Demanar una consumició

A l'hora de demanar una consumició a una discoteca, diferenciarè tres etapes bàsiques: fer-se veure, demanar i emportar-t'ho. Normalment, per que es fixin en tu, et col·loques en posició de "vull algo". Colze contra la barra amb la entrada/diners a la mà. He fet un gràfic per il·lustrar-ho millor:

Heu vist que bé m'ha quedat? Això ho dibuixa Tim Burton i li diuen geni. Generalment et quedes en aquesta posició vint minuts perquè no et fan ni cas. Aleshores optes per avisar al cambrer/a amb un "perdona, cuando puedas...". Amb una mica de sort t'atendrà al cap de deu minuts. Vindrà el cambrer i et farà un moviment amb el cap volguent dir què vols. "Vodka con lima". Et tornarà a fer el gest de què vols perquè no t'ha entès. Els cambrers de discoteca mai t'entenen a la primera i si t'entenen, és que t'han entès malament i et serviran una altra cosa. El millor és la cara que posen quan els dius que s'han equivocat. Et matarien. "Vodka con lima!!". Ben original, deu pensar el cambrer.

Un cop t'han servit, has de tornar amb els amics. La dificultat depèn bàsicament de la cançó que sona en aquell moment. Si, per exemple, sona I will survive, la teva consumició té un 96% de probabilitats d'acabar a terra. És molt important aprendre a portar el cubata de manera que, en cas que algú te'l tiri, es mulli ell. Et quedaràs sense, però com a mínim tacaràs al cabró que te l'ha tirat. El més humiliant és quan te'l tiren sobre teu. La carta dels drets humans ho hauria de prohibir. No és digne.

Una pregunta

Coses que fa temps que vull dir en un post (2)

Coses que fa temps que vull dir en un post i no he trobat el moment per introduir-ho. Segona part.

- "¿Cómo quiere el bistec? ¿Poco hecho, muy hecho o al punto?" El concepte "bistec al punto" és molt relatiu. Per alguns, al punto és ensangrentat i per altres és cendra. Només serveix als indecisos i als que no tenen paladar.

- L'aleatori de l'iPod. Quan tu apretes "Aleatorio de canciones", crea una llista amb totes les cançons o les selecciona aleatoriament cada vegada que acaba la cançó? No us dóna la sensació que, encara que tinguis 1000 cançons, sempre sonen les mateixes?

- La gent no es cansarà mai de fer veure que fuma quan, pel fred, et surt vapor per la boca?

- D'on venen les corrents d'aire de les boques dels metros? A què esperen els científics per començar a investigar?

- Per què hi ha gent que va vestida a la Uni com si anès al Bred&Butter?

- A l'ascensor, quan algú te pressa perquè es tanquin les portes, apreta insistentment el botó del pis a on va. Voleu dir que influeix?

- Per què no es poden comprar Cacaolats de vidre al súper si són infinitament millors que els de plàstic? Ja no parlem dels de tetrabrick, amb la canyeta enganxada...

Roba lletja

Als armaris de casa, tots tenim aquells pantalons que només vam posar-nos el primer dia a l'emprovador de la botiga. Aquell jersei horrible que et va regalar la tieta i no vas tenir pebrots per demanar-li el tiquet. Aquella samarreta de Jar Jar Bings que regalaven al Pizza Hut que, de tan en tan, trobes dalt de tot de les samarretes de l'armari i tu, amb molt bon criteri, la tornes a posar la última.

Què passa als emprovadors? Són els miralls? Les dependentes del ZARA han estat entrenades per la CIA per aconseguir que compris roba encara que no et quedi bé? Potser és la música, que té missatges subliminals. Per què no donem la roba que no ens posem? "No, esque mai se sap si t'ho posaràs". Per favor! Tu creus que algun dia et posaràs aquella jaqueta verda que sembla de Parcs i Jardins? Aquesta és l'altre; les peces de roba de color llampant que et compres tot i saber que sempre vas vestit fosc. Condemnades a la marginació.

Crec que ja ha arribat l'hora que els organismes internacionals es posin mans a la obra i creïn el Dia Internacional de la Roba Lletja. Que tothom surti al carrer amb allò que mai es posa: sabates, pantalons, samarreta, jersei, abric i fins i tot roba interior (que també hi ha peces que no et poses mai). Així trauríem profit a milers de tones de roba desaprofitada i potser a algun amic amb poc criteri, li agradaria el que portes i eliminaries aquella peça del teu armari. The end, me'n vaig amb l'AVE.

PD: A la foto, un vestit de camuflatge per entrar al túnel de rentat de cotxes. Aquests dissenyadors...

Un mal dia

"Com a soci honorífic del club dels pessimistes, crec que la diferència entre els mals dies i els bons dies només està en la percepció del que ho viu. Tots els dies són igual de dolents."

Això ho he dit jo,
però amb Courier New i
cometes sembla més important.

