tag:blogger.com,1999:blog-50135479376697761512024-02-21T04:13:32.612+01:00Ja ho veuenItfhttp://www.blogger.com/profile/07455131823801852646noreply@blogger.comBlogger91125tag:blogger.com,1999:blog-5013547937669776151.post-60667096971222721552008-11-07T23:47:00.003+01:002008-11-07T23:48:32.203+01:00Amb aquest post acabo el Ja Ho Veuen. Suposo que alguns ja ho suposaveu. Moltes gràcies a tots els que m'heu llegit i comentat. Està clar que tard o d'hora... tornaré! Fins aviat!Itfhttp://www.blogger.com/profile/07455131823801852646noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5013547937669776151.post-41311960831894526672008-10-26T22:05:00.004+01:002008-10-26T22:30:45.620+01:00Festa Erasmus<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm4.static.flickr.com/3241/2975217437_3193e676e8_o.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 450px; height: 312px;" src="http://farm4.static.flickr.com/3241/2975217437_3193e676e8_o.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">El Periódico de Catalunya, divendres 26 d'octubre. Sota el titular <span style="font-weight: bold;">El PSC fa autocrítica del model de desenvolupament de BCN</span> apareix aquesta foto que, certament, no guanyarà el Pullitzer d'aquest any. Atenció al peu de foto: Carles Martí, amb corbata, ahir a la nit en una festa que l'Ajuntament va oferir als Erasmus.<br /><br />Observant la foto, la meva ment genera automàticament tres dubtes:<br /></div><ol style="text-align: justify;"><li>Parets blaves i grogues. La festa es va celebrar a l'Ikea Montigalà?<br /></li><li>Qui és el senyor de la dreta amb cara d'argentí?<br /></li><li>Què estan mirant amb tanta atenció? </li></ol><div style="text-align: justify;">La tercera és fàcil de contestar. No miren res. Estan a una festa Erasmus, així que assumeixo que cadascú porta a la sang dos tetrabricks de Sangria Don Simón com a mínim.<br /><br />L'amic de l'esquerra intenta mantenir el tipus creuant els braços i apretant els morros; la coneguda posse <span style="font-weight: bold;">"jo controlo"</span>. És la fase més tardana de l'acohol, quan el teu cervell t'alerta que estàs fent el ridícul i intentas dissimular el teu estat lamentable. La corbata deslligada el delata.<br /><br />En canvi, el senyor de la dreta amb cara d'argentí, que anomenarem Diego Armando, es troba en ple subidón. Per això té els ulls tan oberts que gairebé li cauen a terra. Alucina perquè el terra es mou. És el que es coneix popularment com a expressió <span style="font-weight: bold;">"yo lo flipo"</span>.<br /></div>Itfhttp://www.blogger.com/profile/07455131823801852646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5013547937669776151.post-51120899828227307942008-09-29T14:41:00.000+02:002008-09-29T14:41:58.991+02:00El tren pinxo<div style="text-align: justify;">L’altre dia, mentre llegia Neruda, reflexionava sobre la societat moderna. Estic preocupat. Què estem ensenyant als nostres fills? A les noves generacions? Sí, estic parlant de la cançó popular El Tren Pinxo de Banyoles.<br /><br /><div style="text-align: left;"><span style="font-style: italic;">El tren pinxo de Banyoles,</span> <span style="font-style: italic;"><br />És el més bonic que hi ha.</span> <span style="font-style: italic;"><br />Fet de llaunes i cassoles,</span><br /><span style="font-style: italic;">I barrets de capellà. </span><br /></div><br /> Un tren de merda, diguem-ho clar. Llaunes, cassoles i barrets de capellà. Per la descripció podria ser un tren de rodalies Renfe. Però la cosa no acaba aquí. Atenció a la següent estrofa.<br /><br /><span style="font-style: italic;">Quan se’n puja una pujada,</span> <span style="font-style: italic;"><br />Ja s’atura a mig camí.</span> <span style="font-style: italic;"><br />Dóna temps al maquinista</span> <span style="font-style: italic;"><br />D’anar a beure un got de vi.</span><br /><br /> No en tenim prou amb el pèssim estat del tren Pinxo. A sobre, el maquinista és alcohòlic i atura el tren per veure vi. La DGT pot gastar tots els milions que vulgui en campanyes de prevenció que, mentre cançons com aquesta estiguin a les nostres escoles, els nens seguiran agafant el cotxe beguts.<br /><br />Declaracions d’última hora del conductor del tren Pinxo: <span style="font-style: italic;">“Las copas de vino que yo tengo o no tengo que beber, déjame que las beba tranquilo mientras no ponga en riesgo a nadie ni haga daño a los demás” J.M.A. </span><br /></div>Itfhttp://www.blogger.com/profile/07455131823801852646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5013547937669776151.post-71610994587770554372008-09-24T16:09:00.001+02:002010-03-31T15:05:35.298+02:00Tres dades sobre cotxes<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm4.static.flickr.com/3111/2884375841_8429f530c0_o.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 252px;" src="http://farm4.static.flickr.com/3111/2884375841_8429f530c0_o.jpg" alt="" border="0" /></a>Parlem de cotxes. Tres dades bàsiques i prou.<br /><div style="text-align: justify;"><br />1. Utilitat de l’alarma del cotxe: despertar tots els veïns el diumenge a les 7 del matí. L’amo l’aparca a Plaça Universitat però viu al Born. És impossible que la senti a no ser que tingui l’oïda d’un linx ibèric. Si la sentís, la seva utilitat seria mínima ja que en el temps de despertar-se, vestir-se i baixar, el lladre ja hauria creuat la duana de Mèxic.<br /><br />2. La degradació humana no té límits. Em refereixo als cartells enganxats al vidre posterior que diuen en Times New Roman majúscules <span style="font-family:times new roman;">ME VENDEN</span>, en comptes d’utilitzar l’habitual <span style="font-family:times new roman;">EN VENDA</span>. <span style="font-style: italic;">Me venden...</span> Com si el cotxe parlés i hagués escrit el cartell. Ni el coche fantástico escriuria <span style="font-style: italic;">Me Venden</span>. Fins i tot ell sap que és ridícul. Fa fugir als possibles compradors i atrau als bàndals que rebenten vidres.<br /><br />3. Ja n'hi ha prou de subestimar als lladres. També tenen el seu cervell. Un cop t’han obert el cotxe i veuen que a la ràdio li falta la carcassa, el primer que faran serà obrir la guantera i trobar-la. Pensa un lloc millor per guardar-la.<br /></div>Itfhttp://www.blogger.com/profile/07455131823801852646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5013547937669776151.post-23837694946703330002008-09-22T14:35:00.003+02:002008-09-22T15:00:57.118+02:00Escenes eliminades<div style="text-align: justify;">Gràcies als meus contactes, he aconseguit filtrar algunes escenes eliminades de la pel·lícula <span style="font-weight: bold;">Vicky Cristina Barcelona</span>, censurades per l'Ajuntament.