El divendres, sortint de l'Illa Diagonal, em van regalar un pot de sofregit marca Gallina Blanca. El vaig carregar tota la tarda i per la nit, el vaig portar com a obsequi a la festa d'un amic. El vaig posar entre les patates fregides i el fuet, pensant que algú despistat en menjaria. Van passar les hores i ningú va obrir la tapa.A l'una de la matinada, un amic m'ofereix 40 euros si li foto un glop a palo seco. Dubto. Pregunto un a un als assistents de la festa si ho farien, com si fos Fama ¡a Bailar!. "Rápido, necesitamos una respuesta. ¿Beberías del sofrito si o no?" La majoria diuen que sí, que beurien el sofregit Gallina Blanca com si fos aigua. Decideixo beure-m'ho.
Demano a l'amic que m'oferia 40 euros que posi la quantitat de sofregit que vol que em begui en un got. N'omple mig. Conto a tres i me'l bec. Guanyo 40 euros. Entra més fàcil del que em pensava. A partir d'aleshores, quan parlo, la gent aparta la cara perquè faig olor a mandonguilles.
Conclusió ràpida de l'anècdota: el sofregit Gallina Blanca és bo. No em va costar gens beure-me'l. De fet, aquest matí he anat al caprabo i me n'he comprat quinze. Ara que l'aigua escasseja, ens hem d'acostumar a beure sofregit.
PD: aquesta és la típica anècdota que la gent que no em coneix no sap si m'invento o ha passat de debò.
|