27 de des. 2007

X&Y

Dos familiars llunyans es despedeixen després de Nadal...

X: Ja marxeu? Tan d'hora? (ja era hora que marxessin!).
Y: Si, si. Que demà ens hem de llevar d'hora (a les dues del migdia).
X: Bueno, doncs res. No us heu quedat amb gana? (si us plau, emporteu-vos un taper amb el que ha sobrat que si no menjaré carn d'olla fins febrer).
Y: No, no, que va! Estem plens! (ara anem cap al McDonalds i farem un menú gegant).
X: Bueno, doncs a veure quan ens feu una visita a Palafrugell tots quatre! Truqueu-nos un dia i passeu el cap de setmana! (Si un dia em truquen i em diuen que venen a Palafrugell em suïcido).
Y: Ah! Perfecte! Ja us trucarem! (No esperis la meva trucada. Abans aniria a passar el cap de setmana a Txernobil).
X: Doncs quedem així (quedem que no ens veurem fins el Nadal de l'any que ve).
Y: D'acord! Vagi bé! (a veure si l'any vinent no hem de fer el paperet).

20 de des. 2007

A l'hora de comprar un regal...

La gent va perduda. Jo els veig, de botiga en botiga, a l'Illa Diagonal demanant ajuda amb la VISA a la mà. Rijkaard és solidari però jo també, així que he decidit donar-vos quatre consells bàsics que s'han de tenir en compte a l'hora de comprar un regal. També us he adjuntat alguns exemples per als més lents de la classe.

1. Si a algú li agrada molt una cosa, no li compris res relacionat: si al Pol li agrada molt U2, no li compris un cd d'U2 perquè molt probablement ja el tindrà. Si al Daniel li agrada molt el surf, no li compris una taula de surf perquè ell en sap molt més que tu, en tindrà una de molt millor i faràs el ridícul passejant la taula embolicada per la Diagonal.

2. No regalar coses que faci temps que demana: si el Ferran fa temps que demana un MP3, segurament algú més proper (els pares, la parella...) li regalarà abans que tu i acabaràs tornant-lo. De fet, el tornaràs tu i els 14 amics que també li han regalat un MP3.

3. Evitar roba: en general la roba, si no és la samarreta del Barça, no fa il·lusió. Abstenir-se sobretot si no tens la talla exacte ja que l'haurà d'anar a canviar i potser hauria preferit no tenir regal.

4. Diners i espelmes no: a no ser que la persona ho demani explícitament, no has de donar diners perquè és admetre la teva derrota. "Mira tio, no sabia que comprar-te i he pensat, saps que? Dóna-li vint euros i que es compri el que vulgui". Això mai. Dic no a les espelmes perquè és el mateix recurs que regalar diners: "Mira tio, no sabia que comprar-te i he pensat, saps que? Gasta't vint euros en espelmes del Natura i quedaràs bé". Les espelmes estan molt de moda però com a regal no tenen punyetera gràcia.

Gràcies per escoltar-me. Que passin una bona tarda.

Nota de l'autor: és possible que al Natura, amb vint euros,no puguis comprar ni la metxa de l'espelma.
Nota de l'autor 2: Al rellegir l'article he vist que sembla un meme. No és un meme, m'ho he inventat jo.

18 de des. 2007

Rijkaard solidari

He descobert a la revista/propaganda electoral Barcelona Informació que Rijkaard participa en l'atenció domiciliaria a les llars de la gent gran. Així m'agrada! Una vegada més es demostra que el Barça és més que un club! Després de l'acord amb Unicef hem fet un pas endavant. Frank Rijkaard, lluint la segona equipació del Barça, entrega casa per casa uns cubells amb menjar (foto). A veure quan Schuster fa el mateix! O Mourinho, us imagineu Mourinho? O Luis Aragonés! No, a Luis Aragonés més aviat li haurien de portar el menjar a casa.

