
Ràpidament tots quatre vam tirar enrera. No sabíem si entrar o no. Vam estar discutint durant 10 minuts i finalment vam decidir entrar. Molt a poc a poc i en silenci. Intentem obrir la llum però no funciona. Ens il·luminem amb la llum que fa el mòbil. Ja eren quasi les quatre de la matinada. Ens fem unes fotos per demostrar que hem entrat. Sortim fora i ens plantegem pujar fins a l'àtic, on passa l'escena final. Fa massa por perquè no hi ha llum. Esperem una estona i tornem a entrar, aquesta vegada amb un noi desconegut que al saber que estava obert volia venir.
Pugem fins al principal, en fila com a l'hotel Krüger del Tibidabo. Comprovem si la porta del pis està oberta. Està tancada. Intentem obrir la llum del principal. Tampoc funciona. Mirem cap a dalt pel forat de la escala i la vista és terrorífica. Falten 3 pisos per arribar a l'àtic. Ens fem unes fotos al principal. Decidim marxar. Intentem tancar la porta amb la clau de casa el meu amic. Ja no tanca. Falta un quart d'hora per les cinc de la matinada.
Foto: jo mateix a la porteria de [REC].
|