Els mals dies comencen sense raó aparent. Ja et despertes cabrejat, amb ganes de protagonitzar una matança i sortir a la FOX amb el cartellet vermell de BREAKING NEWS. TERROR ALERT IN CAPRABO. Avui et ve de gust un Nesquik. Fa dues setmanes que et vas comprar la llauna i encara no l'has obert. Avui és el 'gran' dia. Agafes una tassa, obres la nevera i no queda llet. I mira que a casa mai falta llet, mai!!! Potser faltarà peperoni o blat de moro o fins i tot podria faltar suc de préssec, però llet?!! Sempre en tenim de llet!! És la primera vegada en 5 anys que no queda llet!! En canvi, el dijous, que no et venia gens de gust un Nesquik, hi havia 2 tetrabricks per estrenar. El món està ple d'injustícies! Dijous dos, avui cap. I ja estàs creuat tot el dia, perquè no queda llet.

Per acabar d'enfonsar-te, apareix el porter amb la bata blava dient "bon dia" quan surts al carrer. Cínic de merda. Quina ràbia fa aquella entonació cada matí. L'escanyaries.

Rentar-se les mans

Rentar-se bé les mans al lavabo d’un restaurant és gairebé impossible. Les aixetes dels restaurants sempre tenen un problema: o l’aigua surt a pressió o només surt un rajolinet. Amb les primeres és com si et rentessis les mans amb una mangera de bombers i, si no estàs atent, l’aigua crearà un efecte pixat sobre els teus pantalons. Efecte Tutuki Splash. Jo he vist gent que es posa l’impermeable groc del Capitan Pescanova per rentar-se les mans. En el cas de les aixetes rajolí, hauràs d’enganxar les mans contra la pica asquerosa i tenir paciència per esbandir-te les mans. També cal diferenciar entre aixetes de botó i de rosca. Les aixetes de botó estan programades perquè s’aturin mentre tens les mans plenes de sabó. Les de rosca solen estar tan brutes que al tancar l’aixeta, hauries de rentar-te les mans un altre cop i entrar en un bucle sense fi.

Un altre problema és el sabó. Amb els sistemes moderns no saps mai per on et sortirà. Sorpresa! Et pot caure a la mà però també et pot sortir sobre la màniga i tacar-te o caure directament sobre el marbre. Una altra possibilitat és que no en quedi. També hi ha el sistema tradicional: el pot de sabó clàssic, ronyós com el tap de l’ampolla del ketxup dels bars. Normalment l’aixeta de rosca i el pot de sabó clàssic van a joc. Ah! No podem oblidar la pastilla de sabó. Us recomano no rentar-vos les mans amb allò. És més higiènic tenir-les brutes que rentar-se les mans amb una pastilla de sabó d’un restaurant. M’informen que la Petra va rentar-se un dia les mans amb una pastilla de sabó i encara paga les conseqüències.

Finalment, eixugar-se les mans. El procés habitual és encendre el secador de mans, posar les mans a sota durant mig minut i, a continuació, eixugar-se amb el jersei o els pantalons. Efectivament, els secadors de mans només serveixen per fer soroll. A més, sempre hi ha els paranoics que eviten aquests sistemes perquè maten les cèl·lules de les mans, diuen ells. Això està molt bé. Recordar que per eixugar-se també existeixen altres mètodes com la bobina de paper, la tovallola giratòria i la tovallola clàssica. Aquesta última és la més agradable. Sobretot quan encara està mullada perquè algú l’acaba d’utilitzar.

Seguretat als avions

Mai m'ha agradat viatjar en avió. Suposo que tenir www.airdisaster.com com a pàgina d'inici no ajuda. És alarmant que la gent ja no escolti les instruccions d’emergència de les hostesses de vol. Tothom xerra. De totes maneres, les indicacions són inútils. "Para inflar el chaleco salvavidas, debe tirar fuertemente de la palanca, pero nunca dentro del avión", o sigui, que has d'estirar la palanqueta mentre et tires de l’avió. Això està molt ben pensat. Les hostesses estiren de la palanca i allò mai s'infla. Genial! T’agafa un bon rotllo! Aleshores et diuen "en caso necesario, el chaleco puede ser inflado soplando por el tubo". O sigui, mentre caus en mig de l'Atlàntic en picat, ves bufant.

"En caso de descompresión de la cabina, caerán las mascaras de oxigeno. Coloque la mascara en su cara, ajústela y respire normalmente". Si en ple vol cauen les màscares d'oxigen, jo em moro. Sobretot m'interessa el concepte respire normalmente. No sé si es refereix a que te’n recordis de respirar, que ja va bé que t’ho recordin perquè se't podria oblidar, o es refereix a que respiris amb naturalitat, la qual cosa és impossible perquè us asseguro que, si es descomprimeix la cabina, no respiraré normal.

”En caso de caída en picado, coloque la cabeza sobre las rodillas”. Per començar, posar el cap sobre els genolls als vols Low Cost és totalment impossible. Hauries de ser un contorsionista del Circ du Soleil. Si amb prou feines et caben les cames... I segon, si caus en picat no crec que estar ajupit et salvi. Màxim evitarà que vegis el trist panorama. Ja per acabar, reflexionar breument sobre la utilitat del cinturó de seguretat de l’avió. He vist autos-de-xoc amb cinturons més segurs. Tinc la teoria que et fan posar el cinturó perquè, en cas d’accident, no es desparramin els cadàvers dins l’avió i la feina dels forenses a l’hora d’identificar les víctimes sigui més fàcil.

Foto: "Ho tinc xungo".