Mereix una menció a part la revista Barcelona Informació que molta gent, només agafar-la de la bústia, ja la llença. Fem un càlcul ràpid; Quants milions de ciutadans té Barcelona? Dos milions. Quantes pàgines té la revista? Dotze. 2.000.000 x 12 = 24.000.000 milions de pàgines gastades per res. Potser que l'Ajuntament Sostenible fes alguna cosa, no? No! Que això és propaganda electoral! Ah, vale.

PD: Evidentment aquest noi no és Frank Rijkaard. Deu ser el seu cosí...

16 de des. 2007

He entrat a [REC]

Són les tres de la matinada del diumenge. Tres amics i jo decidim buscar la casa on es va rodar la pel·lícula [REC]. Comencem per Diagonal amb Rambla Catalunya i anem baixant. Jo tenia clar que a prop hi havia un Pans&Company. Finalment la trobem: Rambla Catalunya 34. És un edifici mig abandonat. La porta té un vidre trencat. Mirem a través del forat. Tot està igual que a la pel·lícula. Intentem obrir la porta però està tancada amb clau. En aquestes que un amic treu la clau de casa, la posa al pany i gira. La porta s'obre.

Ràpidament tots quatre vam tirar enrera. No sabíem si entrar o no. Vam estar discutint durant 10 minuts i finalment vam decidir entrar. Molt a poc a poc i en silenci. Intentem obrir la llum però no funciona. Ens il·luminem amb la llum que fa el mòbil. Ja eren quasi les quatre de la matinada. Ens fem unes fotos per demostrar que hem entrat. Sortim fora i ens plantegem pujar fins a l'àtic, on passa l'escena final. Fa massa por perquè no hi ha llum. Esperem una estona i tornem a entrar, aquesta vegada amb un noi desconegut que al saber que estava obert volia venir.

Pugem fins al principal, en fila com a l'hotel Krüger del Tibidabo. Comprovem si la porta del pis està oberta. Està tancada. Intentem obrir la llum del principal. Tampoc funciona. Mirem cap a dalt pel forat de la escala i la vista és terrorífica. Falten 3 pisos per arribar a l'àtic. Ens fem unes fotos al principal. Decidim marxar. Intentem tancar la porta amb la clau de casa el meu amic. Ja no tanca. Falta un quart d'hora per les cinc de la matinada.

Foto: jo mateix a la porteria de [REC].

14 de des. 2007

X&Y

Dos ex-amics qualsevol es troben pel carrer...

X: Ei! Hola! Quant de temps!!
Y:
Que tal tio! Com va tot?
X: Bé, mira, fent feina. I tu?
Y: També, també. Ara vaig cap a la uni.
X: Tu quina carrera feies?
Y: Enginyeria agrícola.
X: Ta bé... i t'agrada o què?
Y: Bueno, algunes assignatures més que altres...
X: Com tothom, vaja...
Y: I tu quina feies?
X: Comunicació Audiovisual.
Y: Hòstia, que guapo, no?
X: Si, si...
Y: Bueno, me'n vaig que sino fare tard. A veure quan ens veiem que fa molt temps que no quedem!!
X: Si tio! Ens truquem algun dia i anem a pendre algo.
Y: Quan tu vulguis!
X: D'acord, ja et dire algo.
Y: Vinga, vagi bé.

Dintre de dos mesos es tornaran a trobar per casualitat i repetiran exactament la mateixa conversa.

11 de des. 2007

Billy ha salvat el món

Si fos per les pel·lícules de cine, el món hauria estat a punt d'acabar-se tres milions de vegades i s'hauria acabat dos-centes mil més. Efectivament, estic parlant del cinema fantàstic. Us sona el tràiler?

Veu de tro (off): Billy descubre un secreto...
Nen gilipolles: ¿Que es esto?
Un vell misterios: Es la roca mágica. Da poderes sobrenaturales a aquel que la tiene.
Veu de tro (off): Y ahora... deberá salvar la humanidad... en una excitante aventura.

Sempre m'ha semblat curiós que el futur de tot el planeta recaigui en un nen rosset de 14 anys que viu en una casa unifamiliar de California. El nen en qüestió, com promet l'anunci, comença una excitant aventura sense avisar als seus pares. Billy marxa de casa sense dir res i se salta l'escola durant setmanes. Després surten els resultats de l'informe PISA i ens escandalitzem. Si ens encaparrem en que els nens salvin el món és impossible que després tinguin temps per estudiar.

