27 de març 2008

Gofres

Conec poques coses més incòmodes que menjar un gofre. Per començar: aquella cullereta de plàstic. No s’han adonat que és massa petita? I a l’hora de tallar, sempre pateixes perquè no caigui a terra. A més, has de subjectar el gofre amb un cartró que es doblega per tot arreu. Si demanes que et posin gelat a sobre, o ets un expert o s’ho menjaran les formigues.

A la gofreria del final del Portal de l’Àngel fa anys que es forren a base de tacar les mans dels clients amb Nutella. 2,80 el gofre més bàsic. La gent els paga encantada. Tots els guiris cauen com mosques: “Oh my God! Goufres and Chocolate! Very Good!!”. Si cal, fan dues hores de cua. Jo crec que hi ha gent que dorm a la porta, com als concerts de Bruce Springsteen.

L’altre dia vaig anar a La Sirena, una botiga de congelats per als que sou sans i no enteneu d’aquestes coses, i vaig comprar gofres. Dos minuts al microones, una mica de Nocilla i llestos. Plat i ganivet, res de culleretes cutres i cartrons. No era el mateix. Jo volia tacar-me i llepar el xocolata dels dits! Menjar-me tots els virus perquè fa dos mesos que no em rento les mans. Vaig agafar Nocilla i em vaig untar els dits. Vaig estar vomitant durant mitja hora.

A la foto, els meus tres millors amics: el Xevi, la Caty i el Fernando.

PD: un amic em pregunta si se m'acaben els temes. Finalment em disculpa perquè és final de mes.

26 de març 2008

Comencem bé

Fa uns mesos se’m va diagnosticar la enfermetat del transport públic. Vaig adonar-me que estava malalt el dia que vaig intentar obrir la porta de casa amb la T-10 de dues zones. Avui he començat a curar-me: per fi he aprovat l’examen teòric de conduir. Si usted conduce un autobús de transporte de menores... Doncs probablement tindria un accident. Preguntes d’aquest estil.

Ara, amb una mica de sort (i temps i diners), s’acabarà el metro per anar a l’Autònoma. S’acabarà fer Pressing Catch per seure al Ferrocarril. Per fi no hauré d’estar a 32 graus a l’hivern i a -5 a l’estiu.

Segur que ho trobaré a faltar perquè l’espècie humana és així de gilipolles. Enyoraré el calor humà de la gent. La parella de romanesos que tocaven el violí i la guitarra i no em deixaven escoltar la música de l’iPod. Els iaios que no deixen sortir abans d’entrar. Són tants records!! Però s’ha de mirar endavant. Com ha anat la Setmana Santa (SS)?

11 de març 2008

X&Y

Parlant amb un amic per telèfon, intentant organitzar un sopar.

X: Ei! Com va? Escolta, saps que avui hem quedat tots per sopar?
Y: Qui són tots?
X: Doncs tots; el Rafa, la Carla, la Maite...
Y: Bff, no crec que pugui anar, eh? (La Maite, quina mandra de tia)
X: No? Per què? (Fare veure que m'importa)
Y: Perquè demà m'he de llevar d'hora. (Només puc dormir tres dies seguits, si vull).
X: Vaja! A quina hora t'has de llevar? (Segueixo fent veure que m'importa)
Y: A les vuit... (per exemple).
X: Ah! Doncs tampoc és tan d'hora.
Y: Ai! Perdona. A les sis! (I si em dius que no és d'hora et diré a les quatre i així successivament).
X: I com és que t'has de llevar tan d'hora? (No sé perquè insisteixo tant. Al final acabarà venint i em cagaré en tot)
Y: Perquè vaig al poble del meu tiet (excusa clàssica, com el dentista o al metge).
X: Bueno doncs res. Em sap greu que no puguis venir. (A vegades em sento malament de tant mentir).
Y: A mi també de no poder venir! (Gràcies a Déu, ha parat d'insistir).
X: Ja ens veurem al pròxim sopar, no? (Que espero que sigui dintre d'un any com a mínim)
Y: Sí, sí. I tant! No hi faltaré! (tandebó aleshores ja no ens parlem).

5 de març 2008

TMB, parlem-ne

Quina ràbia fa la gent que només sap les línies pels colors. L'altre dia, a la línia 5 (blava), una senyoreta de TMB repartia això:


No sé si és veritat o no. L'altre dia parlava a la línia 1 (vermella) amb un amic i es tallava tota l'estona. Però a mi el que m'intriga de debò és l'última frase: "A TMB ens agrada que puguis parlar, però sobretot ens agrada escoltar-te". Aquesta frase em va donar un mal rotllo de collons. Em sembla que TMB té punxats els nostres telèfons i escolta les nostres converses (si tens Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo. Si tens Simyo, com el nen Marco, no.)

Quines conclusions deuen extreure? Les converses als metros i autobusos són un espectacle. T'enteres de tot. "Sí. Ara vaig al metge a que em miri el genoll. Res nena, que vaig caure l'altre dia al mercat." I tu li mires el genoll, a veure si li veus un bulto estrany. "¿Has hablado con Pepe? ¿Y que te ha dicho? Que cabronazo. Si lo ves, dile que es imbécil". Segur que li dirà, segur... El pitjor és quan veus que algú menteix. "Ei carinyu! Estic a Sants-Estació, ara arribo". Mires a les llumetes i estàs a Drassanes. Mentider!! Com és la gent, eh?

Una breu reflexió per acabar. A TMB ens agrada escoltar-te. Els conductors d'autobús no pensen el mateix. Tampoc m'escolten a mi, quan el 15 triga mitja hora i va tan ple que no es pot respirar. Amb perdó, però quan estic allà sempre penso en els trens que portaven als camps d'extermini. No em culpeu a mi, culpeu a la societat, a la televisió, al cinema, als videojocs i a la música de Marilyn Manson que em fan pensar aquestes coses. Fin.

3 de març 2008

X&Y

Al final d'unes vacances. Parlant amb algú que has conegut allà...

X: Bueno, doncs marxem! Quina pena! (Quina pena que no hem marxat abans).
Y: No us podeu quedar uns dies més? (Si em dius que sí, em moro)
X: Que va! Ja m'agradaria! Però és impossible... (Ni boig)
Y: Bé doncs, a veure si ens veiem a Barcelona. No? (si ens trobem per casualitat al súper, vull dir).
X: Clar! Podríem quedar allà un dia! (No t'enganyis. Si m'he relacionat amb tu és perquè en aquest poble no hi ha ningú més).
Y: Sí, i anem al cine, per exemple. (Així miro la pel·lícula i no t'he d'aguantar).
X: Bueno, ja ens trucarem. (No ens veurem fins les vacances de l'any vinent).
Y: Perfecte! Bon viatge! (a veure si t'estampes amb el cotxe).

Anteriors X&Y: