Conec poques coses més incòmodes que menjar un gofre. Per començar: aquella cullereta de plàstic. No s’han adonat que és massa petita? I a l’hora de tallar, sempre pateixes perquè no caigui a terra. A més, has de subjectar el gofre amb un cartró que es doblega per tot arreu. Si demanes que et posin gelat a sobre, o ets un expert o s’ho menjaran les formigues.A la gofreria del final del Portal de l’Àngel fa anys que es forren a base de tacar les mans dels clients amb Nutella. 2,80 el gofre més bàsic. La gent els paga encantada. Tots els guiris cauen com mosques: “Oh my God! Goufres and Chocolate! Very Good!!”. Si cal, fan dues hores de cua. Jo crec que hi ha gent que dorm a la porta, com als concerts de Bruce Springsteen.
L’altre dia vaig anar a La Sirena, una botiga de congelats per als que sou sans i no enteneu d’aquestes coses, i vaig comprar gofres. Dos minuts al microones, una mica de Nocilla i llestos. Plat i ganivet, res de culleretes cutres i cartrons. No era el mateix. Jo volia tacar-me i llepar el xocolata dels dits! Menjar-me tots els virus perquè fa dos mesos que no em rento les mans. Vaig agafar Nocilla i em vaig untar els dits. Vaig estar vomitant durant mitja hora.
A la foto, els meus tres millors amics: el Xevi, la Caty i el Fernando.
PD: un amic em pregunta si se m'acaben els temes. Finalment em disculpa perquè és final de mes.
|