si has passat les vacances a Platja d’Aro és perquè has volgut. Tokio? Quina mandra, tu!