2 de juny 2008

Anar amb crosses

Quan algú arriba en crosses a la classe, es converteix immediatament en el centre d’atenció. No tan per l’accident que ha tingut sinó per crosses en si. La gent es torna boja! Les agafen, fan quatre passes, les converteixen en escopetes, etc. Les crosses passen per les mans de tothom excepte per les del lesionat.

En realitat, a l’accidentat no li fa cap gràcia que li agafin les crosses. Està fart de carregar-les, només falta que arribi un idiota i li digui “Que guay! Muletes tiu!!”. És com si quan estàs amb la grip, vingués algú i et digués “Com mola la grip!” i es fotés tots els teus Frenadols i Gelocatils. Accepto que la comparació no és la millor.

Després estan aquells que enrotllen els mànecs de les crosses amb un esparadrap. Un esparadrap que en origen era blanc i amb el temps la gent pensa que és dels marrons. Això és Crossa Tunning! No sé què esperen per fer una fira a Montjuïc. Crosses amb neons blaus a la base, crosses amb alerons, crosses amb el logo de El niño o el burro català...

Ja per acabar, aclarir que estic perfectament bé i no tinc cap lesió. És simplement un tema més per tractar al blog.

Ronaldinho també vol provar-les!! Però no són del Messi, són del Marc Crosses.