<br /><br /><div style="text-align: justify;">1. Scarlet perd 50 euros jugant als trileros de les Rambles.<br /></div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm4.static.flickr.com/3116/2878276425_1fb4f2666c_o.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 470px;" src="http://farm4.static.flickr.com/3116/2878276425_1fb4f2666c_o.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><br /><div style="text-align: justify;">2. Bardem compra dues llaunes de cervesa per tres euros a un pakistanès de la Plaça Reial.<br /></div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm4.static.flickr.com/3032/2878275909_6b819df7ff_o.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 470px;" src="http://farm4.static.flickr.com/3032/2878275909_6b819df7ff_o.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><br /><div style="text-align: justify;">3. Bardem no pot llançar la llauna a la paperera perquè està plena i la deixa a terra.<br /></div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm4.static.flickr.com/3101/2878276265_cd01ff0345_o.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 470px;" src="http://farm4.static.flickr.com/3101/2878276265_cd01ff0345_o.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><br /><div style="text-align: justify;">4. Penélope Cruz i Bardem sopen al Burger King de la Illa i no recullen la safata de la taula.<br /></div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm4.static.flickr.com/3055/2879108582_7b088d0eb7_o.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 470px;" src="http://farm4.static.flickr.com/3055/2879108582_7b088d0eb7_o.jpg" alt="" border="0" /></a><br /></div>Itfhttp://www.blogger.com/profile/07455131823801852646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5013547937669776151.post-67338103607342228082008-09-17T01:56:00.002+02:002008-09-17T02:05:35.521+02:00Esperança de vida<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm4.static.flickr.com/3057/2864223076_fd9092f04a_o.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 252px;" src="http://farm4.static.flickr.com/3057/2864223076_fd9092f04a_o.jpg" alt="" border="0" /></a>El concepte esperança de vida està mal utilitzat. Fa temps que ho penso. Que la mitjana de mort dels homes espanyols sigui als 84 anys no significa que aquesta sigui la nostra esperança de vida. Jo, per exemple, espero viure menys. Estaria bé que, quan parléssim d’esperança de vida, diguessin el que la gent espera viure de mitjana. Així les dades serien més útils i coneixeríem l’humor de cada país. Itàlia, 128 anys. Gent optimista. Finlàndia, 78,50. Gent realista. Quins estudis tenen allà dalt! Fantàstic. Són els millors.<span style="font-style: italic;"> Go Finland!</span> (Un dels meus somnis és veure una competició nens finlandesos contra els nens del programa Sabes Más Que Un Niño de Primaria).<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />Quan era petit i sentia aquestes dades, m’ho plantejava de la següent manera: si visc a Rússia, que l’esperança és de 67 anys, quan en faci 66 marxo a Espanya que és de 84 i visc 17 anys més. La estratègia perfecte. Sempre ho dic, de petit era més intel·ligent que ara.<br /><br />El cas és que amb el temps em vaig adonar que això no era possible. L’edat de mort no canvia encara que viatgis. Si la meva teoria fos veritat, si viatgessis a Zàmbia amb 40 anys, morires només aterrar a l’aeroport perquè l’esperança és de 39 anys. És més, si fessis un viatge llarg sobrevolant els països de l’Àfrica, moriries i reviuries sense parar. No és lògic. No seria bo per l’organisme.<br /><br />Finalment, la visió pessimista. Endavant: <span style="font-style: italic;">"totes aquestes dades de l’esperança de vida no serveixen per res. Potser demà creues la Diagonal i t’atropella un camió de l’Àrea de Guissona."</span> L’aportació del graciós que no fa gràcia: <span style="font-style: italic;">"i et tallen a trossos, t’envasen al buit i et venen."</span> Amén.<br /></div>Itfhttp://www.blogger.com/profile/07455131823801852646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5013547937669776151.post-80135174775974450992008-09-08T15:24:00.002+02:002008-09-08T15:32:58.310+02:00Vendre bé<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm4.static.flickr.com/3066/2839080933_c53c8200d8_o.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 252px;" src="http://farm4.static.flickr.com/3066/2839080933_c53c8200d8_o.jpg" alt="" border="0" /></a>A la vida, és bàsic saber vendre les coses. Per exemple, la Tienda en Casa fa anys que ven productes inútils amb una bona publicitat. <span style="font-style: italic;">“Hola, soy Catherin Rasklet y hoy vengo a presentarles este magnífico producto!”</span> i t’ensenyen l’abans amb unes imatges en blanc i negre d’una senyora gorda que menja enciam amb cara de fàstic i el després, una noia prima mirant la televisió amb unes ventoses clavades a la panxa. I tu piques. Jo en tinc tres d’aparells d’aquests.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />Tot això us ho explico per dir-vos que és molt important vendre bé les vostres vacances. Aquí us poso l’exemple d’un suposat viatge a Dublín.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">VERSIÓ REAL: </span>Vam estar donant voltes per Dublín dues hores fins trobar l’hotel, que era cèntric, però la decoració era del segle XII. Els llits semblaven de palla.<br /><span style="font-weight: bold;">VERSIÓ PER EXPLICAR: </span>Vam estar en un hotel molt cèntric i vam anar a tot arreu caminant.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">VERSIÓ REAL: </span>Va ploure tot el dia.<br /><span style="font-weight: bold;">VERSIÓ PER EXPLICAR: </span>No vam passar gens de calor.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">VERSIÓ REAL: </span>Al migdia vaig discutir amb la parella sobre on anàvem a dinar i no ens vam parlar fins al matí següent.<br /><span style="font-weight: bold;">VERSIÓ PER EXPLICAR: </span>No es menciona.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">VERSIÓ REAL: </span>Com no portàvem mapa, ens vam perdre varies vegades i vam caminar més que mai.<br /><span style="font-weight: bold;">VERSIÓ PER EXPLICAR: </span>Vam passejar molt i vam veure tot Dublín.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">VERSIÓ REAL: </span>Vam fer una visita guiada al Museu d’Història de Dublín que va ser llarga, cara i avorrida. Bàsicament vam perdre una tarda.<br /><span style="font-weight: bold;">VERSIÓ PER EXPLICAR: </span>Si algun dia vas, ves al Museu d’Història i fes una visita guiada. És molt interessant. A la Mercè i a mi ens va encantar.