Tinc la teoria que les màquines expenedores de bitllets de metro fabriquen les monedes de dos euros. Déu no ho vulgui que et vegis obligat a comprar un senzill amb un bitllet de 20. T’emportaràs a casa ni més ni menys que 9 monedes de dos, la qual cosa engreixarà la teva cartera considerablement i farà que els pantalons et caiguin tot el dia. Els cinturons moderns no estan preparats per aguantar aquest pes.Una pregunta que em faig ara: els programadors d’aquestes màquines són sords? No s’han adonat del soroll que fa quan selecciones una operació? KLONK! Jo passo vergonya. Aquella veu acaramelada que surt dels altaveus... "Triï una operació!" Sempre he odiat les màquines que parlen. Com a les gasolineres. "Ha elegido Sin Plomo 97!" Gràcies per la informació, maca. O els ascensors. "Ascensor Puja!" Sí, ja ho veig als numerets de la pantalla. Realment és necessari? Jo, com sóc educat, converso amb elles i la gent em mira raro. No saben que aquesta és una de les experiències més gratificants en la vida d'un home.
Jo imagino aquestes noies a la seva vida quotidiana. Quan el marit arriba a casa, ella "Triï el sabor de la pizza!" I el marit, que també treballa al metro, "Pròxima parada, Rocafort!". O la noia del GPS. Tu li preguntes "Perdona Marta, on és el lavabo?". I la Marta: “A cinc metres, giri a la dreta i, després, quedis a la dreta”. Mantenir relacions sexuals amb la veu de l’ascensor deu ser d’allò més avorrit: "ascensor puja, ascensor baixa, ascensor puja, ascensor baixa". Depèn de com acabi la cosa et diu "Quarta planta" o "Sòtan primer".
Em sembla que ja no tinc res més a dir sobre les màquines que parlen. Em callo i prou, oi que si Rufus?
|