Preguntes trampa

Vaig pel carrer i se m’acosta una senyora estrangera, probablement finlandesa, amb una carpeta als braços d’aquelles per fer enquestes. Em diu: “¿Quieres adoptar un niño?”. Suposo que volia dir ‘apadrinar’. La resposta va ser no. “¡¡¿¿No??!!”, em va contestar sorpresa, com si hagués rebutjat una torre a l’Avinguda Pearson. No, als meus 19 anys no em puc mantenir ni a mi mateix. La estratègia per entrar-me era dolenta. Hauria estat millor “et preocupa que els nens es morin de gana?”, tu dius que sí i ja t’han enganxat.

És com al Pizza Hut. Demanes una pizza i et diuen “¿quieres que te ponga extra de queso, para que quede más sabrosa?” Sempre caus en la trampa i dius que si. T’ho diu com un secret “oye, me caes bien. Te pondré más queso y ya verás que rico” i et convenç. Dir que no, sembla impossible. La senyora et diria “¿no quieres la pizza más sabrosa?” amb la mateixa entonació que diria “¿Eres tonto o que?”. I com diu Mediamarkt, Yo no soy tonto. El que no et diuen és que el ‘extra de queso’ te’l cobren a preu d’or.

Fins aquí el tema d’avui. Sé que no és gaire res, però volia demostrar que sóc viu. Dimecres acabo exàmens i tornaré!