<br /><br />PD: Retocar les imatges amb Photoshop abans d'ensenyar-les també és molt important.<br /></div>Itfhttp://www.blogger.com/profile/07455131823801852646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5013547937669776151.post-84482505256587812042008-09-05T15:25:00.003+02:002008-09-05T15:26:47.376+02:00Teletext<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm4.static.flickr.com/3139/2830705376_ece8c1ed40_o.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 252px;" src="http://farm4.static.flickr.com/3139/2830705376_ece8c1ed40_o.jpg" alt="" border="0" /></a>L’espècie humana ha evolucionat al llarg dels anys. Abans, al paleolític inferior, els cotxes tenien rodes de pedra i el conductor havia d’arrossegar el vehicle amb els peus. O a l’època dels dinosaures, quan plovia, es mullaven perquè no van ser capaços d’inventar el paraigües o l’impermeable groc. Amb molt d’esforç, hem progressat i ho hem millorat tot. Tot excepte el Teletext. Hem aconseguit que al menjador de casa puguis tenir una pantalla de plasma més gran que la del Cinesa Diagonal i més fina que una T-10 (i amb home cinema, que en castella és hombre cine), però el Teletext segueix tenint pitjors gràfics que la Sega Mega Drive.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />El teletext va ser inventat per putejar. La norma que segueix és senzilla, sempre comença a buscar a partir del número que demanes. Jo sóc addicte a la 150 de TV3 (esports). Arribo a casa i el poso. 150. Doncs bé, estic fart que sempre comenci a buscar a partir del 400 i pico. (401, 402, 403...) I jo, mirant com passen els números amb cara de burro. Per acabar-ho de rematar, quan poso el 700 per saber com quedarà el Barça (Tarot), comença a buscar a partir de 100. És desesperant. Comentar també que a televisión espanyola, els números van a la inversa, de més a menys. Per cert, quin logo més horrible han posat ara. Es veu que va ser el Uribarri, que ho va fer a casa amb Resplandor Exterior del Photoshop.<br /><br />Tornem al teletext. La informació sol ser útil. Faré una prova, obriré la tele i posaré números a l’atzar, a veure que surt. Som-hi. 562.<br /><br /><span style="font-style: italic;">¿Su banco le dice “no”? DINERO YA! Solucion con escritura y en 24 horas. </span><br />Veus que bé?! S’ha acabat la crisi. A veure, un altre número. 712.<br /><br /><span style="font-style: italic;">Tarot Super Economico. Equipo de expertos en videncia y tarot. </span><br />Tot és informació imprescindible!<br /><br /> Ja per acabar, exigir un canvi de colors immediat. Colors que no et destrossin la vista si mires la tele a les fosques. Odio el vermell, el verd, el groc, el blau i el blanc teletext. Proposo el taronja pastel o el granate fosc.<br /></div>Itfhttp://www.blogger.com/profile/07455131823801852646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5013547937669776151.post-59388452317729105952008-09-03T15:30:00.002+02:002008-09-03T15:51:16.746+02:00Jocs Olímpics<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm4.static.flickr.com/3219/2824256069_1fa1315185_o.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 252px;" src="http://farm4.static.flickr.com/3219/2824256069_1fa1315185_o.jpg" alt="" border="0" /></a>No voldria deixar passar l’oportunitat de parlar de les Olimpíades. Aquells que es lleven a les set del matí per veure les proves de tir amb arc... Ah! No els entendre mai. Hi ha esports que em costen de seguir. Un d’ells és el judo. Vaig estar seguint a San Miguel, la lluitadora espanyola, que no va fer honor al seu eslògan (allà on va, triomfa). Quan feia una clau, mai sabia qui l’estava fent. Les veia a totes dues estirades a terra, movent-se... I la puntuació? 11-8, 31-0... Com es compta això?<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />El hockey sobre gespa. La pilota es veu bé fins que entra a l’àrea. Aleshores desapareix i fins que no surt a fora o fan gol, no saps on és. La natació. Només localitzava al Phelps, no sabia contar els altres carrils. <span style="font-style: italic;">“Atención al carril 3”</span> i jo mai sabia si era per dalt o per baix. Després estan els esports que, al meu parer, ho fan tots bé: els salts de potro, les anelles, la gimnàstica rítmica... Totes em semblen or, excepte els que cauen de genolls, clar. Després guanya el que a mi m’havia semblat vulgar. No ho entenc.<br /><br />Proposo afegir nous esports per fer les olimpíades més entretingudes. Encertar la pròxima cançó que reproduirà un iPod quan està en aleatori, un esport molt difícil. Competició de Uno, el popular joc de cartes. Un Singstar també estaria molt bé. Carrera de patins de platja, amb el tobogan i tota la pesca. També es podria afegir alguna prova del Gran Prix, com la cursa sobre els troncs o el de les disfresses de bebè. També m’agradava molt aquella de la caputxeta i el llop, que havien de travessar per un cub ple de cordills. Uuuu! Que viene el lobo! I el llop es llençava de cap al laberint de cordes i li quedava el cap tort.<br /></div>Itfhttp://www.blogger.com/profile/07455131823801852646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5013547937669776151.post-80743288941345194712008-09-01T00:50:00.000+02:002008-09-17T02:32:01.414+02:00Enveja<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm4.static.flickr.com/3022/2815498552_909513df1f_o.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 252px;" src="http://farm4.static.flickr.com/3022/2815498552_909513df1f_o.jpg" alt="" border="0" /></a>L’enveja post-vacacional és inevitable. Un dia qualsevol et trobes amb aquell amic que a etapes et cau bé i altres el mataries i et diu <span style="font-style: italic;">“Què has fet aquest estiu?”</span>. No creguis que escolta el que respons. Només t’ho pregunta per contestar ell.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />–He anat a Platja d’Aro – contestes.<br />–A sí? Doncs jo he anat a Tokio.<br />–I que tal?<br />–Molt bé. Molt guapo. Molt diferent. Gent a tot arreu. Tecnologia a punta pala...<br />–I al final no t’atabala tanta gent?<br /><br />Dius tu, que has passat l’estiu dormint en un sac de dormir del càmping més barat de la Costa brava, que gairebé tenies alemanys dins la tenda de campanya. És normal que et vulguis enganyar quan el mig-amic t’explica les seves vacances perfectes. És per això que us faig una llista amb algunes propostes útils per desacreditar les vacances guays dels demés:<br /><br />1. Val molts diners.<br />2. Masses hores d’avió.<br />3. A mi, a les vacances m’agrada estar tranquil i no fer res.<br />4. Un amic hi va anar i em va dir que era una merda.<br />5. A (nom de la ciutat) no se m’ha perdut res.