Hi ha gent estranya que visita els cementiris de les ciutats a les que viatja. No els entendré mai. "És que veus unes escultures molt maques!". Ja em diràs, tot d'àngels plorant i esquelets amb ales. "Incult de merda!". Hi ha alguns que fins i tot fan fotos a les tombes! Jo seria incapaç. Imagina't que després vas a revelar-les i et surt la cara d'algú. Jo em moro. I un cop mort em dedicaria a aparèixer a les fotos dels aficionats dels cementiris, que es fotin! És una cadena. De fet, actualment és l'únic al·licient que veig en morir-me; que podré espantar gent.Els cementiris em donen molt mal rotllo. Si ho penses fredament... Allà hi ha gent enterrada! Sota terra, tu! O fotuts en pila, com els arxivadors de la biblioteca! Quan hi vaig, sempre penso que si tots els morts s'aixequessin de cop i es posessin a caminar seria com un dissabte sortint del Camp Nou. Quina gentada! Això sí, tots ben vestits. La gent no s'enterra amb el xandall que es posaven el dissabte per anar al Carrefour, es vesteixen bé. Jo crec que hi ha homes que es posen corbata per primera vegada a la vida quan es moren. Bé, la frase anterior mostra una clara contradicció. No m'ho tingueu en compte, són les 4 de la matinada. No ho sé segur, però em sembla que la gent es vesteix bé per si el porter del cel és com els de discoteca: "lo siento pero con estas bambas no entras al cielo".
Sempre he pensat que al cel hi deu haver over-booking. Penseu que allà estan allotjats des dels prehistòrics fins els que van morir ahir per la tarda. No s'hi cap. Hi ha més llista d’espera que per sopar al Bulli. Parlant d'over-booking, crec que La Vanguardia aviat haurà d'incloure un espai als Classificats dedicat a la venta de ninxos. "Es ven ninxo amb vistes al port de Barcelona. Molt acollidor. Ideal parelles." o "Àtic. Tot reformat. Per entrar a viure la vida eterna.". I aviat hi haurà hipoteques per pagar les tombes (si no existeixen actualment, que els bancs en saben més que ningú). El que crec que no existiran seran les mudances.
Heu vist que desagradable que sóc quan vull?
|