No voldria deixar passar l’oportunitat de parlar de les Olimpíades. Aquells que es lleven a les set del matí per veure les proves de tir amb arc... Ah! No els entendre mai. Hi ha esports que em costen de seguir. Un d’ells és el judo. Vaig estar seguint a San Miguel, la lluitadora espanyola, que no va fer honor al seu eslògan (allà on va, triomfa). Quan feia una clau, mai sabia qui l’estava fent. Les veia a totes dues estirades a terra, movent-se... I la puntuació? 11-8, 31-0... Com es compta això?El hockey sobre gespa. La pilota es veu bé fins que entra a l’àrea. Aleshores desapareix i fins que no surt a fora o fan gol, no saps on és. La natació. Només localitzava al Phelps, no sabia contar els altres carrils. “Atención al carril 3” i jo mai sabia si era per dalt o per baix. Després estan els esports que, al meu parer, ho fan tots bé: els salts de potro, les anelles, la gimnàstica rítmica... Totes em semblen or, excepte els que cauen de genolls, clar. Després guanya el que a mi m’havia semblat vulgar. No ho entenc.
Proposo afegir nous esports per fer les olimpíades més entretingudes. Encertar la pròxima cançó que reproduirà un iPod quan està en aleatori, un esport molt difícil. Competició de Uno, el popular joc de cartes. Un Singstar també estaria molt bé. Carrera de patins de platja, amb el tobogan i tota la pesca. També es podria afegir alguna prova del Gran Prix, com la cursa sobre els troncs o el de les disfresses de bebè. També m’agradava molt aquella de la caputxeta i el llop, que havien de travessar per un cub ple de cordills. Uuuu! Que viene el lobo! I el llop es llençava de cap al laberint de cordes i li quedava el cap tort.
|