<br />6. M’han dit que a (nom de la ciutat) es menja molt malament.<br />7. Ja t’entens amb l’idioma?<br /><br />Amb això quedareu amb la consciència tranquil·la. El més important és creure’s que si has passat les vacances a Platja d’Aro és perquè has volgut. Tokio? Quina mandra, tu!<br /></div>Itfhttp://www.blogger.com/profile/07455131823801852646noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5013547937669776151.post-75255649154697087892008-07-22T13:27:00.000+02:002008-07-22T13:28:26.449+02:00Vacances!Fins l'1 de setembre. Disfruteu els que pogueu!!Itfhttp://www.blogger.com/profile/07455131823801852646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5013547937669776151.post-32756759585590292262008-07-03T01:05:00.003+02:002008-07-03T01:30:27.690+02:00Renfe: rogamos empujen i tal<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm4.static.flickr.com/3076/2631778165_d8aea958e2_o.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 252px;" src="http://farm4.static.flickr.com/3076/2631778165_d8aea958e2_o.jpg" alt="" border="0" /></a>Fa temps que veig que els trens indiquen la temperatura de l’exterior (la majoria de vegades incorrectament). El que no entenc és per què la segueixen mostrant als túnels. Quin interès té pels viatgers saber quina temperatura fa al túnel que va de Plaça Catalunya a Sants? Potser en temps d’avaries sí, perquè mai se sabia quan hauries de baixar. Sí amics, avui parlem dels trens de rodalies Renfe, que tenen els seients més incòmodes del planeta. A lo millor sóc jo que m’assec malament i se'm claven a la meitat de l’esquena.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />Curiositats. Quan algú canvia de vagó, la porta sempre queda oberta. I va colpejant fins que algú se’n cansa i la tanca. Una altra dada. Proposo a Telecinco crear OT: Operación Tren. Allà podrien participar violinistes i acordionistes, guitarristes i cantants. El repertori clàssic: bésame mucho (una cançó creada per ser interpretada als metros) i Dime cuándo (cuándo cuándo). També podrien participar els que demanen: els que ho fan a crits i els que reparteixen la noteta i després la tornen a agafar. M’imagino el Risto: <span style="font-style: italic;">“¿tú te crees que con esa nota le vas a dar pena a alguien? ¡Que tengas suerte porque no te va a pagar ni Dios!”</span>.<br /><br />Més curiositats. El 80% de passatgers, davant la disjuntiva d’anar al pis d’amunt o el de baix, escullen el de dalt.<span style="font-style: italic;"> “Esque té millors vistes...”</span>. Enganyats! Després arriben els experimentats i es fan els xulos: diuen <span style="font-style: italic;">“jo sempre vaig a baix, que no hi ha ningú”</span> amb la mateixa entonació que dirien<span style="font-style: italic;"> “sóc el més llest del món</span>”. Mentida. Si fossin tan llestos no anirien amb tren.<br /><br />Sento si algun usuari habitual de Renfe esperava que tragués més suc del tema. Amb aquesta calor se’m desfà el cervell i no puc pensar correctament.<br /><br />PD: A la foto, ens recorden que les dones que porten pilotes de futbol tenen prioritat per seure.<br /></div>Itfhttp://www.blogger.com/profile/07455131823801852646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5013547937669776151.post-20118614398940108322008-06-16T20:23:00.002+02:002008-06-16T20:32:03.683+02:00Preguntes trampa<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm4.static.flickr.com/3042/2584126411_3176014bd9_o.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 252px;" src="http://farm4.static.flickr.com/3042/2584126411_3176014bd9_o.jpg" alt="" border="0" /></a>Vaig pel carrer i se m’acosta una senyora estrangera, probablement finlandesa, amb una carpeta als braços d’aquelles per fer enquestes. Em diu: <span style="font-style: italic;">“¿Quieres adoptar un niño?”</span>. Suposo que volia dir ‘apadrinar’. La resposta va ser no. <span style="font-style: italic;">“¡¡¿¿No??!!”</span>, em va contestar sorpresa, com si hagués rebutjat una torre a l’Avinguda Pearson. No, als meus 19 anys no em puc mantenir ni a mi mateix. La estratègia per entrar-me era dolenta. Hauria estat millor<span style="font-style: italic;"> “et preocupa que els nens es morin de gana?”</span>, tu dius que sí i ja t’han enganxat.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">És com al Pizza Hut. Demanes una pizza i et diuen <span style="font-style: italic;">“¿quieres que te ponga extra de queso, para que quede más sabrosa?”</span> Sempre caus en la trampa i dius que si. T’ho diu com un secret <span style="font-style: italic;">“oye, me caes bien. Te pondré más queso y ya verás que rico”</span> i et convenç. Dir que no, sembla impossible. La senyora et diria <span style="font-style: italic;">“¿no quieres la pizza más sabrosa?”</span> amb la mateixa entonació que diria <span style="font-style: italic;">“¿Eres tonto o que?”</span>. I com diu Mediamarkt, <span style="font-style: italic;">Yo no soy tonto</span>. El que no et diuen és que el ‘extra de queso’ te’l cobren a preu d’or.<br /><br />Fins aquí el tema d’avui. Sé que no és gaire res, però volia demostrar que sóc viu. Dimecres acabo exàmens i tornaré!<br /></div>Itfhttp://www.blogger.com/profile/07455131823801852646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5013547937669776151.post-57343165164115356552008-06-05T12:42:00.003+02:002008-06-05T12:59:52.135+02:00Exàmens!<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm4.static.flickr.com/3004/2553548042_873493b60d_o.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 252px;" src="http://farm4.static.flickr.com/3004/2553548042_873493b60d_o.jpg" alt="" border="0" /></a>Arriba l'època d'exàmens. Visca! Com estudiant, pots escollir entre anar a la biblioteca o quedar-te a casa. Jo opto per la segona perquè a les biblioteques em poso nerviós: tot de gent que bufa, carregada d'apunts i passa les pàgines frenèticament. Fan cara de 'suspendré' i si hi vas sovint, al final te l'encomanen. A més, si vas a la del teu barri, no pares de trobar-te coneguts i no estudies res. És clar que quedar-se a casa no és gaire millor...<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />Cada mitja hora, a la nevera buscant algo per menjar. Els exàmens són el pitjor enemic per l'operació bikini. Ja no et dic res si tens l'ordinador obert. Fotolog.com multiplica visites com mai. Potser per això últimament sempre surt Site Announcement. Cada cinc minuts, en busca d'una actualització o un nou comentari. No veieu que la gent no té temps per parlar!?! Per cert, que hi ha alguns que es connecten al messenger i posen al nick: <span style="font-style: italic;">estudiant</span>. Llavors per què et connectes?