El joc dels Sims és un dels millors que s'han inventat mai. Jo disfrutava sobretot fent la casa. Em consta que hi ha gent que feia el mateix que jo: construïa la casa, la decorava i acabava la partida. A mi em sortien unes cases que, si fossin de debò, sortirien cada mes a la portada de la revista Casa Diez. Em quedaven tan bé que vaig estar a punt de fer-me decorador, però llavors vaig descobrir el Age Of Empires i vaig voler ser emperador romà. Com que la gent em mirava raro quan vaig sortir amb una toga al carrer (especialment alguns homes) vaig començar a jugar al Pro Evolution. Ara vull ser futbolista.Tornem als Sims. Com és possible que els veïns (la Elvira, l'Homero i la seva filla rareta de Villa Gentil (la familia Lapida, quin cognom també...)), entrin de sobte a casa teva, sense tocar el timbre, i es fotin a pixar al lavabo. Per favor! Ràpidament clicava Echar Educadamente i el meu Sim els fotia fora de mala manera. Agasajar. Què collons vol dir agasajar? Tratar con atención expresiva y cariñosa. II Favorecer con regalos o muestras de afecto. Piropear collons, poseu piropear.
I el lladre? Allò si que feia ràbia. Com collons era capaç de fer encabir una pantalla de plasma de 42 polsades, un sofà i un gerro amb flors en una bossa amb el símbol del dòlar? Aquell home havia robat abans el bolso de la Mary Poppins. Aquesta ha estat bona, m'ho heu de reconèixer.
Finalment, dir que el que més m'agradava dels Sims era la manera de classificar als amics. Quan més parlaves amb ells, més pujaven els seus punts. Excepte amb aquella amb que volies liar-te, que parlaves i no sé per què cada vegada li queies pitjor. De fet, això passa molt a la vida real.
PD: ho sento però haureu d'aguantar un altre intent de vinyeta... X&Y: la cambrera sud-americana i el client habitual.
|