Els peatges són una cosa típica de Catalunya. Juntament amb la Torre de Collserola i la Torre Agbar, són l'obra arquitectònica que més m'agrada. M'expliquen els meus pares que un dia pagant a un peatge, quan era petit, els vaig dir "el senyor del peatge deu tenir molts diners, no? Tothom li paga!". Aquí és on es demostra que sempre he estat llest. Amb només disset anys vaig fer aquesta observació!S’ha de diferenciar el Manual (Manuel, com deia m’ha germana quan era petita. Som una família de llestos) i l’Automàtic. El Manual sempre m’ha donat molt mal rotllo. Mai saps per on et passa la targeta aquell home. Realment treballar en un peatge deu ser ben avorrit. Aquella gent ha d’estar encuriosida pel que hi ha més enllà del peatge, perquè ells van cada matí però no el travessen mai. Deuen tenir la mateixa sensació que tenien els avantpassats quan la terra era plana. Més o menys.
Recordo que fa temps, hi havia Automàtics on llençaves les monedes. Era com una bossa gran metàl·lica, molt lletja. No he entès mai com contava els diners. Fins aquí la observació.
Em dóna la sensació que sempre que anem en cotxe, ens posem darrere d’un paio que no sap el que és un peatge. Darrere del madrileny. El tio deu al·lucinar. Es queda com aturat, no fa cap moviment. Està en estat de shock. Al cap d’una estona veus que, efectivament, descobreix que s’ha de pagar. També és habitual quedar darrere del burro que no calcula bé les distàncies i queda massa lluny per posar la targeta (o calcula bé però te el braç molt curt (la Petra, per exemple)).
PD: alguna vegada heu sentit l'alarma que sona si no pagues? És com si t'escapessis de Cambrians.
|