<br /><br />El meu mètode d'estudi és el següent: llegeixo les 5 primeres pàgines d'apunts i, com m'avorreixo, m'auto-convenço que és fàcil i ho faré més tard. A les sis, per exemple. Però com me'n recordo a les sis i quart, decideixo posar-me a les set. Però a les set em truca algú i... <span style="font-style: italic;">Vamos, que tampoc passa res si m'ho llegeixo al Ferrocarril, no? Si és mitja hora de trajecte!!</span> No et dóna temps ni per llegir la meitat. Ho sé per experiència. I ho continuo fent. <span style="font-style: italic;">Què rebel!</span> O que gilipolles... Aleshores, la meva ment diu: <span style="font-style: italic;">"Tranquil. És lògica. Si tens una mica de culturilla i saps enrotllar-te, ja està fet". </span><br /><br />Sóc conscient que molts no llegiran aquest text perquè estan estudiant i no tenen cinc minuts lliures. I després suspenen. No ho entenc.<br /><br />PD: La foto no té res a veure amb els exàmens, però fa gràcia.<br /></div>Itfhttp://www.blogger.com/profile/07455131823801852646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5013547937669776151.post-59551999359827104042008-06-02T21:04:00.004+02:002008-06-02T21:15:23.403+02:00Anar amb crosses<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm3.static.flickr.com/2150/2546073140_4f948352ee_o.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 252px;" src="http://farm3.static.flickr.com/2150/2546073140_4f948352ee_o.jpg" alt="" border="0" /></a>Quan algú arriba en crosses a la classe, es converteix immediatament en el centre d’atenció. No tan per l’accident que ha tingut sinó per crosses en si. La gent es torna boja! Les agafen, fan quatre passes, les converteixen en escopetes, etc. Les crosses passen per les mans de tothom excepte per les del lesionat.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />En realitat, a l’accidentat no li fa cap gràcia que li agafin les crosses. Està fart de carregar-les, només falta que arribi un idiota i li digui <span style="font-style: italic;">“Que guay! Muletes tiu!!”</span>. És com si quan estàs amb la grip, vingués algú i et digués <span style="font-style: italic;">“Com mola la grip!”</span> i es fotés tots els teus Frenadols i Gelocatils. Accepto que la comparació no és la millor.<br /><br />Després estan aquells que enrotllen els mànecs de les crosses amb un esparadrap. Un esparadrap que en origen era blanc i amb el temps la gent pensa que és dels marrons. Això és <span style="font-weight: bold; color: rgb(204, 0, 0);font-family:arial;" >Crossa Tunning</span>! No sé què esperen per fer una fira a Montjuïc. Crosses amb neons blaus a la base, crosses amb alerons, crosses amb el logo de <span style="font-style: italic;">El niño </span>o el burro català...<br /><br />Ja per acabar, aclarir que estic perfectament bé i no tinc cap lesió. És simplement un tema més per tractar al blog.<br /><br /><span style="font-style: italic;font-size:85%;" >Ronaldinho també vol provar-les!! Però no són del Messi, són del Marc Crosses.</span><br /></div>Itfhttp://www.blogger.com/profile/07455131823801852646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5013547937669776151.post-73023535075463585902008-05-29T23:06:00.003+02:002008-05-29T23:36:20.146+02:00Tres temes<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm4.static.flickr.com/3218/2534986198_cbcda836fc_o.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 252px;" src="http://farm4.static.flickr.com/3218/2534986198_cbcda836fc_o.jpg" alt="" border="0" /></a><span style="font-weight: bold;">1. </span>Els parcs infantils són dissenyats per psicòpates. Com sinó s'expliquen aquelles teranyines de cordes, aquells ponts de fustes que trontollen per tot arreu... M'imagino al boig dibuixant-ho en un Din A3: <span style="font-style: italic;">"Y cuando el niño pase por la cuerda y ponga mal el pie... ZAS! ¡Quedará atrapado para siempre! ¡JAJAJAJA!"</span>. Els psicòpates parlen en castellà, això ho sap tothom. Com els lladres. A mi mai m'ha atracat algú dient-me <span style="font-style: italic;">"Si us plau, series tan amable de donar-me tot el que tinguis?"</span>. És una pena perquè en català, jo ho donaria tot amb molt de gust. Em robarien igual, però content.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /><span style="font-weight: bold;">2.</span> A prop de casa meva, hi ha una botiga de làmpares. Òbviament, venen làmpares (la gran majoria són horroroses), bombetes i calculadores. Mai he entès per què venen calculadores. Cada mati hi passo per davant i em faig la mateixa pregunta: qui coi compra una làmpara? Les del meu menjador fa 10 anys que les tinc. Suposo que a tothom li deu passar més o menys el mateix. No entenc com poden fer negoci. Ara que penso, pitjor ho tenen els de la botiga de portes. Qui compra una porta? Gent que renova el pis. Clar! La gent que renova el pis també compra làmpares lletges. Conclusió: els venedors de làmpares i portes tenen el mateix target.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">3.</span> La gent que somriu als nens i als gossos. Van pel carrer, veuen un cotxet de nen i el miren somrient i fent <span style="font-style: italic;">Ooooh!</span> amb expressió idiota. Com si no n'haguessin vist mai cap. Alucinen. <span style="font-style: italic;">"Oooh, quina persona més petita"</span> deuen pensar. La mateixa situació al metro. Els fan cares, els treuen la llengua... Vergonya aliena, aquesta és la paraula. Més tard troben un gos i també els fa gràcia. I el toquen, com si fos seu! Per què toquen el gos i el nen no? Si són pràcticament el mateix!<br /></div>Itfhttp://www.blogger.com/profile/07455131823801852646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5013547937669776151.post-70654227990275680842008-05-26T18:45:00.005+02:002008-05-27T10:48:56.715+02:00Eurovisión<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm4.static.flickr.com/3240/2525039724_7e18b2d0ea_o.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 252px;" src="http://farm4.static.flickr.com/3240/2525039724_7e18b2d0ea_o.jpg" alt="" border="0" /></a>No entenc per què TVE va retransmetre Eurovisión. Però si estava clar qui guanyava! Ho havia dit Pitoniso Uribarri. Per què no el fem president d’Espanya? O creem una religió al seu voltant, amb ell com a déu únic i omnipotent. Victor Amela i Marius Carol podrien ser els apòstols. Són persones que tot ho saben i sempre tenen raó. Éssers exemplars de la raça humana.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />Uribarri, com sempre, cantava els resultats abans de temps. "<span style="font-style: italic;">Y ahora Polonia dara doce puntos a Letonia</span>"<span style="font-style: italic;">, "Twelve points go to... Latvia!