La tornada de les vacances sempre és traumàtica. Els experts anomenen aquesta etapa de la vida depressió postvacacional, un nom molt adequat pel meu gust ja que, en efecte, estàs deprimit (depressió) i et passa després de les vacances (postvacacional). El que no diuen els experts és que aquest síndrome empitjora amb dues preguntes clau. M’explico.La primera pregunta, que acostuma a sorgir de tornada a casa, és: què voleu fer l’any que ve? I la gent s’excita; podríem anar a Saskatchewan i fer un viatge en canoa pel riu Saskatchewan! O a Sri Jayawardenepura i visitem els camps de cultiu d’arròs! O als dos llocs! Vinga, l’any que ve anem a Saskatcharrat i a Sri Jayawardanaputa! Fet! I tothom parla com si les vacances comencessin l’endemà. Quan al cap d’unes hores es troben a la oficina, o a la universitat pringant... Mecaguen Saskatchewan i la mare que el va parir! Encara falta un any!
La segona qüestió que empitjora la tornada a la rutina és: què feia jo a aquesta hora la setmana passada? Com l'espècie humana és masoquista ens fem la pregunta quan més putejats estem. Quan portes 6 hores tancat a la classe i et tallaries les venes amb la punta del compàs et fas la pregunteta i dius “Oh! Ara fa una setmana estava a Punta Cana llegint El Mundo Deportivo” i és clar, això fa augmentar la depressió. Jo crec que el més efectiu per evitar el síndrome postvacacional és no treballar mai i estar sempre de vacances. I si no pots, com és el meu cas, fer veure que ho portes ve i que t’agrada el que fas. Enganyar-se és el que la societat espera de nosaltres. No tenim temps per pensar. A treballar!
PD: Sí, és el meu tercer blog. Em toca donar-vos la benvinguda. Benvinguts!
|