El tren pinxo

L’altre dia, mentre llegia Neruda, reflexionava sobre la societat moderna. Estic preocupat. Què estem ensenyant als nostres fills? A les noves generacions? Sí, estic parlant de la cançó popular El Tren Pinxo de Banyoles.

El tren pinxo de Banyoles,
És el més bonic que hi ha.
Fet de llaunes i cassoles,
I barrets de capellà.

Un tren de merda, diguem-ho clar. Llaunes, cassoles i barrets de capellà. Per la descripció podria ser un tren de rodalies Renfe. Però la cosa no acaba aquí. Atenció a la següent estrofa.

Quan se’n puja una pujada,
Ja s’atura a mig camí.
Dóna temps al maquinista
D’anar a beure un got de vi.

No en tenim prou amb el pèssim estat del tren Pinxo. A sobre, el maquinista és alcohòlic i atura el tren per veure vi. La DGT pot gastar tots els milions que vulgui en campanyes de prevenció que, mentre cançons com aquesta estiguin a les nostres escoles, els nens seguiran agafant el cotxe beguts.

Declaracions d’última hora del conductor del tren Pinxo: “Las copas de vino que yo tengo o no tengo que beber, déjame que las beba tranquilo mientras no ponga en riesgo a nadie ni haga daño a los demás” J.M.A.

Tres dades sobre cotxes

Parlem de cotxes. Tres dades bàsiques i prou.

1. Utilitat de l’alarma del cotxe: despertar tots els veïns el diumenge a les 7 del matí. L’amo l’aparca a Plaça Universitat però viu al Born. És impossible que la senti a no ser que tingui l’oïda d’un linx ibèric. Si la sentís, la seva utilitat seria mínima ja que en el temps de despertar-se, vestir-se i baixar, el lladre ja hauria creuat la duana de Mèxic.

2. La degradació humana no té límits. Em refereixo als cartells enganxats al vidre posterior que diuen en Times New Roman majúscules ME VENDEN, en comptes d’utilitzar l’habitual EN VENDA. Me venden... Com si el cotxe parlés i hagués escrit el cartell. Ni el coche fantástico escriuria Me Venden. Fins i tot ell sap que és ridícul. Fa fugir als possibles compradors i atrau als bàndals que rebenten vidres.

3. Ja n'hi ha prou de subestimar als lladres. També tenen el seu cervell. Un cop t’han obert el cotxe i veuen que a la ràdio li falta la carcassa, el primer que faran serà obrir la guantera i trobar-la. Pensa un lloc millor per guardar-la.

Escenes eliminades

Gràcies als meus contactes, he aconseguit filtrar algunes escenes eliminades de la pel·lícula Vicky Cristina Barcelona, censurades per l'Ajuntament.

1. Scarlet perd 50 euros jugant als trileros de les Rambles.

2. Bardem compra dues llaunes de cervesa per tres euros a un pakistanès de la Plaça Reial.

3. Bardem no pot llançar la llauna a la paperera perquè està plena i la deixa a terra.

4. Penélope Cruz i Bardem sopen al Burger King de la Illa i no recullen la safata de la taula.

Esperança de vida

El concepte esperança de vida està mal utilitzat. Fa temps que ho penso. Que la mitjana de mort dels homes espanyols sigui als 84 anys no significa que aquesta sigui la nostra esperança de vida. Jo, per exemple, espero viure menys. Estaria bé que, quan parléssim d’esperança de vida, diguessin el que la gent espera viure de mitjana. Així les dades serien més útils i coneixeríem l’humor de cada país. Itàlia, 128 anys. Gent optimista. Finlàndia, 78,50. Gent realista. Quins estudis tenen allà dalt! Fantàstic. Són els millors. Go Finland! (Un dels meus somnis és veure una competició nens finlandesos contra els nens del programa Sabes Más Que Un Niño de Primaria).

Quan era petit i sentia aquestes dades, m’ho plantejava de la següent manera: si visc a Rússia, que l’esperança és de 67 anys, quan en faci 66 marxo a Espanya que és de 84 i visc 17 anys més. La estratègia perfecte. Sempre ho dic, de petit era més intel·ligent que ara.

El cas és que amb el temps em vaig adonar que això no era possible. L’edat de mort no canvia encara que viatgis. Si la meva teoria fos veritat, si viatgessis a Zàmbia amb 40 anys, morires només aterrar a l’aeroport perquè l’esperança és de 39 anys. És més, si fessis un viatge llarg sobrevolant els països de l’Àfrica, moriries i reviuries sense parar. No és lògic. No seria bo per l’organisme.

Finalment, la visió pessimista. Endavant: "totes aquestes dades de l’esperança de vida no serveixen per res. Potser demà creues la Diagonal i t’atropella un camió de l’Àrea de Guissona." L’aportació del graciós que no fa gràcia: "i et tallen a trossos, t’envasen al buit i et venen." Amén.