</span>" (Letonia i Latvia són el mateix país). La gala no va tenir cap emoció. És com si a la final de Champions, en Joan Maria Pou hagués dit: <span style="font-style: italic;">“Ara dintre d’un minut entrarà Belletti i marcarà el gol de la victòria, a passe de Larsson”</span> i quan hagués marcat, en comptes de celebrar-ho, hagués cridat: <span style="font-style: italic;">“Estava clar! Ja ho havia dit jo!!”</span>. Que a Eurovisión es votin entre els països de l’est fa ràbia. Hi ha països que no sé ni on són. Andorra, per exemple.<br /><br />Després va sortir Raffaella Carrà presentant el post-eurovisión. TVE hauria d’intentar agafar presentadors que parlessin l’idioma mínimament bé. Pel nivell, podria haver presentat Louis Van Gaal. És com si Aznar presentés els Oscars a la CBS. Van muntar un debat dels que jo en dic de-water (WC). Només sortia gent amargada que encara pensa que a Eurovisión es veu la millor música del planeta. Fent <span style="font-style: italic;">zapping </span>vaig acabar a La Noria, on una senyora amb nom de botiga de medicina alternativa (Remedios Amaya), que va fer 0 punts, lamentava la imatge que havia donat Espanya. Que es presenti ella un altre cop l’any que ve, que potser riurem més que amb el Chikichiki. </div>Itfhttp://www.blogger.com/profile/07455131823801852646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5013547937669776151.post-22294790446433055552008-05-19T12:35:00.000+02:002008-05-19T12:38:35.324+02:00Temperatures<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm3.static.flickr.com/2327/2505282206_beb0b594ab_o.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 252px;" src="http://farm3.static.flickr.com/2327/2505282206_beb0b594ab_o.jpg" alt="" border="0" /></a>Estem en una etapa de dubtes metereològics. En una mateixa parada d'autobús pots trobar un noi amb màniga curta i xancletes i, al seu costat, un senyor amb abric. Quan pel matí decideixes què et posaràs, has de partir de la base que t'equivocaràs segur. Si agafes la jaqueta, la carregaràs tot el dia amunt i avall, i si et decideixes per la <span style="font-style: italic;">T-Shirt </span>(que <span style="font-style: italic;">cool</span> queda dir paraules en anglès) et pelaràs de fred com em passa a mi ara mateix a la sala d'ordinadors de la meva facultat.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />El paradís de l'<span style="font-style: italic;">aire condicionat a tope </span>és el cinema. La meva mare repeteix sempre la mateixa frase quan marxo al cine: <span style="font-style: italic;">"agafa un abric que passaràs fred!"</span>, com si en comptes d'anar al Cinesa Diagonal anés a escalar l'Aneto. I té raó. Qui collons controla la temperatura dels cinemes? Big Foot? Allà no s'hi pot estar! Comparat amb el cine, als establiment de La Sirena fa una calor horrorosa.<br /><br />Parlem del jersei. Què has de fer quan fa calor i no el vols portar posat? Tens diverses opcions. Lligar-te'l a la cintura. Dintre de lligar-te'l a la cintura dues opcions més; passar la samarreta per sobre o per sota. Si passes la samarreta per sota del nus, tens una pinta desastrosa. És com si portessis una ronyonera (gràcies a déu, peça de roba en vies d'extinció). En canvi, si decideixes passar la samarreta per sobre del nus, es crea un bulto molt estrany que fa molt mal efecte (sobretot en el cas dels homes). Una bona opció és carregar l'abric a l'hombro, com si desfilessis per la passarel·la Gaudí.<br /><br />Jo opto per pelar-me de fred, com ara. No pararà mai aquest aire condicionat de la sala d'ordinadors? Debem estar a -5 graus. Estic a punt d'acabar com Walt Disney.<br /></div>Itfhttp://www.blogger.com/profile/07455131823801852646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5013547937669776151.post-90499661262526782742008-05-16T14:34:00.003+02:002008-05-16T15:06:49.595+02:00Màquines que parlen<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm4.static.flickr.com/3225/2496335687_b45f9ec2e0_o.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 252px;" src="http://farm4.static.flickr.com/3225/2496335687_b45f9ec2e0_o.jpg" alt="" border="0" /></a>Tinc la teoria que les màquines expenedores de bitllets de metro fabriquen les monedes de dos euros. Déu no ho vulgui que et vegis obligat a comprar un senzill amb un bitllet de 20. T’emportaràs a casa ni més ni menys que 9 monedes de dos, la qual cosa engreixarà la teva cartera considerablement i farà que els pantalons et caiguin tot el dia. Els cinturons moderns no estan preparats per aguantar aquest pes.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />Una pregunta que em faig ara: els programadors d’aquestes màquines són sords? No s’han adonat del soroll que fa quan selecciones una operació?<span style="font-weight: bold;"> KLONK! </span>Jo passo vergonya. Aquella veu acaramelada que surt dels altaveus... "<span style="font-style: italic;">Triï una operació!"</span> Sempre he odiat les màquines que parlen. Com a les gasolineres. "<span style="font-style: italic;">Ha elegido Sin Plomo 97!"</span> Gràcies per la informació, maca. O els ascensors. "<span style="font-style: italic;">Ascensor Puja!</span>" Sí, ja ho veig als numerets de la pantalla. Realment és necessari? Jo, com sóc educat, converso amb elles i la gent em mira raro. No saben que aquesta és una de les experiències més gratificants en la vida d'un home.<br /><br />Jo imagino aquestes noies a la seva vida quotidiana. Quan el marit arriba a casa, ella "<span style="font-style: italic;">Triï el sabor de la pizza!" </span>I el marit, que també treballa al metro, "<span style="font-style: italic;">Pròxima parada, Rocafort!".</span> O la noia del GPS. Tu li preguntes <span style="font-style: italic;">"Perdona Marta, on és el lavabo?"</span>. I la Marta: <span style="font-style: italic;">“A cinc metres, giri a la dreta i, després, quedis a la dreta”</span>. Mantenir relacions sexuals amb la veu de l’ascensor deu ser d’allò més avorrit: "<span style="font-style: italic;">ascensor puja, ascensor baixa, ascensor puja, ascensor baixa"</span>. Depèn de com acabi la cosa et diu "<span style="font-style: italic;">Quarta planta"</span> o <span style="font-style: italic;">"Sòtan primer"</span>.<br /><br /><div style="text-align: justify;">Em sembla que ja no tinc res més a dir sobre les màquines que parlen. Em callo i prou, oi que si Rufus?<br /></div></div>Itfhttp://www.blogger.com/profile/07455131823801852646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5013547937669776151.post-87240011479643567692008-05-13T21:37:00.002+02:002008-05-13T21:57:20.318+02:00Els peatges<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm3.static.flickr.com/2156/2489732755_b52d632afa_o.