Expohogar

A Expohogar hi vaig anar amb una camisa Tommy Hilfiger del meu pare, la única que té. Jo pensava que això de les fires era exclusiu per gent elegant però dins vaig poder veure un home amb sandàlies. El meu primer contacte amb l’organització va ser intentant comprar una ampolla d’aigua en una màquina del recinte. No funcionava. Vaig a la següent màquina, a uns 75 metres, i tampoc funcionava. Es veu que quan arribes a un poder adquisitiu elevat ja no necessites veure aigua, el teu cos ja es conforma amb els diners del banc.

Si mirem Expohogar en tants per cent, veurem com el 78% són horterades, el 10% coses curioses i el 12% restant són coses útils (total: 100%). El pitjor és la mirada dels responsables de les parades. Em vaig sentir llebre en una gàbia de lleons. Et miren com si en qualsevol moment t’anessin a saltar al coll. A la que et despistes, ja et venen per darrere “LE PUEDO AYUDAR EN ALGO????!!”, et diu el venedor salivant, imaginant-se la compra de la presa.

En el meu passeig de quatre hores vaig trobar una reproducció de la Gioconda que estava d’oferta (potser 10 vegades més gran que l’original), arbres de Nadal blancs (suposo que per la casa dels Beckham), cérvols de decoració (sorprenentment esgotats), gerros horrorosos i el stand de Marina D’or. Allà vaig demanar informació i, molt amablement, em van fer entrega d’un DVD que algun dia comentaré aquí.

Encara que a primera vista tot és luxe, vaig trobar un error. En el passadís que comunicava el recinte 1 amb el recinte 2 vaig trobar un cubell blau dels que utilitzem els pobres per fregar. Efectivament, estava posat sota una gotera! I és que al final tots tenim defectes, fins i tot la gent de les fires.