Billy està a punt de morir diverses vegades, però sempre es salva. És un nen, home! No el mataràs! En tot cas morirà el seu millor amic o el seu gos Bobby. Mentre el dolent mata al gos Bobby, cridarà "Bobby, noooooooooooo!!!", tal i com ho marquen els convenis. Aleshores s'aproparà i l'agafarà plorant. El dolent, que també és gilipolles, no aprofitarà per atacar-lo i deixarà que plori. Llavors Billy s'aixecarà enfurismat i dirà al dolent "pagarás por ello" i el matarà i salvarà la humanitat. En alguns casos Bobby es recupera al final, en altres es podreix.

PD: aquests nens fan ràbia. El més emocionant que em va passar a mi a la seva edat va ser rebre un vinil de la Xuxa. Em consola que després la majoria acaben en clíniques de desintoxicació.

10 de des. 2007

Ja ho veuen

Ja ho veuen! Eh? Aquí... amb el Monegal. Eh? Vaig anar de públic la setmana passada. Ah! Ens van donar un entrepa de tonyina, ben bo. Vam acabar a les 00:20. Els estudis de BTV estan al Poble Nou, al costat de la torre Agbar. Tot són naus. No hi ha ni Déu. No et fan passar per cap detector de metalls. Va estar bé.

3 de des. 2007

Vòmit, un procés natural

Els vòmits dels desconeguts fan fàstic. Quan per casualitat topes amb una amanida de bilis t’entren ganes de contribuir-hi tu també. No vull entrar en detalls perquè és un tema desagradable però el vòmit té molts colors: existeix el vòmit aigua, el de color taronja, el groc, etc. També té moltes textures; hi ha vòmit amb tropezones, vòmit líquid... Els científics han demostrat en diverses ocasions que la pitjor classe de vòmit és el que conté espagueti. M’informen que a l’escola on anava, en certes ocasions ens servien espagueti amb salsa gàstrica com a entrant. Estava bo.

La wikipedia ens defineix el vòmit com la “expulsió violenta y espasmòdica del contingut de l’estómac a través de la boca”. Estic d’acord que és espasmòdica, això no ho pot discutir ningú. Però a vegades el vòmit no és violent. Després d’un dinar generós, dia de Nadal per exemple, després de menjar la carn d’olla (que és com menjar-te alguna figura de l’exposició Bodies) fas el rotet i suaument et torna a la boca el liquidet vomístric. I tu tragues. No et fotràs a escopir a la taula de Nadal com si estiguessis posseït, sobre els plats de la rebesàvia i les tovalles d’or. Tragues i bona nit.

Hem de combatir aquesta creença. Prou de dir que el vòmit és violent. És espasmòdic però no violent. No confonguem conceptes, si us plau!

PD: conscient de la sensibilitat que desperten els vòmits, he posat un tomàquet que tapa el centre del pastís.

Tenim un nom

Ja fa temps que tenia ganes d'escriure del Barça. Fa una setmana, en un bar d'aquells amb microclima (no penseu malament, vull dir que tenen molt de fum) (no penseu malament)... M'he perdut. Fa una setmana, comentava amb un amic anomenat Xarli que podríem fer un blog del Barça. La seva resposta va ser "jo et volia dir el mateix". Aleshores vam parlar amb el Robert, que s'apunta a tot i li agrada això dels blogs. I així neix el Tenim un nom que des d'avui i fins que ens avorrim parlarà del Barça.

Aquí en aquest segon paràgraf podria explicar-vos quina serà la nostra linea però la veritat és que no en tinc ni idea. Anirem fent. Això si, cadascú dirà el que li vingui de gust, sense auto-censura. Que per això és un blog, coi! Intentarem actualitzar regularment. Ah! Això no vol dir que jo deixi d'escriure al Ja ho veuen. És un a més a més.

http://tenimunnom.blogspot.com