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 252px;" src="http://farm3.static.flickr.com/2156/2489732755_b52d632afa_o.jpg" alt="" border="0" /></a>Els peatges són una cosa típica de Catalunya. Juntament amb la Torre de Collserola i la Torre Agbar, són l'obra arquitectònica que més m'agrada. M'expliquen els meus pares que un dia pagant a un peatge, quan era petit, els vaig dir<span style="font-style: italic;"> "el senyor del peatge deu tenir molts diners, no? Tothom li paga!"</span>. Aquí és on es demostra que sempre he estat llest. Amb només disset anys vaig fer aquesta observació!<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />S’ha de diferenciar el <span style="font-family:arial;">Manual</span> (Manuel, com deia m’ha germana quan era petita. Som una família de llestos) i l’<span style="font-family:arial;">Automàtic</span>. El <span style="font-family:arial;">Manual</span> sempre m’ha donat molt mal rotllo. Mai saps per on et passa la targeta aquell home. Realment treballar en un peatge deu ser ben avorrit. Aquella gent ha d’estar encuriosida pel que hi ha més enllà del peatge, perquè ells van cada matí però no el travessen mai. Deuen tenir la mateixa sensació que tenien els avantpassats quan la terra era plana. Més o menys.<br /><br />Recordo que fa temps, hi havia <span style="font-family:arial;">Automàtics</span> on llençaves les monedes. Era com una bossa gran metàl·lica, molt lletja. No he entès mai com contava els diners. Fins aquí la observació.<br /><br />Em dóna la sensació que sempre que anem en cotxe, ens posem darrere d’un paio que no sap el que és un peatge. Darrere del madrileny. El tio deu al·lucinar. Es queda com aturat, no fa cap moviment. Està en estat de <span style="font-style: italic;">shock</span>. Al cap d’una estona veus que, efectivament, descobreix que s’ha de pagar. També és habitual quedar darrere del burro que no calcula bé les distàncies i queda massa lluny per posar la targeta (o calcula bé però te el braç molt curt (la Petra, per exemple)).<br /><br />PD: alguna vegada heu sentit l'alarma que sona si no pagues? És com si t'escapessis de Cambrians.<br /></div>Itfhttp://www.blogger.com/profile/07455131823801852646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5013547937669776151.post-12568561971692578362008-05-04T21:19:00.003+02:002008-05-04T21:31:14.985+02:00Tomàtic<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm3.static.flickr.com/2028/2465426200_f0a4534e9e_o.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 252px;" src="http://farm3.static.flickr.com/2028/2465426200_f0a4534e9e_o.jpg" alt="" border="0" /></a><span style="color: rgb(0, 153, 0);">-Hola Tomàtic, sóc Carles Blanch, soci del Barça número 13518 i m'agradaria veure a Ronaldinho entrenant. Gràcies Tomàtic, adééééuuu!!</span><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: rgb(204, 0, 0);">-Hola súper, ho sento molt però no tenim les imatges que ens demanes. En comptes d'en Ronaldinho, et posarem imatges de Yaya Touré entrenant.</span><br /><br />Per què el Tomàtic mai tenia les imatges que li demanaven? És possible que tinguessin tan poques trucades que havien d'agafar peticions que no podien respondre? Quin malalt va imaginar un tomàquet amb ulleres de sol, que parlava i tenia un telèfon al cap? Per què un tomàquet hauria de tenir accés a totes les imatges del món? És possible que YouTube s'inspirés en el Tomàtic?<br /><br /><div style="text-align: justify;"><u>La pregunta de mal gust:</u> tomàtic era cec?<br /><u>La resposta més o menys ocurrent:</u> és clar, era un tomàquet. Idiota!<br /><u>El freaky que s'ho traga tot:</u> em sembla que el tomàtic ja no surt al Club Súper 3.<br /><u>La resposta més o menys ocurrent:</u> m'han dit que va anar de vacances a Buñol i va coincidir amb la tomatina.</div></div>Itfhttp://www.blogger.com/profile/07455131823801852646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5013547937669776151.post-74287076022188833612008-04-29T12:04:00.002+02:002008-04-29T12:49:23.396+02:00Fama ¡a curarse!<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm4.static.flickr.com/3066/2451861918_5a5bd4d9d9_o.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 252px;" src="http://farm4.static.flickr.com/3066/2451861918_5a5bd4d9d9_o.jpg" alt="" border="0" /></a>Anar a l’hospital és una merda. Però he trobat la solució: fama ¡a curarse!. Imagineu-ho, la sala d’espera. Surt la enfermera: <span style="font-style: italic;">“José Sacristán y Pedro López... Un paso adelante. Uno de vosotros dos pasará la noche en observación. Y el ganador de la noche en la UVI es, y dará un paso adelante… ¡José Sacristán!”</span>. Segur que el pacient estaria molt més content d’entrar ingressat.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /> Durant la setmana es podrien fer reptes on els malalts interpretessin les seves malalties. El director de l’hospital: <span style="font-style: italic;">“Antonio, creo que aún podrías exagerar más tus síntomas. Recuerda que cuando tú sufres, nosotros sufrimos. Y eso es lo importante”</span>. En comptes de parelles de ball, hi hauria parelles d’habitació i les expulsions serien les altes que donen els metges.<br /><br />La gràcia seria que als pacients, al final, els sabria greu marxar i plorarien com a Fama. <span style="font-style: italic;">“Cristina Martínez y Marta Cáceres, un paso adelante. Una de las dos recibirá el alta y deberá abandonar el hospital... El público ha decidido que se ha curado… ¡Marta Cáceres!”.</span> I la Marta plorant perquè no vol marxar… <span style="font-style: italic;">“Rápido Cristina, ¿a qué otra enferma retas para quedarte con su pareja de habitación?”</span>. El premi final, en comptes de ser una beca per estudiar a l’estranger, podria ser una intervenció quirúrgica als Estats Units.<br /><br />PD: avui, el Barça. Esperem que surtin els jugadors de debò i no els de l’anunci del <span style="color: rgb(255, 0, 0);">Babybel </span>(que juguen la Lliga). </div>Itfhttp://www.blogger.com/profile/07455131823801852646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5013547937669776151.post-62073147409940285032008-04-25T00:44:00.002+02:002008-04-25T01:37:57.171+02:00Los Sims<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm4.static.flickr.com/3120/2439938564_1a40320d8b_o.