Quina ràbia fa la gent que només sap les línies pels colors. L'altre dia, a la línia 5 (blava), una senyoreta de TMB repartia això:
No sé si és veritat o no. L'altre dia parlava a la línia 1 (vermella) amb un amic i es tallava tota l'estona. Però a mi el que m'intriga de debò és l'última frase: "A TMB ens agrada que puguis parlar, però sobretot ens agrada escoltar-te". Aquesta frase em va donar un mal rotllo de collons. Em sembla que TMB té punxats els nostres telèfons i escolta les nostres converses (si tens Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo. Si tens Simyo, com el nen Marco, no.)
Quines conclusions deuen extreure? Les converses als metros i autobusos són un espectacle. T'enteres de tot. "Sí. Ara vaig al metge a que em miri el genoll. Res nena, que vaig caure l'altre dia al mercat." I tu li mires el genoll, a veure si li veus un bulto estrany. "¿Has hablado con Pepe? ¿Y que te ha dicho? Que cabronazo. Si lo ves, dile que es imbécil". Segur que li dirà, segur... El pitjor és quan veus que algú menteix. "Ei carinyu! Estic a Sants-Estació, ara arribo". Mires a les llumetes i estàs a Drassanes. Mentider!! Com és la gent, eh?
Una breu reflexió per acabar. A TMB ens agrada escoltar-te. Els conductors d'autobús no pensen el mateix. Tampoc m'escolten a mi, quan el 15 triga mitja hora i va tan ple que no es pot respirar. Amb perdó, però quan estic allà sempre penso en els trens que portaven als camps d'extermini. No em culpeu a mi, culpeu a la societat, a la televisió, al cinema, als videojocs i a la música de Marilyn Manson que em fan pensar aquestes coses. Fin.
Quines conclusions deuen extreure? Les converses als metros i autobusos són un espectacle. T'enteres de tot. "Sí. Ara vaig al metge a que em miri el genoll. Res nena, que vaig caure l'altre dia al mercat." I tu li mires el genoll, a veure si li veus un bulto estrany. "¿Has hablado con Pepe? ¿Y que te ha dicho? Que cabronazo. Si lo ves, dile que es imbécil". Segur que li dirà, segur... El pitjor és quan veus que algú menteix. "Ei carinyu! Estic a Sants-Estació, ara arribo". Mires a les llumetes i estàs a Drassanes. Mentider!! Com és la gent, eh?
Una breu reflexió per acabar. A TMB ens agrada escoltar-te. Els conductors d'autobús no pensen el mateix. Tampoc m'escolten a mi, quan el 15 triga mitja hora i va tan ple que no es pot respirar. Amb perdó, però quan estic allà sempre penso en els trens que portaven als camps d'extermini. No em culpeu a mi, culpeu a la societat, a la televisió, al cinema, als videojocs i a la música de Marilyn Manson que em fan pensar aquestes coses. Fin.
|