22 de jul. 2008
3 de jul. 2008
Renfe: rogamos empujen i tal

Curiositats. Quan algú canvia de vagó, la porta sempre queda oberta. I va colpejant fins que algú se’n cansa i la tanca. Una altra dada. Proposo a Telecinco crear OT: Operación Tren. Allà podrien participar violinistes i acordionistes, guitarristes i cantants. El repertori clàssic: bésame mucho (una cançó creada per ser interpretada als metros) i Dime cuándo (cuándo cuándo). També podrien participar els que demanen: els que ho fan a crits i els que reparteixen la noteta i després la tornen a agafar. M’imagino el Risto: “¿tú te crees que con esa nota le vas a dar pena a alguien? ¡Que tengas suerte porque no te va a pagar ni Dios!”.
Més curiositats. El 80% de passatgers, davant la disjuntiva d’anar al pis d’amunt o el de baix, escullen el de dalt. “Esque té millors vistes...”. Enganyats! Després arriben els experimentats i es fan els xulos: diuen “jo sempre vaig a baix, que no hi ha ningú” amb la mateixa entonació que dirien “sóc el més llest del món”. Mentida. Si fossin tan llestos no anirien amb tren.
Sento si algun usuari habitual de Renfe esperava que tragués més suc del tema. Amb aquesta calor se’m desfà el cervell i no puc pensar correctament.
PD: A la foto, ens recorden que les dones que porten pilotes de futbol tenen prioritat per seure.
Subscriure's a:
Comment Feed (RSS)