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 252px;" src="http://farm4.static.flickr.com/3120/2439938564_1a40320d8b_o.jpg" alt="" border="0" /></a>El joc dels Sims és un dels millors que s'han inventat mai. Jo disfrutava sobretot fent la casa. Em consta que hi ha gent que feia el mateix que jo: construïa la casa, la decorava i acabava la partida. A mi em sortien unes cases que, si fossin de debò, sortirien cada mes a la portada de la revista Casa Diez. Em quedaven tan bé que vaig estar a punt de fer-me decorador, però llavors vaig descobrir el Age Of Empires i vaig voler ser emperador romà. Com que la gent em mirava raro quan vaig sortir amb una toga al carrer (especialment alguns homes) vaig començar a jugar al Pro Evolution. Ara vull ser futbolista.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />Tornem als Sims. Com és possible que els veïns (la Elvira, l'Homero i la seva filla rareta de Villa Gentil (la familia Lapida, quin cognom també...)), entrin de sobte a casa teva, sense tocar el timbre, i es fotin a pixar al lavabo. Per favor! Ràpidament clicava <span style="color: rgb(51, 51, 255);">Echar Educadamente</span> i el meu Sim els fotia fora de mala manera. <span style="color: rgb(51, 51, 255);">Agasajar</span>. Què collons vol dir agasajar? <span style="font-style: italic;">Tratar con atención expresiva y cariñosa. II Favorecer con regalos o muestras de afecto</span>. Piropear collons, poseu piropear.<br /><br />I el lladre? Allò si que feia ràbia. Com collons era capaç de fer encabir una pantalla de plasma de 42 polsades, un sofà i un gerro amb flors en una bossa amb el símbol del dòlar? Aquell home havia robat abans el bolso de la Mary Poppins. Aquesta ha estat bona, m'ho heu de reconèixer.<br /><br />Finalment, dir que el que més m'agradava dels Sims era la manera de classificar als amics. Quan més parlaves amb ells, més pujaven els seus punts. Excepte amb aquella amb que volies liar-te, que parlaves i no sé per què cada vegada li queies pitjor. De fet, això passa molt a la vida real.<br /><br />PD: ho sento però haureu d'aguantar un altre intent de vinyeta... <span style="font-style: italic;">X&Y: la cambrera sud-americana i el client habitual.<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm4.static.flickr.com/3054/2439111315_eb1b1f826e_o.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 424px;" src="http://farm4.static.flickr.com/3054/2439111315_eb1b1f826e_o.jpg" alt="" border="0" /></a></span></div>Itfhttp://www.blogger.com/profile/07455131823801852646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5013547937669776151.post-969818967351593282008-04-22T00:50:00.004+02:002008-04-22T01:38:04.742+02:00Un fill de Montilla trenca cabines?<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm3.static.flickr.com/2292/2431928859_1f7267c084_o.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 252px;" src="http://farm3.static.flickr.com/2292/2431928859_1f7267c084_o.jpg" alt="" border="0" /></a>L'Audiència de Barcelona ha condemnat Arnau Montilla Benet, de 24 anys, un dels dos fills del primer matrimoni del president de la Generalitat, a pagar una multa de 30 euros i una indemnització de 269,53 pels danys ocasionats en dues cabines telefòniques el 15 de maig del 2005 a la Rambla de Canaletes, quan el FC Barcelona es va proclamar campió de Lliga. Aquesta sentència rebaixa la pena imposada per un jutjat penal, a l'estimar que els fets són una falta i no un delicte.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />La resolució declara provat que, cap a les 3.15 hores d'aquell dia, Arnau, amb intenció de fer malbé la propietat aliena i en companyia d'altres persones no identificades, va clavar un cop de peu a l'estructura d'una cabina i en va trencar el vidre. Després, es va dirigir a una altra cabina i va destrossar un auricular. La primera sentència va fixar que els danys eren de 482 euros, i la segona, 269 euros (per això és una falta). No es considera l'atenuant d'intoxicació etílica esgrimit per la defensa.<br /><br /></div><div style="text-align: right;">El Periódico de Catalunya,<br />Divendres 18 d'Abril del 2008<br /></div><br /><br /><div style="text-align: justify;"><span>Montilla fill, ja sabem que les cabines no tornen el canvi però s'ha de ser més cívic. Que tremoli Telefònica si demà guanya el Barça... Us imagineu al Montilla pare patejant una cabina a les Rambles? </span>Com avui hi ha poc text i ni tan sols l'he escrit jo, aprofito per iniciar-me en el món del còmic de forma lamentable. Podeu insultar-me.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm3.static.flickr.com/2138/2432743140_156e5622f1_o.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 424px;" src="http://farm3.static.flickr.com/2138/2432743140_156e5622f1_o.jpg" alt="" border="0" /></a></div>Itfhttp://www.blogger.com/profile/07455131823801852646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5013547937669776151.post-51983265689551587912008-04-11T00:19:00.006+02:002008-04-11T01:34:43.658+02:00L'afilador<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm3.static.flickr.com/2415/2403685635_5003bdffb9_o.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 252px;" src="http://farm3.static.flickr.com/2415/2403685635_5003bdffb9_o.jpg" alt="" border="0" /></a>Sempre m'ha fascinat el so dels afiladors. Em refereixo a la musiqueta que fan amb aquella flauta de Peter Pan. <span style="font-style: italic;">Tururirururu! Tiriruuuuuuuuuuu tiriru!</span> Difícilment l'espècie humana inventarà un soroll més molest. Últimament veig que ni tan sols l'interpreten en directe. Porten un altaveu i un CD. Vamos, que fan Playback. No sé què estan esperant les televisions a oferir la música pels mòbils. <span style="font-style: italic;">"¿Quieres tener la melodía del afilador en tu móvil? Envía ALTA AFILADOR al 5559"</span>.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />Recordo que a Sitges, l'afilador passava a les 8 del matí. En comptes de la flauta, tenia una falca gravada que es repetia en bucle: <span style="font-style: italic;">"El afilador, ha llegado el afilador para sus tijeras y cuchillos."</span> i tornava <span style="font-style: italic;">"El afilador, ha llegado el afilador..."</span>. Així infinitament. Cada matí et despertava el afilador. I clar, a la velocitat a la que va, arribava un dia que acabaves afilant els ganivets per apunyalar-lo.<br /><br />Però qui porta els seus ganivets a l'afilador? Jo crec que si t'afilen un ganivet, al cap d'una setmana acabes amb munyons. La Petra, per exemple, portava els seus ganivets a l'afilador. I la moto que porten? Últim model, eh? És la que utilitza el Rossi per competir a Moto GP. El que em va sorprendre va ser trobar a Pedralbes un afilador amb la moto <a href="http://www.loscoches.org/images/fotos-bmw-motos-c1.jpg">BMW amb capota</a>. Tot un avenç per una espècie en perill d'extinció.<br /></div>Itfhttp://www.blogger.com/profile/07455131823801852646noreply@blogger.com0