Als armaris de casa, tots tenim aquells pantalons que només vam posar-nos el primer dia a l'emprovador de la botiga. Aquell jersei horrible que et va regalar la tieta i no vas tenir pebrots per demanar-li el tiquet. Aquella samarreta de Jar Jar Bings que regalaven al Pizza Hut que, de tan en tan, trobes dalt de tot de les samarretes de l'armari i tu, amb molt bon criteri, la tornes a posar la última.Què passa als emprovadors? Són els miralls? Les dependentes del ZARA han estat entrenades per la CIA per aconseguir que compris roba encara que no et quedi bé? Potser és la música, que té missatges subliminals. Per què no donem la roba que no ens posem? "No, esque mai se sap si t'ho posaràs". Per favor! Tu creus que algun dia et posaràs aquella jaqueta verda que sembla de Parcs i Jardins? Aquesta és l'altre; les peces de roba de color llampant que et compres tot i saber que sempre vas vestit fosc. Condemnades a la marginació.
Crec que ja ha arribat l'hora que els organismes internacionals es posin mans a la obra i creïn el Dia Internacional de la Roba Lletja. Que tothom surti al carrer amb allò que mai es posa: sabates, pantalons, samarreta, jersei, abric i fins i tot roba interior (que també hi ha peces que no et poses mai). Així trauríem profit a milers de tones de roba desaprofitada i potser a algun amic amb poc criteri, li agradaria el que portes i eliminaries aquella peça del teu armari. The end, me'n vaig amb l'AVE.
PD: A la foto, un vestit de camuflatge per entrar al túnel de rentat de cotxes. Aquests dissenyadors...
|